L’exposició a fumonisines s’ha relacionat amb càncer d’esòfag i de fetge a Sud-àfrica i la Xina, i amb defectes del tub neuronal a la regió fronterera de Mèxic amb Texas.

L’Associació Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) va classificar l’any 2002 la fumonisina B1 com a possible carcinogen per als humans (grup 2B).

Les fumonisines també inhibeixen l’enzim esfingosina-N-acetiltransferasa, cosa que causa un cúmul d’esfingonina i esfingosina a les cèl·lules i una disminució dels esfingolípids necessaris per mantenir la membrana cel·lular. El resultat és dany cel·lular i pertorbació del cicle de renovació dels teixits, que pot derivar en mort cel·lular i necrosi dels teixits.

La producció de fumonisines en aliments es troba relacionada amb factors climàtics previs a la collita, com l’activitat d’aigua i la temperatura. La formació dels híbrids, en canvi, es troba relacionada amb altres factors com la fertilització nitrogenada, el temps de sembra i la humitat del gra en la collita.

La presència de micotoxines a la cadena alimentària és atribuïble, principalment, al creixement de la floridura al camp durant els cultius de cereals, però una mala conservació d’aquests conreus també pot afavorir aquest creixement i la subsegüent presència de micotoxines. A diferència de les floridures, les micotoxines són molt termoestables, és a dir, es poden trobar en aliments elaborats a base de cereals que s’han sotmès a un tractament tèrmic.

D’acord amb l’estudi “Micotoxines: estudi de dieta total a Catalunya 2008-2009”, es va detectar en cervesa (90% de mostres positives), aperitius a base de panís (61%), aliments ètnics (51%), cereals d’esmorzar a base de panís (39%), aliments sense gluten (30%), i aliments infantils a base de panís (25%). No es va detectar a les mostres de panís dolç. Cap mostra positiva va superar el contingut màxim legal.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), durant el període 2012-2020, es van notificar 34 alertes per presència de fumonisines en pinsos o aliments distribuïts a la Unió Europea. Tots els casos s’han donat en cereals o productes relacionats. En el període 2020-2024, s’han notificat un total de 9 alertes per presència de fumonisines, totes relacionades amb el panís.

Les fumonisines contaminen principalment el blat de moro i els productes derivats, com els cereals de l’esmorzar, els aperitius, coques, etc. També s’han trobat en altres aliments a base de cereals, com la cervesa. Generalment, les fumonisines presenten concentracions més elevades en els productes no processats.

En relació amb les mesures de control, la Comissió Europea va publicar una recomanació (2006/583/CE) sobre la prevenció i la reducció de les toxines de Fusarium en els cereals i els productes a base de cereals. Aquesta recomanació estableix els factors clau per controlar la contaminació en el camp: la rotació de cultius, la gestió del sòl, l’elecció de la varietat o híbrid vegetal i l’ús rigorós dels fungicides.

També existeixen recomanacions del Codex Alimentarius per a la prevenció i la reducció de micotoxines en diferents aliments, on destaquen el de “Contaminació dels cereals per micotoxines”, amb annexos sobre l’ocratoxina A, la zearalenona, les fumonisines i els tricotecens, i el “Manual FAO sobre l’aplicació del sistema APPCC en la prevenció i el control de les micotoxines”.

L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) també va publicar l’any 2016 un informe per a la prevenció i reducció de micotoxines al llarg de la cadena alimentària, on destaca la importància de la monitorització contínua i l’anàlisi de risc per identificar punts crítics de control. També recomana la implementació de tecnologies avançades per a la detecció precoç de micotoxines i l’ús de mètodes biològics per eliminar-les. Per acabar, l’informe subratlla la necessitat de formació i sensibilització dels productors i treballadors del sector alimentari per garantir una correcta aplicació de les mesures preventives.

ACSA. Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Prevenció i reducció de micotoxines al llarg de la cadena alimentària. Informe aprovat pel Comitè Científic Assessor de Seguretat Alimentària en la reunió d’1 de juny de 2016 (2016).

ACSA. Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Avaluació de l’exposició dietètica de la població catalana a micotoxines del gènere Fusarium (2022).

EFSA. European Food Safety Authority. Appropriateness to set a group health-based guidance value for fumonisins and their modified forms (2018).

EFSA. European Food Safety Authority. Evaluation of the increase of risk for public health related to a possible temporary derogation from the maximum level of deoxynivalenol, zearalenone and fumonisins for maize and maize products (2014).

ELIKA. Nekazaritzako Elikagaien Segurtasunarako Euskal Fundazioa. Fumonisina (2023).

European Commission. Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF) (2024).

European Union. Commission Regulation (EC) No 1881/2006 setting maximum levels for certain contaminants in foodstuffs (2006).

FAO. Food and Agriculture Organization. Code of Practice for the Prevention and Reduction of Mycotoxin Contamination in Cereals (2003).

IARC. International Agency for Research on Cancer. Fumonisin B1. IARC Monographs, 82 (2002).