L’hexaclorobenzè (HCB) és un hidrocarbur aromàtic clorat que s’ha utilitzat com plaguicida i com producte químic industrial. Mentre que la seva producció intencional ha disminuït durant les últimes tres dècades, el 1981 es va prohibir per a ús agrícola a la Unió Europea, encara es forma com subproducte durant la fabricació de productes químics industrials i diverses formulacions de plaguicides. Per altra banda, s’ha detectat en els gasos de combustió i les cendres d’ incineradores i altres processos tèrmics. En aquest sentit, el HCB és molt volàtil, lipòfil i molt resistent a la degradació en el medi ambient. Com a resultat d’això, pot ser transportat a llargues distàncies, acumulant-se en els teixits grassos dels organismes vius. El HCB és ubic i s’ha detectat en mostres ambientals i biològiques al voltant del món 1.
L’OMS ha establert una ingesta diària admissible de 0,16 µg /kg de pes corporal i dia, sobre la base dels efectes cancerígens, a partir de la qual ha establert un contingut màxim d’1 µg/l a l’aigua de consum humà (IPCS, 1997). L’IARC classifica l’HCB com a possible carcinogen humà (grup 2B), basant-se en els efectes carcinògens observats en animals d’experimentació.