L’òxid d’etilè és un gas incolor, altament inflamable i molt reactiu amb una olor dolça que s’utilitza gairebé exclusivament a la indústria no alimentària, com a matèria primera per a l’elaboració de productes químics orgànics com plàstics, detergents no iònics, fibres de polièster i anticongelants.
S’utilitza majoritàriament en la fabricació de polímers, plàstics, detergents no iònics, anticongelants i fibres de polièster.
L’ús d’òxid d’etilè en productes fitosanitaris es va prohibir el 1991 en virtut del Reglament (CE) 1107/20091. Però es va poder seguir utilitzant a la UE fins al 2011 per a la fumigació d’aliments i pinsos per tal de protegir-los de l’atac de fongs i bacteris durant el transport i l’emmagatzematge. Des del 2011, se n’han prohibit totes les aplicacions en aliments i pinsos.
L’ús d’òxid d’etilè a la UE només està permès en l’àmbit de la desinfecció i l’esterilització fora del sector alimentari, com ara, per a l’esterilització de dispositius mèdics.
L’ús d’òxid d’etilè s’ha detectat en altres països extracomunitaris per controlar els insectes en certs productes agrícoles emmagatzemats, com ara, la fruita seca i les espècies.