L’hexaclorobenzè (HCB) és un hidrocarbur aromàtic clorat que s’ha utilitzat com a plaguicida i com a producte químic industrial des de l’any 1945. La seva producció intencional ha disminuït durant les últimes tres dècades i el 1981 es va prohibir per a ús agrícola a la Unió Europea, encara que es forma com a subproducte durant la fabricació de productes químics industrials i en diverses formulacions d’altres plaguicides. També s’ha detectat en els gasos de combustió i les cendres d’incineradores i altres processos tèrmics. L’HCB és molt volàtil, lipòfil i molt resistent a la degradació en el medi ambient, classificat com a contaminant orgànic persistent (COP) pel Conveni d’Estocolm.
L’any 2001, l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer (IARC) va classificar l’hexaclorobenzè com a possiblement carcinogen per als humans (grup 2B).
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert una ingesta diària admissible de 0,16 µg /kg de pes corporal i dia, sobre la base dels efectes cancerígens, a partir de la qual ha establert un contingut màxim d’1 µg/l a l’aigua de consum humà.