Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

La patulina és una micotoxina produïda principalment per Penicillium expansum,tot i que també la poden produir altres espècies dels gèneres Penicillium, Aspergillus i Byssochlamys i, en petites quantitats, espècies dels gèneres Alternaria, Fusarium, Trichoderma, Trichothecium, Mucor i Phialophora.

La producció de patulina depèn de la temperatura i de la proporció de CO2 i O2 de l’aire. Les condicions òptimes de producció per P. expansum són un pH de 6 i temperatura de 25 °C en pera i de 17 °C en poma. No obstant això, la producció de toxina es pot produir entre 0 i 25 °C. La producció de patulina és inhibida quan el fong se sotmet a una atmosfera amb una proporció de CO2 del 3 % i del 2 % a 25 °C d’O2.

L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) va determinar l’any 1987 que la patulina no pot ser classificada quant a la seva carcinogenicitat en humans (grup 3).

El Comitè Mixt d’Experts en Additius Alimentaris (JECFA) de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir l’any 1989 una ingesta setmanal tolerable provisional de 7 µg/kg de pes corporal. En una reavaluació posterior, l’any 1995, aquest mateix organisme va establir una ingesta diària tolerable màxima provisional (IDTMP) de patulina de 0,4 µg/kg de pes corporal a partir dels efectes observats en rates: disminució de pes i increment de mortalitat per inflamació de pulmons, laringe i tràquea.

És una micotoxina que no s’acumula a l’organisme. Els efectes d’ingerir dosis elevades de patulina inclouen pèrdua de pes, nàusees, vòmits i altres símptomes gastrointestinals (hiperèmia, distensió, hemorràgia i úlceres), i deteriorament de la funció renal.

L’exposició a dosis repetides de patulina condueix a signes de neurotoxicitat i inhibició d’enzims a escala intestinal i cerebral.

La ingesta crònica de dosis elevades de patulina produeix trastorns immunitaris, neurotòxics i gastrointestinals molt greus.

Totes les espècies productores presenten capacitat de créixer sobre fruites, hortalisses, cereals, formatge i ensitjats d’herba i de blat de moro. Aquesta micotoxina es detecta principalment en productes derivats de la poma, com sucs de poma purs i compotes que han estat elaborades amb pomes malmeses pel fong. No es detecta en la sidra.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), entre 2020 i 2024, s’han comunicat onze alertes per la presència de patulina en aliments. En la totalitat dels casos, els productes implicats han estat fruites, verdures i els seus sucs.

La patulina s’ha detectat en una gran varietat de fruites, principalment en poma, però també en pera, codony, plàtan, albercoc, raïm i préssec. Normalment, les pomes (i també altres fruites) s’emmagatzemen en condicions de refrigeració després de la collita per allargar-ne la vida útil unes setmanes o mesos. En aquestes condicions, P. expansum continua creixent i produint toxina. Per aquest motiu, els productes que presenten nivells més elevats de patulina són aliments elaborats a partir de fruita, especialment de poma, emmagatzemada durant llargs períodes. S’observa una relació directa entre la part de la fruita afectada i la producció de patulina, encara que hi ha casos en què no es manté aquesta relació. La fermentació alcohòlica destrueix la micotoxina; tot i així, se n’ha detectat en sidres i altres begudes alcohòliques a les quals s’havia afegit suc de poma després de la fermentació.

D’acord amb l’estudi de dieta total a Catalunya de 2008-2009 sobre micotoxines, la patulina es va quantificar principalment en suc de poma (42,3 %) i en aliments infantils a base de poma (33,9 %), mentre que rarament es va detectar en aliments sòlids a base de poma (5,2 %). Tot i això, el valor màxim (17,6 µg/kg), així com la mitjana de les mostres positives més elevada (13,5 ± 4,9 µg/kg) correspon a aquesta darrera categoria.

Per a la producció primària, es recomanen mesures preventives següents:

  • Controlar les plagues i malalties que causin directament la podridura de la fruita o deixin punts d’entrada per a les floridures productores de patulina.
  • Manipular la fruita amb la màxima cura i reduir al mínim els danys físics a totes les etapes.
  • Recollir la fruita en condicions de temps sec i col·locar-la en recipients nets.
  • Transportar la fruita recol·lectada mecànicament a la planta d’elaboració en un termini de tres dies des de la data de recol·lecció.

Recomanacions a les empreses elaboradores:

  • En la mesura que sigui possible, la fruita s’ha de carregar i refrigerar a menys de 5 °C en un termini de tres a quatre dies.
  • Si la fruita s’ha de conservar més de quatre dies, s’ha de guardar en cambres d’atmosfera controlada, amb una concentració d’oxigen inferior a l’1,8 % i una concentració de CO2
  • Tota la fruita podrida s’ha d’eliminar com més aviat millor, i la fruita sana s’ha de conservar en contenidors a granel nets.
  • Les premses per extreure suc i altres equips de fabricació s’han de netejar i desinfectar.
  • La clarificació dels sucs de fruites permet reduir significativament la proporció de patulina en funció del procediment utilitzat.
  • El suc s’ha de refredar a una temperatura inferior als 5 °C i mantenir aquesta temperatura fins que es concentri, s’envasi o es pasteuritzi.

El Codex Alimentarius va elaborar l’any 2003 un document amb recomanacions per a la prevenció i la reducció de la contaminació per patulina en suc de poma i ingredients de suc de poma en altres begudes (CAC/RCP 50-2003).

La Comissió Europea el mateix any també va elaborar la Recomanació de la Comissió (2003/598/CE) relativa a la prevenció i la reducció de la contaminació per patulina del suc de poma i els ingredients de suc de poma en altres begudes.

En ambdós documents es descriuen pràctiques recomanades sobre la base de les bones pràctiques agrícoles i de fabricació.