<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Germinats - Mapa Perills</title>
	<atom:link href="https://mapaperills.uab.cat/aliments/germinats/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://mapaperills.uab.cat/aliments/germinats/</link>
	<description>Mapa de perills alimentaris</description>
	<lastBuildDate>Wed, 13 Nov 2024 13:33:00 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.2.6</generator>

<image>
	<url>https://mapaperills.uab.cat/wp-content/uploads/2023/07/cropped-icon-mapa-perills-32x32.png</url>
	<title>Germinats - Mapa Perills</title>
	<link>https://mapaperills.uab.cat/aliments/germinats/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>Compostos perfluoroalquilats (PFA)</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/compostos-perfluoroalquilats-pfa/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 17:17:26 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=668</guid>

					<description><![CDATA[<p>Els compostos perfluorats constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, entre la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctà (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) per la seva persistència en el medi i la seva capacitat d’acumulació al llarg de la cadena alimentària. Aquestes substàncies són molt estables, tenen una forta resistència tèrmica, química i biològica.... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/compostos-perfluoroalquilats-pfa/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/compostos-perfluoroalquilats-pfa/">Compostos perfluoroalquilats (PFA)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Els compostos perfluorats constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, entre la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctà (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) per la seva persistència en el medi i la seva capacitat d’acumulació al llarg de la cadena alimentària. Aquestes substàncies són molt estables, tenen una forta resistència tèrmica, química i biològica. Són substàncies amfifíliques, és a dir, es poden dissoldre en aigua i greix. Són utilitzades en una àmplia varietat d&#8217;aplicacions industrials com a dissolvents i detergents, indústria del tefló per a revestiment d&#8217;utensilis de cuina, embolcalls i envasos&nbsp;<sup>1, 4, 5</sup>. L’alimentació, especialment dels productes de la pesca, és la principal via d’exposició de l’home a aquests compostos.</p>



<p>El 2008, l’EFSA va establir una ingesta diària tolerable per al PFOS de 150ng/kg de pes corporal i dia tenint en compte els efectes adversos sobre la síntesi d’hormones tiroides i la concentració d’HDL a la sang en animals d’experimentació. També va establir una ingesta diària tolerable per al PFOA d‘1,5μg/kg de pes corporal i dia d’acord amb estudis sobre els efectes adversos en el desenvolupament de les cries d’animals d’experimentació ¹.&nbsp;No existeixen límits en aliments a la UE</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/compostos-perfluoroalquilats-pfa/">Compostos perfluoroalquilats (PFA)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Zearalenona</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/zearalenona/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:55:31 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=663</guid>

					<description><![CDATA[<p>La zearalenona (ZEA) és una micotoxina produïda per espècies del gènere Fusarium, sobretot F. graminerarum i F. culmorum. Aquesta micotoxina es produeix quan les condicions d’humitat de l’aliment són molt altes, com per exemple durant el seu conreu 1, 2. La ingesta diària tolerable és de 250 ng/kg pes corporal 1, per a la zeralenona i el conjunt de les seves... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/zearalenona/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/zearalenona/">Zearalenona</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>La zearalenona (ZEA) és una micotoxina produïda per espècies del gènere <em>Fusarium</em>, sobretot <em>F. graminerarum</em> i <em>F. culmorum</em>. Aquesta micotoxina es produeix quan les condicions d’humitat de l’aliment són molt altes, com per exemple durant el seu conreu <sup>1, 2</sup>. La ingesta diària tolerable és de 250 ng/kg pes corporal <sup>1</sup>, per a la zeralenona i el conjunt de les seves formes modificades <sup>3</sup>, en base al seus efectes estrogènics en porcs.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/zearalenona/">Zearalenona</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Productes fitosanitaris</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/productes-fitosanitaris/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:46:29 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=661</guid>

