<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Sacarosa - Mapa Perills</title>
	<atom:link href="https://mapaperills.uab.cat/aliments/sacarosa/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://mapaperills.uab.cat/aliments/sacarosa/</link>
	<description>Mapa de perills alimentaris</description>
	<lastBuildDate>Wed, 13 Nov 2024 13:33:00 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.2.6</generator>

<image>
	<url>https://mapaperills.uab.cat/wp-content/uploads/2023/07/cropped-icon-mapa-perills-32x32.png</url>
	<title>Sacarosa - Mapa Perills</title>
	<link>https://mapaperills.uab.cat/aliments/sacarosa/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>Aflatoxines</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/aflatoxines/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Laura Alcalde]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 15:41:39 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=604</guid>

					<description><![CDATA[<p>Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere&#160;Aspergillus (A. flavus,&#160;A. parasiticus,&#160;A. nomius, A. pseudotamarii, A. bombycis, A. ochraceoroseus i A. australis).Actualment se n’han identificat 18 tipus, de les quals 6 són les més freqüents en els aliments: B1, B2, G1, G2, M1 i M2. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor,... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/aflatoxines/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/aflatoxines/">Aflatoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere&nbsp;<em>Aspergillus</em> (<em>A. flavus,&nbsp;A. parasiticus,&nbsp;A. nomius, A. pseudotamarii, A. bombycis, A. ochraceoroseus i A. australis</em>).Actualment se n’han identificat 18 tipus, de les quals 6 són les més freqüents en els aliments: B<sub>1</sub>, B<sub>2</sub>, G<sub>1</sub>, G<sub>2</sub>, M<sub>1</sub> i M<sub>2</sub>. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor, són fluorescents en presència de llum ultraviolada i poden resistir altes temperatures.</p>



<p>L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) l’any 1993 va classificar les aflatoxines del grup B<sub>1</sub> i G<sub>1</sub> com a cancerígenes per als humans (grup 1) i l’aflatoxina M<sub>1</sub> com a possiblement carcinogen per als humans (grup 2B).</p>



<p>L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) l’any 2020 va establir un BMDL<sub>10</sub> de 0,4 µg/kg de pes corporal/dia per a la incidència de carcinoma hepatocel·lular per l’aflatoxina B<sub>1</sub> com a valor de referència.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/aflatoxines/">Aflatoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Arsènic</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/arsenic/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 06:55:11 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=283</guid>

					<description><![CDATA[<p>L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/arsenic/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/arsenic/">Arsènic</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques són les més tòxiques. Les formes orgàniques, es troben principalment en els organismes marins i són poc tòxiques. En aquest sentit, els peixos, els crustacis i els mol·luscs tenen la capacitat de metabolitzar l’arsènic inorgànic i acumular-lo en una forma orgànica amb una toxicitat molt més baixa que la de les formes inorgàniques.</p>



<p>La principal via d’exposició dels éssers humans a l’arsènic és mitjançant la dieta. La via inhalatòria i la tòpica són menys importants. L’arsènic s’absorbeix ràpidament per via digestiva i és transportat al fetge, on es metabolitza a formes orgàniques, fàcilment eliminables per l’orina&nbsp;<sup>1, 3</sup>.</p>



<p>El Comitè Mixt FAO-OMS d’Experts en Additius i Contaminants Alimentaris (JECFA) va establir l’any 1988 una ingesta setmanal provisional tolerable per a l’arsènic inorgànic en 15 μ/kg/pes corporal.</p>



<p>A finals del 2009 l’EFSA va reavaluar l’arsènic i va establir un nou valor d’exposició, el BMDL01 o&nbsp;<em>benchmark dose lower level&nbsp;</em>que causa un 1 % de risc extra, fixat entre 0,3 i 8 μg/kg p.c./dia.</p>



<p>L’arsènic inorgànic va ser el primer compost identificat com a cancerigen per a les persones (IARC, 1987). Indueix el càncer de pell, de pulmó, de bufeta urinària i, amb poca evidència, els de ronyó, fetge i pròstata (IARC, 2010)&nbsp;<sup>2, 5, 6</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/arsenic/">Arsènic</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Bacillus cereus</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/bacillus-cereus/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 24 Apr 2023 11:10:31 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=23</guid>

					<description><![CDATA[<p>Bacillus cereus és una bacteria Gram positiva, aeròbia facultativa que forma espores. Les espores de B. cereusestan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl i la vegetació. El creixement i la multiplicació de les cèl·lules vegetatives te lloc dins d&#8217;un rang de temperatures de 30°C-37°C, però poden mantenir-se viables des de 4°C... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/bacillus-cereus/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/bacillus-cereus/">Bacillus cereus</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Bacillus cereus és una bacteria Gram positiva, aeròbia facultativa que forma espores. Les espores de B. cereusestan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl i la vegetació. El creixement i la multiplicació de les cèl·lules vegetatives te lloc dins d&#8217;un rang de temperatures de 30°C-37°C, però poden mantenir-se viables des de 4°C a 55°C. Així mateix, s&#8217;han identificat variants psicotròpiques de B. cereusen llet crua i pasteuritzada capaces de créixer i iniciar la descomposició a temperatures tan baixes com 5°C. El pH òptim de creixement B. cereuses troba entre 6 i 7, tot i que pot créixer a pH entre 4,9 i 9,3 i tolera concentracions de sal de fins al 7,5 % 1, 6, 7, 8.</p>



<p>La malaltia pot produir-se com a conseqüència de la ingestió dels microorganismes o les seves toxines 2. En general, es considera que una concentració de 104espores o cèl·lules per gram d&#8217;aliment pot suposar un risc per a la salut 7.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/bacillus-cereus/">Bacillus cereus</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
