Els àtoms que emeten radiació s’anomenen radionúclids. Alguns dels radionúclids que comporten un risc per a la salut són el Cs¹³⁴, Cs^137,, I^131,, Sr^90,, K^40,, Pu^239,, Ra^225,, U^233,, U^235,, U²³⁸,…^1,5

Aquesta radiació es mesura en els aliments amb una unitat que s’anomena becquerel (Bq). Els límits màxims de contaminació radioactiva en els aliments establerts per la normativa vigent estan expressats en Bq/kg o Bq/l.

D’altra banda, la unitat sievert (Sv) és la dosi de radiació que poden absorbir els éssers vius, en funció del tipus de radiació, del tipus d’exposició (externa o interna) i de la sensibilitat específica dels òrgans o teixits exposats^1,7.

Les substàncies radioactives s’utilitzen en la indústria, en la medicina i en la recerca (diagnòstic i tractament mèdic, generació d’energia…) i, si no s’utilitzen o s’emmagatzemen correctament, poden causar problemes de salut^5,6.

L'entrada Radioactivitat ha aparegut primer a Mapa Perills.

Si concretem més, podem afirmar que quan parlem de perill físic en els aliments ens estem referint a qualsevol objecte estrany o matèria estranya que poden causar malaltia o lesió al consumidor, inclosa l’obstrucció de les vies respiratòries altes.

Quan parlem de cos estrany sempre ens referim a objectes que podem percebre a través del tacte o la vista, de manera que exclouríem els contaminants químics com són els residus de pesticides. També s’exclouen els contaminants biològics com són els paràsits. La presència de partícules radioactives com a conseqüència d’una irradiació excessiva seria un contaminant físic, però no un cos estrany.

No hi ha regulacions específiques europees o nacionals en relació amb els cossos estranys en els aliments. L’article 14 del Reglament (CE) núm. 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002, estableix que els aliments que es posin a disposició dels consumidors no han de comportar cap perill. És des d’aquesta premissa que abordem els perills  físics.

El Codex Alimentarius només considera cossos estranys les partícules dures tallants pel perjudici que poden provocar en el consumidor. La mida de l’objecte o del cos estrany és important atès que, si es fàcil de visualitzar, no s’ingerirà. Per aquest motiu, quan la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units d’Amèrica (EUA) parla d’objectes estranys perillosos es refereix a fragments amb punta o durs de més de 7 mil·límetres i menys de 25 mil·límetres en aliments on es preveuen manipulacions que en permetin l’eliminació posterior.

Les partícules dures o tallants que a priori formarien part del mateix aliment (les espines del peix, els pinyols de les olives o de les fruites, etc.) es consideren objectes estranys si se suposa que s’han eliminat prèviament (festucs pelats o olives sense pinyol). La presència d’aquest tipus d’objectes pot agafar el consumidor desprevingut i provocar-li lesions.

Els cossos estranys que podríem trobar en un aliment tenen a veure amb les matèries primeres (pedres, fragments d’agulles hipodèrmiques, dents, restes d’ossos, etc.), el procés d’elaboració (metall, plàstic, juntes, cargols, fragments de llums, etc.) i els envasos (vidre, plàstics, etc.) i embalatges utilitzats (cartró, fragments de fusta de caixes o palets, etc.), els quals s’incorporarien accidentalment a l’aliment.

Cada tipus de processament d’aliments té riscos específics i potencials propis. A més, per a l’avaluació del risc s’ha de considerar el mercat previst per al producte; i per a la determinació de la categoria del risc d’un possible perill físic s’han de tenir en compte altres factors.

No podem deixar de banda que també es poden afegir deliberadament cossos estranys als aliments durant el processament o en les botigues de queviures com a acte de xantatge, venjança o trastorn mental.

L'entrada Cossos extranys ha aparegut primer a Mapa Perills.