					<description><![CDATA[<p>Els productes fitosanitaris són substàncies que eliminen o eviten la disseminació de plagues perjudicials per als vegetals durant la producció, emmagatzematge, transport, distribució i elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. Els productes fitosanitaris inclouen els plaguicides, defoliants, dessecants i substàncies reguladores del creixement vegetal o fitoreguladors (ref.1, 3).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/productes-fitosanitaris/">Productes fitosanitaris</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Els productes fitosanitaris són substàncies que eliminen o eviten la disseminació de plagues perjudicials per als vegetals durant la producció, emmagatzematge, transport, distribució i elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. Els productes fitosanitaris inclouen els plaguicides, defoliants, dessecants i substàncies reguladores del creixement vegetal o fitoreguladors (ref.1, 3).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/productes-fitosanitaris/">Productes fitosanitaris</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Micotoxines</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:39:53 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=658</guid>

					<description><![CDATA[<p>Les micotoxines són productes del metabolisme fúngic i la seva ingestió, inhalació o absorció cutània pot produir malaltia o la mort d’animals i persones. Les micotoxines més importants són produïdes per floridures dels gèneres Aspergillus, Penicillium i Fusarium 1, 2. En termes generals, es podria dir que les micotoxines són un mecanisme de defensa enfront d’altres organismes que impedeixen el... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/">Micotoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Les micotoxines són productes del metabolisme fúngic i la seva ingestió, inhalació o absorció cutània pot produir malaltia o la mort d’animals i persones. Les micotoxines més importants són produïdes per floridures dels gèneres <em>Aspergillus</em>, <em>Penicillium</em> i <em>Fusarium</em> <sup>1, 2</sup>. En termes generals, es podria dir que les micotoxines són un mecanisme de defensa enfront d’altres organismes que impedeixen el desenvolupament dels fongs. No tots els fongs, floridures i llevats són capaços de produir aquest tipus de toxines. Entre les micotoxines més comunes destaquen les aflatoxines, ocratoxina A, patulina, fumonisines, zearanelona, deoxinivalenol, i les toxines T-2 i HT-2 <sup>1, 2, 3, 4</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/">Micotoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Aflatoxines</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/aflatoxines/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Laura Alcalde]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 15:41:39 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=604</guid>

					<description><![CDATA[<p>Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere&#160;Aspergillus (A. flavus,&#160;A. parasiticus,&#160;A. nomius, A. pseudotamarii, A. bombycis, A. ochraceoroseus i A. australis).Actualment se n’han identificat 18 tipus, de les quals 6 són les més freqüents en els aliments: B1, B2, G1, G2, M1 i M2. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor,... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/aflatoxines/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/aflatoxines/">Aflatoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere&nbsp;<em>Aspergillus</em> (<em>A. flavus,&nbsp;A. parasiticus,&nbsp;A. nomius, A. pseudotamarii, A. bombycis, A. ochraceoroseus i A. australis</em>).Actualment se n’han identificat 18 tipus, de les quals 6 són les més freqüents en els aliments: B<sub>1</sub>, B<sub>2</sub>, G<sub>1</sub>, G<sub>2</sub>, M<sub>1</sub> i M<sub>2</sub>. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor, són fluorescents en presència de llum ultraviolada i poden resistir altes temperatures.</p>



<p>L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) l’any 1993 va classificar les aflatoxines del grup B<sub>1</sub> i G<sub>1</sub> com a cancerígenes per als humans (grup 1) i l’aflatoxina M<sub>1</sub> com a possiblement carcinogen per als humans (grup 2B).</p>



<p>L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) l’any 2020 va establir un BMDL<sub>10</sub> de 0,4 µg/kg de pes corporal/dia per a la incidència de carcinoma hepatocel·lular per l’aflatoxina B<sub>1</sub> com a valor de referència.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/aflatoxines/">Aflatoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>4-metilbenzofenona</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/4-metilbenzofenona/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 15:33:51 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=601</guid>

