La intolerància a la lactosa provoca símptomes després de la ingestió de productes làctics. La lactosa no digerida totalment passa a l’intestí gruixut i provoca símptomes que inclouen dolor abdominal, nàusees, espasmes, diarrees, etc. La ingestió contínua de lactosa en persones que presentin aquesta intolerància pot provocar lesions cròniques en la mucosa intestinal.

La lactosa es troba intrínsecament en la llet i, per tant, està present en derivats làctics, ja que no s’elimina per tractaments de fermentació, tèrmics o de coagulació enzimàtica de la llet.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), entre l’any 2020 i el 2024 es van comunicar 25 notificacions d’alerta per presència de lactosa en aliments. La majoria de notificacions estan relacionades amb al·lèrgens no declarats en l’etiqueta del producte.

La lactosa es pot trobar en la llet de vaca i d’altres mamífers, la llet en pols, els postres lactis, els formatges frescos i fermentats, els batuts, les mantegues, el pa de motlle, els purés, els pastissos, les maioneses, els licors de crema, les sopes instantànies, les xocolates amb llet i els succedanis de xocolata. L’ús de la lactosa com a ingredient tecnològic també fa que es pugui trobar en altres aliments, com és el cas del fuet.

La lactosa i els ingredients que la contenen s’han de gestionar de manera que s’informi de la seva presència en l’etiqueta i s’eviti la presència no intencionada sempre que sigui possible. Les empreses han de tenir implantats plans d’autocontrol basats en els principis de l’APPCC que prevegin la lactosa com un perill.

Els preparats per a lactants i els preparats de continuació són els únics aliments en els quals s’ha regulat una menció sobre la lactosa en l’àmbit europeu. El Reglament (UE) 609/2013 relatiu als aliments destinats als lactants i nens de poca edat, els aliments per a usos mèdics especials i els substitutius de la dieta completa per al control de pes i el Reglament Delegat (UE) 2016/127 estableixen que en els preparats per a lactants i preparats de continuació la menció «sense lactosa» es pot fer servir quan el contingut de lactosa en el producte no sigui superior a 2,5 mg/100 kJ (10 mg/100 kcal).

L’Agencia Española de Seguretat Alimentaria y Nutrición (AESAN) estableix unes recomanacions de caràcter orientatiu indicant que els productes alimentaris es poden etiquetar com a “sense lactosa” si se’n pot acreditar l’absència amb un contingut inferior al 0,01%. També es poden etiquetar com a “baix contingut en lactosa” si els continguts en lactosa es troben per sota del 1%.

ACSA. Agència Catalana de Seguretat Alimentària. ACSA Brief: Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries: nivells de seguretat i declaracions en l’etiqueta. (2010).

AESAN. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Condiciones de empleo de las menciones “sin lactosa” y “bajo contenido en lactosa” (2019).

EFSA. European Food Safety Authority. Scientific Opinion on lactose thresholds in lactose intolerance and galactosaemia. EFSA Journal, 8(7):1777. (2010).

 

Altres:

Alm, L. 2002. Lactose Intolerance. Encyclopedia of Dairy Sciences, pages: 1533-1539.

Swallow, D.M. 2011. Lactose and Oligosaccharides | Lactose Intolerance. Encyclopedia of Dairy Sciences (Second Edition), pages: 236-240.

Moreira & López San Román. 2006. Intolerancia a la lactosa. Rev Esp Enferm Diag. 98(2): 143.

Moreno, M. 2002. Intolerancia a la lactosa. Enfermedad Celíaca. Ed. Real Patronato sobre Discapacidad. Madrid: 79-83.

Savaiano, et al. 2001. Chapter 37 – Nutrient Considerations in Lactose Intolerance. Nutrition in the Prevention and Treatment of Disease, Pages: 563-575.