Sacarosa - Mapa Perills https://mapaperills.uab.cat/aliments/sacarosa/ Mapa de perills alimentaris Tue, 25 Mar 2025 08:55:15 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=6.2.10 https://mapaperills.uab.cat/wp-content/uploads/2023/07/cropped-icon-mapa-perills-32x32.png Sacarosa - Mapa Perills https://mapaperills.uab.cat/aliments/sacarosa/ 32 32 Aflatoxines https://mapaperills.uab.cat/perill/aflatoxines/ Thu, 01 Jun 2023 15:41:39 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=604 Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere Aspergillus (A. flavus, A. parasiticus, A. nomius, A. pseudotamarii, A. bombycis, A. ochraceoroseus i A. australis).Actualment se n’han identificat 18 tipus, de les quals 6 són les més freqüents en els aliments: B1, B2, G1, G2, M1 i M2. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor,... veure detalls

L'entrada Aflatoxines ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere Aspergillus (A. flavus, A. parasiticus, A. nomius, A. pseudotamarii, A. bombycis, A. ochraceoroseus i A. australis).Actualment se n’han identificat 18 tipus, de les quals 6 són les més freqüents en els aliments: B1, B2, G1, G2, M1 i M2. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor, són fluorescents en presència de llum ultraviolada i poden resistir altes temperatures.

L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) l’any 1993 va classificar les aflatoxines del grup B1 i G1 com a cancerígenes per als humans (grup 1) i l’aflatoxina M1 com a possiblement carcinogen per als humans (grup 2B).

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) l’any 2020 va establir un BMDL10 de 0,4 µg/kg de pes corporal/dia per a la incidència de carcinoma hepatocel·lular per l’aflatoxina B1 com a valor de referència.

L'entrada Aflatoxines ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Arsènic https://mapaperills.uab.cat/perill/arsenic/ Tue, 30 May 2023 06:55:11 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=283 L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient com a resultat de l’activitat antropogènica, com la indústria minera i la producció d’energies fòssils. L’arsènic es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre, o... veure detalls

L'entrada Arsènic ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient com a resultat de l’activitat antropogènica, com la indústria minera i la producció d’energies fòssils. L’arsènic es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre, o en forma orgànica, combinat amb elements com el carboni o l’hidrogen. Les formes inorgàniques de l’arsènic són més tòxiques que les orgàniques. Les formes orgàniques es troben principalment en els organismes marins i són poc tòxiques. En aquest sentit, els peixos, els crustacis i els mol·luscs tenen la capacitat de metabolitzar l’arsènic inorgànic i acumular-lo en una forma orgànica amb una toxicitat molt més baixa que la de les formes inorgàniques. La principal via d’exposició dels éssers humans a l’arsènic és mitjançant la dieta, seguida de la via inhalatòria i la tòpica. L’absorció de l’arsènic per via digestiva és ràpida i és transportat al fetge, on es metabolitza en formes orgàniques, fàcilment eliminables per l’orina.

L’any 1980 l’arsènic inorgànic va ser el primer compost identificat per l’Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer (IARC) com a carcinogen per a les persones, que indueix el càncer de pell, de pulmó i de bufeta.

El Comitè Mixt FAO-OMS d’Experts en Additius i Contaminants Alimentaris (JECFA) va establir, l’any 1988, una ingesta setmanal provisional tolerable per a l’arsènic inorgànic en 15 μg/kg pes corporal/setmana. A finals del 2009, l’EFSA va reavaluar l’arsènic i va establir com a nou valor d’exposició el BMDL01, fixat entre 0,3 i 8 μg/kg pes corporal/dia. Tanmateix, l’any 2023 l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va fixar un punt de referència (RP) per a la ingesta d’arsènic inorgànic (iAs) de 0,06 μg/kg pes corporal/dia.

L'entrada Arsènic ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Bacillus cereus https://mapaperills.uab.cat/perill/bacillus-cereus/ Mon, 24 Apr 2023 11:10:31 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=23 Bacillus cereus és un bacteri grampositiu, aerobi facultatiu que forma espores. Les espores de B. cereus estan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl, la vegetació i una gran varietat d’aliments. Pertany a la família dels Bacillaceae, que durant molt de temps s’han considerat espècies diferents però que, segons els experiments d’hibridació... veure detalls

L'entrada Bacillus cereus ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Bacillus cereus és un bacteri grampositiu, aerobi facultatiu que forma espores. Les espores de B. cereus estan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl, la vegetació i una gran varietat d’aliments.

Pertany a la família dels Bacillaceae, que durant molt de temps s’han considerat espècies diferents però que, segons els experiments d’hibridació ADN/ADN, pertanyen a la mateixa espècie. Sovint s’agrupen, en la literatura, amb el terme «Bacillus cereus sensu lato». B. cereus està subdividit en 7 subgrups genètics.

Els 7 subgrups genètics tenen diferents capacitats d’adaptació tèrmica ─des del més psicròfil al més termotolerant─ i diferents graus d’associació amb malalties transmeses pels aliments.

B. cereus pot créixer en un ampli rang de temperatures, però les condicions òptimes es troben entre 30 °C i 37 °C. Pel que fa al pH, els nivells òptims de pH estan entre 6 i 7, i els d’activitat d’aigua (aw) entre 0,99 i 1.

B. cereus té capacitat per produir toxines emètiques, produïdes per les cèl·lules vegetatives com la toxina cereulide.

L'entrada Bacillus cereus ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]>