					<description><![CDATA[<p>La 4-metilbenzofenona és una cetona aromàtica amb propietats volàtils que s&#8217;utilitza en tintes d&#8217;impressió per a embalatges (ref.1, 2). La 4-metilbenzofenona no ha estat avaluada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), o l’antic Comitè Científic de l’Alimentació Humana (SCF), ja que no s’utilitza com a material en la fabricació de plàstics en contacte amb... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/4-metilbenzofenona/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/4-metilbenzofenona/">4-metilbenzofenona</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>La 4-metilbenzofenona és una cetona aromàtica amb propietats volàtils que s&#8217;utilitza en tintes d&#8217;impressió per a embalatges (ref.1, 2). La 4-metilbenzofenona no ha estat avaluada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), o l’antic Comitè Científic de l’Alimentació Humana (SCF), ja que no s’utilitza com a material en la fabricació de plàstics en contacte amb els aliments. En conseqüència, no hi ha dictàmens d’experts que hagin establert una ingesta diària tolerable (TDI) o un límit de migració específica (LME).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/4-metilbenzofenona/">4-metilbenzofenona</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Intolerància al gluten</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/intolerancia-al-gluten/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 07:40:49 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=295</guid>

					<description><![CDATA[<p>El gluten està compost de dos tipus de proteïnes: prolamines i glutenines, que es troben en cereals com el blat, l&#8217;espelta, l&#8217;ordi, el sègol i la civada. Les prolamines reben noms diferents depenent del cereal del que procedeixin: gliadines (blat), hordeïnes (ordi), secalines (sègol), avenines (civada). Les concentracions de prolamines presents en cereals com el... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/intolerancia-al-gluten/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/intolerancia-al-gluten/">Intolerància al gluten</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>El gluten està compost de dos tipus de proteïnes: prolamines i glutenines, que es troben en cereals com el blat, l&#8217;espelta, l&#8217;ordi, el sègol i la civada. Les prolamines reben noms diferents depenent del cereal del que procedeixin: gliadines (blat), hordeïnes (ordi), secalines (sègol), avenines (civada). Les concentracions de prolamines presents en cereals com el blat de moro i l&#8217;arròs tenen grau de concentració menor (ref.1, 2).<br>Productes sense gluten: â‰¤20 mg/kg; productes molt baix en gluten: >20 mg/kg i â‰¤100 mg/kg (ref.3).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/intolerancia-al-gluten/">Intolerància al gluten</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Hexaclorobenzè (HCB)</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/hexaclorobenze-hcb/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 07:32:47 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=291</guid>

					<description><![CDATA[<p>L’hexaclorobenzè (HCB) és un hidrocarbur aromàtic clorat que s&#8217;ha utilitzat com plaguicida i com producte químic industrial. Mentre que la seva producció intencional ha disminuït durant les últimes tres dècades, el 1981 es va prohibir per a ús agrícola a la Unió Europea, encara es forma com subproducte durant la fabricació de productes químics industrials... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/hexaclorobenze-hcb/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/hexaclorobenze-hcb/">Hexaclorobenzè (HCB)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>L’hexaclorobenzè (HCB) és un hidrocarbur aromàtic clorat que s&#8217;ha utilitzat com plaguicida i com producte químic industrial. Mentre que la seva producció intencional ha disminuït durant les últimes tres dècades, el 1981 es va prohibir per a ús agrícola a la Unió Europea, encara es forma com subproducte durant la fabricació de productes químics industrials i diverses formulacions de plaguicides. Per altra banda, s&#8217;ha detectat en els gasos de combustió i les cendres d’ incineradores i altres processos tèrmics. En aquest sentit, el HCB és molt volàtil, lipòfil i molt resistent a la degradació en el medi ambient. Com a resultat d&#8217;això, pot ser transportat a llargues distàncies, acumulant-se en els teixits grassos dels organismes vius. El HCB és ubic i s&#8217;ha detectat en mostres ambientals i biològiques al voltant del món&nbsp;<sup>1</sup>.</p>



