Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Les fumonisines són micotoxines, productes del metabolisme secundari d’alguns fongs, produïdes per Fusarium verticillioides, Fusarium proliferatum i altres espècies del gènere Fusarium, que es poden trobar com a contaminants naturals en cereals de tot el món, especialment en el panís (blat de moro). Les fumonisines són compostos polars molt estables que es classifiquen en cinc grups: A, B, C, P i H. Les fumonisines del grup B són les més comunes en la natura, i la més freqüent del grup és la B1, encara que també s’han detectat les fumonisines B2 i B3 en els aliments. També són rellevants les formes modificades de les fumonisines, representades per fumonisines del grup B hidrolitzades (HFB) o parcialment hidrolitzades (pHFB), formades per hidròlisi alcalina.

El Comitè Científic de l’Alimentació (Comissió Europea) va ratificar l’any 2014 el nivell d’ingesta provisional màxim tolerable de 2 µg/kg pes corporal / dia, que va establir el Comitè Mixt FAO/OMS d’Experts en Additius Alimentaris (JECFA) el 2011. El 2018, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) en va fer una avaluació i va establir una ingesta diària tolerable grupal (IDT) per a les fumonisines B1, B2, B3 i B4 d’1 μg/kg pes corporal / dia.

L’exposició a fumonisines s’ha relacionat amb càncer d’esòfag i de fetge a Sud-àfrica i la Xina, i amb defectes del tub neuronal a la regió fronterera de Mèxic amb Texas.

L’Associació Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) va classificar l’any 2002 la fumonisina B1 com a possible carcinogen per als humans (grup 2B).

Les fumonisines també inhibeixen l’enzim esfingosina-N-acetiltransferasa, cosa que causa un cúmul d’esfingonina i esfingosina a les cèl·lules i una disminució dels esfingolípids necessaris per mantenir la membrana cel·lular. El resultat és dany cel·lular i pertorbació del cicle de renovació dels teixits, que pot derivar en mort cel·lular i necrosi dels teixits.

La producció de fumonisines en aliments es troba relacionada amb factors climàtics previs a la collita, com l’activitat d’aigua i la temperatura. La formació dels híbrids, en canvi, es troba relacionada amb altres factors com la fertilització nitrogenada, el temps de sembra i la humitat del gra en la collita.

La presència de micotoxines a la cadena alimentària és atribuïble, principalment, al creixement de la floridura al camp durant els cultius de cereals, però una mala conservació d’aquests conreus també pot afavorir aquest creixement i la subsegüent presència de micotoxines. A diferència de les floridures, les micotoxines són molt termoestables, és a dir, es poden trobar en aliments elaborats a base de cereals que s’han sotmès a un tractament tèrmic.

D’acord amb l’estudi “Micotoxines: estudi de dieta total a Catalunya 2008-2009”, es va detectar en cervesa (90% de mostres positives), aperitius a base de panís (61%), aliments ètnics (51%), cereals d’esmorzar a base de panís (39%), aliments sense gluten (30%), i aliments infantils a base de panís (25%). No es va detectar a les mostres de panís dolç. Cap mostra positiva va superar el contingut màxim legal.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), durant el període 2012-2020, es van notificar 34 alertes per presència de fumonisines en pinsos o aliments distribuïts a la Unió Europea. Tots els casos s’han donat en cereals o productes relacionats. En el període 2020-2024, s’han notificat un total de 9 alertes per presència de fumonisines, totes relacionades amb el panís.

Les fumonisines contaminen principalment el blat de moro i els productes derivats, com els cereals de l’esmorzar, els aperitius, coques, etc. També s’han trobat en altres aliments a base de cereals, com la cervesa. Generalment, les fumonisines presenten concentracions més elevades en els productes no processats.

En relació amb les mesures de control, la Comissió Europea va publicar una recomanació (2006/583/CE) sobre la prevenció i la reducció de les toxines de Fusarium en els cereals i els productes a base de cereals. Aquesta recomanació estableix els factors clau per controlar la contaminació en el camp: la rotació de cultius, la gestió del sòl, l’elecció de la varietat o híbrid vegetal i l’ús rigorós dels fungicides.

També existeixen recomanacions del Codex Alimentarius per a la prevenció i la reducció de micotoxines en diferents aliments, on destaquen el de “Contaminació dels cereals per micotoxines”, amb annexos sobre l’ocratoxina A, la zearalenona, les fumonisines i els tricotecens, i el “Manual FAO sobre l’aplicació del sistema APPCC en la prevenció i el control de les micotoxines”.

L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) també va publicar l’any 2016 un informe per a la prevenció i reducció de micotoxines al llarg de la cadena alimentària, on destaca la importància de la monitorització contínua i l’anàlisi de risc per identificar punts crítics de control. També recomana la implementació de tecnologies avançades per a la detecció precoç de micotoxines i l’ús de mètodes biològics per eliminar-les. Per acabar, l’informe subratlla la necessitat de formació i sensibilització dels productors i treballadors del sector alimentari per garantir una correcta aplicació de les mesures preventives.