Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Estany

Descarregar

L’estany és un metall que es caracteritza per ser tou, flexible i resistent a la corrosió que es troba al medi natural tant en formes orgàniques com inorgàniques. Les formes inorgàniques d’estany s’utilitzen habitualment com a recobriment protector en llaunes i altres objectes metàl·lics. Els compostos d’estany orgànic (CEO) han estat emprats durant anys com a agents antibioincrustants en el recobriment de bucs de vaixells i equips marins, gràcies a les seves propietats biocides contra bacteris, fongs, algues i mol·luscs. Aquest ús està prohibit a la Unió Europea des de l’any 2003.

Atès que l’estany inorgànic és poc tòxic, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va avaluar l’any 2004 els compostos d’estany orgànic més tòxics i recurrents en els aliments, i va establir una ingesta diària tolerable (IDT) de 0,25 µg/kg de pes corporal/dia per a la suma de tributilestany (TBT), dibutilestany (DBT), trifenilestany (TPT) i di-n-octilestany (DOT).

Descarregar

Els estudis toxicològics disponibles es basen en l’avaluació de compostos d’estany orgànic. Concretament, els efectes aguts es caracteritzen per la neurotoxicitat i hepatotoxicitat (principalment per TBT i DBT), així com toxicitat gastrointestinal i canvis hematològics en dosis elevades.

Pel que fa als efectes a llarg termini d’aquests compostos, la immunotoxicitat n’és el principal, seguida de la disrupció endocrina i la toxicitat tiroidal, principalment vinculada al TBT.

L’estany metàl·lic no és gaire tòxic pel fet que és pobrament absorbit en el tracte gastrointestinal. Els estudis d’éssers humans i animals han demostrat que la ingestió de grans quantitats de compostos inorgànics d’estany pot produir mals d’estómac, anèmia i alteracions del fetge i els ronyons.

La presència natural de l’estany al medi i l’ús que n’han fet els humans l’ha convertit en un contaminant ubic. D’aquesta manera, els humans estan exposats a l’estany mitjançant el consum d’aliments, la inhalació o l’absorció dermatològica. El que preocupa més pels seus efectes i ocurrència són els compostos d’estany orgànic, que es troben principalment en els productes de la pesca.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), des de l’any 2020 no s’ha comunicat cap alerta per presència d’estany en aliments.

D’acord amb les dades obtingudes de l’informe de cooperació científica (SCOOP) de l’EFSA, elaborat l’any 2003, es va determinar que els aliments principals associats a la presència d’estany són el peix (tant silvestres com de piscifactoria), mol·luscs, crustacis, cefalòpodes i equinoderms. El principal compost d’estany orgànic detectat és el tributilestany (TBT).

L’ús d’estany per al recobriment de llaunes pot ser una font d’estany inorgànic en aliments. Aquesta presència es pot reduir si s’aplica un lacat mitjançant un recobriment interior que eviti la dissolució d’estany en el contingut alimentari en determinades condicions. Actualment, a la Unió Europea totes les llaunes de beguda són lacades.

ATSDR. Agència per a Substàncies Tòxiques i Registre de Malalties dels Estats Units. Toxicological Profile for Tin and Tin Compounds. 2005.

EFSA. Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. Opinion of the Scientific Panel on Contaminants in the Food Chain on a request from the Commission to assess the health risks to consumers associated with exposure to organotins in foodstuffs. EFSA Journal, 102, 1–119. 2004.

GSA. Administració de Serveis Generals dels Estats Units. Tin: Characteristics, Uses and Problems. 2016.

Altres:

Blunden, S, Wallace, T. Tin in canned food: a review and understanding of occurrence and effect. Food and Chemical Toxicology. 2003; 41(12), 1651–1662.

Tipus d'aliments