<p>L&#8217;OMS ha establert una ingesta diària admissible de 0,16 µg /kg de pes corporal i dia, sobre la base dels efectes cancerígens, a partir de la qual ha establert un contingut màxim d&#8217;1 µg/l a l&#8217;aigua de consum humà (IPCS, 1997). L’IARC classifica l&#8217;HCB com a possible carcinogen humà (grup 2B), basant-se en els efectes carcinògens observats en animals d&#8217;experimentació.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/hexaclorobenze-hcb/">Hexaclorobenzè (HCB)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Plom</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/plom/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 07:28:46 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=290</guid>

					<description><![CDATA[<p>El plom és un metall ubiqüitari present de forma natural a l’escorça terrestre. És present com a resultat de les activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, fabricació de soldadures, bateries, municions, i en particular de l&#8217;ús, en el passat, de plom en la pintura i la benzina per al seu ús com a... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/plom/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/plom/">Plom</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>El plom és un metall ubiqüitari present de forma natural a l’escorça terrestre. És present com a resultat de les activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, fabricació de soldadures, bateries, municions, i en particular de l&#8217;ús, en el passat, de plom en la pintura i la benzina per al seu ús com a antidetonant. La principal via d’exposició al plom és la digestiva <sup>1, 2</sup>.</p>



<p>El plom ha estat avaluat en diverses ocasions per agencies avaluadores del risc, com l’EFSA  i JECFA. En 2010, aquests dos organismes van concloure que la ingesta setmanal provisional tolerable (PTWI) de 25 µg/kg de pes corporal ja no era apropiada per assegurar la protecció de la salut, atès que causava una disminució de 3 punts en el quocient intel·lectual en nens i incrementava significativament la pressió sanguínia en adults. El JECFA i l’EFSA van indicar que les dades no permetien identificar una concentració per sota de la qual no es produís cap efecte advers i van identificar diverses dosis de referència (BMDL) en adults i nens <sup>1, 2</sup>:</p>



<ul>
<li>Neurotoxicitat en nens (BMDL de 0,5µg/kg pes corporal/dia, EFSA; 0,3µg/kg pes corporal/dia, JECFA). </li>



<li>Nefrotoxicitat en adults (BMDL de 0,63µg/kg pes corporal/dia, EFSA). </li>



<li>Efectes cardiovasculars en adults (BMDL de 1,5µg/kg pes corporal/dia, EFSA; 0,3µg/kg pes corporal/dia, JECSA).</li>
</ul>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/plom/">Plom</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Mercuri</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/mercuri/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 07:27:31 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=289</guid>

					<description><![CDATA[<p>El mercuri es troba al medi de forma natural per l’erosió de roques que contenen mineral de mercuri, per emissió volcànica i també per activitats humanes com la combustió de petroli i carbó, l’extracció d’or, la fabricació de ciment, de bombetes de llum de baix consum i de productes químics. La toxicitat del mercuri depèn... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/mercuri/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/mercuri/">Mercuri</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>El mercuri es troba al medi de forma natural per l’erosió de roques que contenen mineral de mercuri, per emissió volcànica i també per activitats humanes com la combustió de petroli i carbó, l’extracció d’or, la fabricació de ciment, de bombetes de llum de baix consum i de productes químics. La toxicitat del mercuri depèn de la forma química en la qual és present, sent en forma els compostos orgànics mes tòxics que en forma de metall o de sals inorgàniques. El metilmercuri és la forma més tòxica dels compostos orgànics d&#8217;aquest metall i és classificat com un dels sis compostos químics més tòxics en el medi ambient segons l&#8217;Organització Mundial de la Salut&nbsp;<sup>1, 4</sup>.</p>



<p>L’EFSA va revaluar el mercuri i el metilmercuri el 2012 i ha establert una ingesta setmanal tolerable (TWI) del mercuri inorgànic de 4 μg/kg de pes corporal. Per al metilmercuri ha establert una TWI d’1,3 μg/kg de pes corporal&nbsp;<sup>7</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/mercuri/">Mercuri</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
