Paràsits - Mapa Perills

Cryptosporidium spp.

admin — Thu, 11 May 2023 07:05:21 +0000

El gènere Cryptosporidium inclou més 25 espècies, la meitat de les quals potencialment poden infectar les persones i els animals domèstics. Tot i que 17 espècies s’han associat a la infecció humana, dues en són responsables de la majoria dels casos: C. hominis i C. parvum. El seu cicle vital no inclou hostes intermediaris. La infecció pot ser orofecal directa, o a través de l’aigua o aliments contaminats. La dosi infectiva és variable segons l’espècie i l’hoste.

La forma infectant són els oocists, els quals s’excreten amb les femtes; es troben en aigües superficials i es considera que les condicions climàtiques relacionades amb el canvi climàtic n’afavoreixen la difusió, i així augmenta especialment el risc per a infants a les zones urbanes.

Els oocists de Cryptosporidium sobreviuen períodes prolongats en condicions d’humitat i fred, que són les que es produeixen en l’emmagatzematge de productes frescos; resisteixen les concentracions habituals de clor de l’aigua, i són sensibles a la dessecació, l’escalfor, la congelació, la radiació ultraviolada i a diversos tractaments químics. La supervivència en el medi aquàtic està influïda principalment per la temperatura i la insolació.

L'entrada Cryptosporidium spp. ha aparegut primer a Mapa Perills.

Toxoplasma

admin — Thu, 11 May 2023 07:04:05 +0000

Toxoplasma gondii és un paràsit protozou, intracel·lular obligat, agent causant de la toxoplasmosi. Els hostes definitius del paràsit són els felins i als seus intestins hi viuen les fases adultes del paràsit. Els oocists que produeixen s’eliminen per la femta i, en condicions favorables, poden ser viables un any o més a terra, podent ser vehiculats per insectes i cucs (ref. 1,5). Gairebé tots els animals de sang calenta poden actuar com a hostes intermediaris, s’infecten via alimentària i són portadors de quists en els teixits.

L'entrada Toxoplasma ha aparegut primer a Mapa Perills.

Triquina

admin — Thu, 11 May 2023 07:02:48 +0000

Els agents causants de la triquinel•losi (o triquinosi) són diverses espècies de nematodes del gènere Trichinella que en estadi larvari s’enquisten al teixit muscular dels mamífers susceptibles. La triquina és un paràsit tissular microscòpic, cilíndric.. Els mamífers són els hostes més importants per al gènere Trichinella. Es localitzen fonamentalment en els músculs estriats de més activitat i, per tant, més concentració d’oxigen (pilars diafragmàtics, músculs masseters, intercostals, linguals, oculars, etc.). En la península Ibèrica es presenta Trichinella spiralis i Trichinella britovi. Trichinella spiralis infecta porcs, senglars i rosegadors, mentre que Trichinella britovi es presenta preferentment en carnívors silvestres. Trichinella spiralis es transmet de forma accidental a l’home per la ingestió de carn amb larves enquistades viables que s’alliberen en el estómac. En la mucosa de l’intestí prim les larves es transformen en verms adults, reproduint-se i alliberant larves que es disseminen pel corrent sanguini a tot el cos i encapsulant-se en els músculs estriats (ref.1, 6, 7). La font d’infecció la constitueixen la carn de porc o d’altres animals que contenen larves viables d’espècies del gènere Trichinella. Hi ha una gran varietat d’animals que són reservori de Trichinella, entre d’altres, porcs, gossos, gats, cavalls, rates i animals salvatges com ara porcs senglars, llops, guineus i ossos (ref.6, 7).

L'entrada Triquina ha aparegut primer a Mapa Perills.

Anisakis

admin — Thu, 11 May 2023 07:01:12 +0000

Les larves d’alguns nematodes (cucs rodons) de la família Anisakidae poden infectar a les persones en ingerir peixos o cefalòpodes (com el calamar, el polp i la sèpia) crus o poc bullits. Aquests paràsits comprenen: Anisakis simplex (cuc de l’areng), Pseudoterranova decipiens, Contracaecum spp., i Hysterothylacium spp. En general, les larves estan presents en la cavitat abdominal del peix, enrotllades en espiral, envoltades per una càpsula o sobre la superfície del fetge o mesenteri i amb menys freqüència en la musculatura abdominal (ref.1, 2, 4).
La presència d’una sola larva pot provocar una síndrome intestinal o una reacció al·lèrgica. El risc d’al·lèrgia es considera major en productes de peix que contenen larves de anisakis vives que en aquells que contenen les larves mortes (ref.2, 6).

L'entrada Anisakis ha aparegut primer a Mapa Perills.