Els AP tenen un perfil comú de toxicitat, amb símptomes tant aguts com crònics relacionats amb la seva ingesta. L’òrgan diana principal és el fetge, i també afecten els pulmons en casos de toxicitat aguda o de curt termini. Els AP causen dany hepàtic relacionat amb necrosi hepatocel·lular centrolobular acompanyada d’icterícia i en ocasions indueixen l’aparició de malaltia venooclusiva hepàtica (HVOD). La IARC classifica la lasiocarpina, la monocrotalina i la ridel·lina com a “substàncies possiblement carcinògenes per a l’ésser humà” (grup 2B), mentre que els altres AP els ha avaluat com a “no classificables” (grup 3) per la informació limitada de què es disposa. Tant la lasiocarpina, la monocrotalina com la ridel·lina formen part del grup d’AP 1,2 insaturats, que es metabolitzen i descomponen en anelles pirroles d’alta reactivitat, afavorint-ne els efectes genotòxics i carcinògens.

L’any 2011, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va emetre una primera opinió científica sobre els AP i substàncies indesitjables en alimentació animal. A més dels efectes dels AP en els animals, se’n va avaluar la transferència als teixits animals i, en conseqüència, la seva presència en els aliments d’origen animal. Es va concloure que l’exposició causada per aliments derivats de teixits animals era baixa, però que la mel mereixia especial atenció atès que s’hi trobaven residus d’AP de manera regular.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), entre el 2020 i el 2024 s’han comunicat 76 alertes per la presència d’alcaloides de la pirrolizidina en aliments.

La tendència del nombre d’alertes alimentàries per la presència d’AP en aliments va a l’alça. El nombre d’alertes els anys 2021 i 2022 va ser de 6 i 5, respectivament, mentre que l’any 2023 es van produir 27 alertes per la presència d’aquestes substàncies en els aliments. Els principals aliments implicats en les alertes han estat les herbes i espècies, seguides dels complements alimentaris.

Els aliments directament associats a la presència d’AP són les mels, els complements alimentaris i les infusions de te i plantes aromàtiques. Per consegüent, a Europa aquests aliments s’han sotmès a avaluacions.

L’any 2014, el Codex Alimentarius va publicar una guia internacional per prevenir els riscos dels AP a partir del control de les males herbes a les zones de conreu i pastura i els seus voltants, en especial d’aquelles  que són grans productores d’AP com el seneci o herba de Sant Jaume (Jacobea vulgaris), el seneci de Madagascar (Senecio madagascariensis) i la llengua de bou, borratja borda o cua de porc (Echium spp., Echium vulgare, Echium plantagineum, etc.).

A la guia es recomana una combinació de mètodes químics i no químics per al seu control. Els mètodes mecànics, per exemple, inclouen l’extracció i el tall abans de la floració. Els mètodes químics, com els herbicides, han de ser aplicats amb cura i en combinació amb altres mètodes. En darrer lloc, també s’esmenten els mètodes biològics, que utilitzen enemics naturals de les plantes i que són costosos i no sempre efectius. Altres mètodes inclouen la solarització i el flamejat.

AESAN. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Alcaloides de la pirrolizidina. (2023).

EFSA. European Food Safety Authority. Scientific Opinion on Pyrrolizidine alkaloids in food and feed. EFSA Journal. (2011).

EFSA. European Food Safety Authority. Risks for human health related to the presence of pyrrolizidine alkaloids in honey, tea, herbal infusions and food supplements. EFSA Journal. (2017).

European Commission. Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF). (2024).

FAO and WHO. Food and Agriculture Organization and World Health Organization. Còdex Alimentarius: Código de prácticas para el control de malezas a fin de prevenir y reducir la contaminación de los alimentos y los Piensos con Alcaloides de pirrolizidina. (2014).

IARC. International Agency for Research on Cancer. Pyrrolizidine alkaloids. IARC Monographs Volume 10: Pyrrolizidine alkaloids. (1976).