Les fumonisines són produïdes per Fusarium verticillioides, F. proliferatum i altres espècies del gènere Fusarium, que es poden trobar com a contaminants naturals en cereals de tot el món, especialment el panís 1,2. Les fumonisines són compostos polars molt estables. Es divideixen en cinc grups: A, B, C, P i H. Les fumonisines del grup B són les més comunes en la natura i la més freqüent del grup és la B1, encara que també s’han detectat les fumonisines B2 i B3 en els aliments. Les fumonisines inhibeixen l’enzim esfingosina-N-acetiltrensferasa, cosa que causa un cúmul de esfingonina i esfingonsina en les cèl·lules i una disminució d’esfigolípids necessaris per mantenir la membrana cel·lular. El resultat és un dany cel·lular, pertorbació del cicle de renovació dels teixits, que pot derivar en mort cel·lular i necrosi dels teixits 2.
El Comitè Científic de l’Alimentació (Comissió Europea)3 havia ratificat el nivell d’ingesta provisional màxim tolerable de 2µg/kg pc per dia, que va establir el Comitè Mixt FAO/OMS d’Experts en Additius Alimentaris (JECFA) el 2000, a partir dels efectes nefrotòxics i carcinògens observats en rates. Però recentment el panell CONTAM de l’EFSA va fer una avaluació per a fixar un valor de referència basat en paràmetres de salut (HBGV) per al grup de les fumonisines i les seves formes modidificades9 i va establir una ingesta diària tolerable (IDT) per la FB1 de 1 μg/kg pc per dia en base a la incidència augmentada de megalohepatòcits en estudis crònics en ratolí. En aquesta IDT s’hi van incloure la FB2, FB3 i FB4, com a IDT grupal, però es van excloure les formes modificades de les fumonisines.
L’exposició humana a fumonisines s’ha relacionat amb càncer d’esòfag i de fetge a Sud-àfrica i la Xina, i recentment amb defectes del tub neuronal a la regió fronterera de Mèxic amb Texas. El Centre Internacional de Recerca sobre el Càncer (CIRC) ha classificat la FB1 com a possible carcinogen humà (grup 2B) 1.
Tota la població és sensible.
Les concentracions de fumonisines en els cereals varien d’un any a l’altre en funció del clima. D’acord amb l’estudi Micotoxines: estudi de dieta total a Catalunya 2008-2009” es va detectar en cervesa (90% de mostres positives), aliments infantils a base de panís (25%), aliments sense gluten (30%), cereals de l’esmorzar a base de panís (39%), aperitius a base de panís (61%), panís dolç (cap mostra positiva de 72 analitzades), aliments ètnics (51%). Cap mostra positiva va superar el contingut màxim legal 1.
Durant el període 2012-2020, el RASFF ha notificat 34 alertes per presència de fumonisines en pinsos o aliments distribuïts a Europa, tots els casos s’han donat en cereals o productes relacionats amb la fleca 6.
Les fumonisines contaminen principalment el panís i els productes derivats, com els cereals de l’esmorzar, els aperitius, tortes, etc. També s’han trobat en altres aliments a base de cereals com la cervesa 1.
Recomanació de la Comissió (2006/583/CE) sobre la prevenció i la reducció de les toxines de Fusarium en els cereals i els productes a base de cereals. La Recomanació aborda els factors clau per controlar la contaminació en el camp: la rotació de cultius, la gestió del sòl, l’elecció de la varietat o híbrid vegetal i l’ús rigorós dels fungicides 7.
Recomanacions del Codex Alimentarius per a la prevenció i la reducció de micotoxines en diferents aliments 5:
– Contaminació dels cereals per micotoxines, amb annexos sobre l’ocratoxina A, la zearalenona, les fumonisines i els tricotecens (CAC/RCP 50-2003). El document descriu bones pràctiques agrícoles i de fabricació per prevenir i reduir la contaminació.
– Manual FAO sobre l’aplicació del sistema APPCC en la prevenció i el control de les micotoxines 8.
1. ACSA. Fumonisines B1 i B2. Micotoxines: estudi de dieta total a Catalunya 2008-2009; 2013. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/web/.content/_Publicacions/Estudis_de_dieta_total/micotoxines/estudi_micotoxines_v2_2014_opt.pdf
2. EFSA. Opinion of the Scientific Panel on Contaminants in Food Chain on a request from the Commission related to fumonisins as undesirable substances in animal feed. The EFSA Journal (2006) 402, 1 – 49. Disponible a: https://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/pub/402
3. European Commission. Scientific Committee on Food. Opinion of the Scientific Committee on Food on Fusarium Toxins. Part 3: Fumonisin B1 (FB1). Expressed on 17 October 2000. Disponible a: https://ec.europa.eu/food/sites/food/files/safety/docs/sci-com_scf_out123_en.pdf
4. European Commission. Scientific Committee on Fodd. Updated opinion of the Scientific Committee on Food on Fumonisin B1, B2 and B3 (expressed on 4 April 2003). Disponible a: https://ec.europa.eu/food/sites/food/files/safety/docs/sci-com_scf_out185_en.pdf
5. Codex Alimentarius. Prevención y reducción de la contaminación de los alimentos y piensos. Contaminación de los cereales por micotoxinas, con anexos sobre la ocratoxina A, la zearalenona, las fumonisinas y los tricotecenos (CAC/RCP 51-2003). Disponible a: http://www.fao.org/fao-who-codexalimentarius/sh-proxy/en/?lnk=1&url=https%253A%252F%252Fworkspace.fao.org%252Fsites%252Fcodex%252FStandards%252FCXC%2B51-2003%252FCXC_051s.pdf
6. European Commission. Rapid Alert System for Food and Feed. RASFF Portal. Disponible a: https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/?event=searchResultList
7. Recomendación de la Comisión (2006/583/CE) de 17 de agosto de 2006 sobre la prevención y la reducción de las toxinas de Fusarium en los cereales y los productos a base de cereales. Disponible a: http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2006:234:0035:0040:ES:PDF
8. FAO. Manual sobre la aplicación del sistema APPCC en la prevención y control de las micotoxinas; 2003. Disponible a: http://www.fao.org/3/y1390s/y1390s00.htm
9. EFSA. Appropriateness to set a group health-based guidance value for fumonisins and their modified forms. EFSA Journal 2018;16(2):5172. Disponible a: https://efsa.onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.2903/j.efsa.2018.5172