Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Alcaloides del tropà

Els alcaloides del tropà són metabòlits secundaris que es troben de manera natural en plantes de les famílies BrassicaceaeCucurbitaceaeErythroxylaceae i Solanaceae. S’han identificat més de 200 compostos diferents d’alcaloides del tropà en diverses plantes, alguns dels quals tenen propietats farmacològiques i s’han utilitzat durant segles en medicina humana.

La cocaïna, que es troba a les eritroxilàcies, és la substància més coneguda d’aquest grup, però, a escala europea, únicament la hiosciamina i l’escopolamina tenen importància com a contaminants alimentaris i es troben, en un alt contingut, en plantes de la família de les solanàcies (principalment, en els gèneres Datura, Brugmansia, Hyoscyamus i Atropa). L’atropina, per exemple, és la mescla racèmica de (-)-hiosciamina i de (+)-hiosciamina. En general, els alcaloides del tropà són compostos sòlids a temperatura ambient, incolors i solubles en dissolvents orgànics i en l’aigua. Els AT són fàcilment absorbits a través de la pell i/o les mucoses, i presenten una biodisponibilitat oral elevada. En el cas de la hiosciamina, aquesta arriba fins al 90%, mentre que la biodisponibilitat de la escopolamina és inferior, d’entre un 10 i un 50%. 

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) l’any 2013 va establir una dosi aguda de referència de grup de 0,016 μg/kg pes corporal/dia expressada com la suma de (-)-hiosciamina i (-)-escopolamina.

L’atropina i l’escopolamina tenen acció anticolinèrgica i provoquen efectes aguts coneguts com la síndrome tòxica anticolinèrgica, la qual es caracteritza per símptomes com ara sequedat de boca i de les mucoses, midriasi, visió borrosa, envermelliment i escalfament de la pell, taquicàrdia i disminució de la sudoració i de la motilitat gastrointestinal. En dosis elevades poden causar al·lucinacions, aturada cardiorespiratòria i mort. No tenen efectes crònics perquè no s’acumulen en l’organisme ─amb una vida mitjana en sèrum sanguini inferior a 5 hores─ ni tenen efectes genotòxics.

Per a la suma de hiosciamina i escopolamina, l’any 2020 la FAO/OMS va establir, mitjançant un enfocament de marge d’exposició (MOE), un punt de partida d’1,54 μg/kg pes corporal/dia, basant-se en el símptoma de disminució de la salivació. Per altra banda, l’any 2013 l’EFSA va establir una dosi aguda de referència de grup de 0,016 μg/kg pes corporal/dia també per a la suma de (-)-hiosciamina i (-)-escopolamina, basant-se en el símptoma de disminució de la freqüència cardíaca.

Les intoxicacions per atropina i/o escopolamina en humans són poc freqüents, però es poden donar per la ingesta accidental d’alguna part de les plantes (baies, fulles o arrels…), com ara la belladona (Atropa belladonna), l’estramoni (Datura stramonium) o l’herba queixalera (Hyoscyamus niger), que estiguin contaminant aliments (com cereals, llegums i/o llavors oleaginoses i els seus derivats) o preparacions a base d’herbes. Pel que fa als pinsos, els estudis realitzats determinen que no hi ha evidències de nivells elevats d’alcaloides del tropà.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), entre el 2020 i el 2023 s’han comunicat 19 alertes per la presència d’alcaloides del tropà en aliments, vuit de les quals s’han produït el 2023. Els principals aliments implicats en aquest tipus d’alertes són cereals i pastes.

Els principals aliments associats a la presència d’AT són vegetals susceptibles d’una contaminació creuada durant el seu cultiu o processament, a causa de la presència de plantes o llavors que contenen alcaloides del tropà. L’espècie principalment implicada és Datura stramonium, que és una planta tòxica coneguda amb el nom d’”estramoni”. Així doncs, hi pot haver presència d’AT en llavors com el lli, la soja, la melca, el mill, el gira-sol, el blat negre o fajol, en vegetals com les albergínies i les patates, en llegums i en herbes de te. Els alcaloides del tropà també poden ser presents en els productes produïts a partir d’aquestes matèries primeres contaminades.

En general, els animals no pateixen toxicosi a conseqüència del pasturatge perquè les plantes que contenen alcaloides del tropà tenen un gust desagradable i no se les mengen. En canvi, no detecten el mal gust quan es tracta de farratges secs, ensitjats, o de pinsos a base de cereals.

Per evitar la contaminació de cereals, llegums i llavors oleaginoses en els conreus, en el moment de la collita s’han de separar correctament les males herbes del cultiu. Aquesta contaminació es pot controlar i limitar mitjançant l’ús d’herbicides durant el cultiu o bé, posteriorment, mitjançant la separació mecànica de les llavors, aplicant un tamisat, ja que les llavors de les espècies productores d’atropina i escopolamina tenen una mida més petita que les dels cultius habituals.

Tipus d'aliments