Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Classificació per perills

La 2-isopropiltioxantona (ITX) / CAS núm. 5495-84-1 és un component de les tintes per a impressió del material d’embalatge d’aliments envasats (ref.1). La ITX no ha estat avaluada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), o l’antic Comitè Científic de l’Alimentació Humana (SCF), ja que no s’utilitza com a material en la fabricació de plàstics… veure detalls

,

El 3-Monocloropropano-1,2-diol (3-MCPD) és un contaminant del grup dels cloropropanols que es forma durant la transformació d’aliments en certes condicions, en particular, durant la producció de proteïnes vegetals hidrolitzades mitjançant àcid clorhídric i de salsa de soia. El 3-MCPD existeix en forma lliure en alguns aliments i com èsters d’àcids grassos en olis refinats, margarines… veure detalls

La 4-metilbenzofenona és una cetona aromàtica amb propietats volàtils que s’utilitza en tintes d’impressió per a embalatges (ref.1, 2). La 4-metilbenzofenona no ha estat avaluada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), o l’antic Comitè Científic de l’Alimentació Humana (SCF), ja que no s’utilitza com a material en la fabricació de plàstics en contacte amb… veure detalls

L’acrilamida és una substància química utilitzada per a diverses aplicacions industrials, entre d’altres, l’elaboració de materials plàstics en contacte amb els aliments. La poliacrilamida s’utilitza per tractar aigües potables i aigües residuals, i també per fer adhesius, paper i cosmètics. En els aliments, l’acrilamida està present com a resultat d’una reacció induïda per la calor… veure detalls

El gènere Aeromonas spp. pertany a la família Vibrionaceae i està format per bacils gram negatius, anaerobis facultatius i no esporulats. A. hydrophilaés ubiqua en ambients d’aigua dolça, salada i sistemes d’aigües residuals. El seu creixement òptim és de 28°C però algunes soques poden créixer a temperatures baixes com 0°C-1°C. El grup de Aeromonasspp. psicrófilas… veure detalls

Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere Aspergillus (A. flavus, A. parasiticus, i A. nomius). Actualment s’han identificat 18 tipus, de les qual 6 són les més freqüents en els aliments: B1, B2, G1, G2, M1 i M2. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor, són fluorescents amb llum ultraviolada i poden resistir altes… veure detalls

Els alcaloides de la pirrolizidina (AP) són toxines naturals que les plantes biosintetitzen en el seu metabolisme secundari com a mecanisme de defensa davant dels herbívors. S’han descobert uns 600 AP diferents que es troben en multitud de plantes, la gran majoria dels quals pertanyen a 5 famílies botàniques:Asteraceae, Boraginaceae, Fabaceae, Orchidaceae, Apocynaceae1. Des del… veure detalls

Els alcaloides del tropà són metabòlits secundaris que es troben de manera natural en plantes de les famílies Brassicaceae, Cucurbitaceae, Erythroxylaceae i Solanaceae. S’han identificat més de 200 compostos diferents d’alcaloides del tropà en diverses plantes, alguns dels quals tenen propietats farmacològiques i s’han utilitzat durant segles en medicina humana1,4. La cocaïna, que es troba a les eritroxilàcies,… veure detalls

Els al·lèrgens són proteïnes o glicoproteïnes presents de forma natural en els aliments, tant els d’origen animal com vegetal. Moltes proteïnes tenen capacitat per actuar com al•lèrgens. Els al·lèrgens es poden trobar en els aliments elaborats com a resultat de la utilització d’algun ingredient amb capacitat al•lergènica o d’additius alimentaris i/o altres coadjuvants tecnològics que… veure detalls

Les larves d’alguns nematodes (cucs rodons) de la família Anisakidae poden infectar a les persones en ingerir peixos o cefalòpodes (com el calamar, el polp i la sèpia) crus o poc bullits. Aquests paràsits comprenen: Anisakis simplex (cuc de l’areng), Pseudoterranova decipiens, Contracaecum spp., i Hysterothylacium spp. En general, les larves estan presents en la… veure detalls