Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Hexaclorobenzè (HCB)

L’hexaclorobenzè (HCB) és un hidrocarbur aromàtic clorat que s’ha utilitzat com plaguicida i com producte químic industrial. Mentre que la seva producció intencional ha disminuït durant les últimes tres dècades, el 1981 es va prohibir per a ús agrícola a la Unió Europea, encara es forma com subproducte durant la fabricació de productes químics industrials i diverses formulacions de plaguicides. Per altra banda, s’ha detectat en els gasos de combustió i les cendres d’ incineradores i altres processos tèrmics. En aquest sentit, el HCB és molt volàtil, lipòfil i molt resistent a la degradació en el medi ambient. Com a resultat d’això, pot ser transportat a llargues distàncies, acumulant-se en els teixits grassos dels organismes vius. El HCB és ubic i s’ha detectat en mostres ambientals i biològiques al voltant del món 1.

L’OMS ha establert una ingesta diària admissible de 0,16 µg /kg de pes corporal i dia, sobre la base dels efectes cancerígens, a partir de la qual ha establert un contingut màxim d’1 µg/l a l’aigua de consum humà (IPCS, 1997). L’IARC classifica l’HCB com a possible carcinogen humà (grup 2B), basant-se en els efectes carcinògens observats en animals d’experimentació.

Dosis letals agudes desencadenen convulsions, tremolor, atàxia i paràlisi. A dosis més baixes l’òrgan diana principal de la toxicitat del HCB, en animals de laboratori d’experimentació i en humans, és el fetge amb signes de porfíria. Altres òrgans diana són el sistema nerviós, pell, os i la glàndula tiroides, però els símptomes en aquests òrgans s’han reportat amb menys freqüència que la porfíria. Aquesta malaltia pot produir orina de color vermell, ulceració i canvis de color de la pell, artritis i problemes en el fetge, el sistema nerviós, l’estómac i alteracions en el sistema immunològic 1, 2.

Totes les persones són sensibles 1.

Les dades dels programes de vigilància i control a Catalunya indiquen un elevat grau de compliment, del 100%. Durant el període 2006-2008, es va determinar el contingut d’HCB en 2869 mostres d’aliments 4. En l’últim estudi de dieta total a Catalunya no es va contemplar aquest compost 5. S’ha observat que el peix i derivats estan implicats com a grup d’aliments contribuents a la ingesta d’aquest compost, representant un 53% en peix blau, 24% en peix blanc i un 7% en crustacis i marisc 3.

Durant el 2019, no s’han produït cap notificació d’alerta per hexaclorobenzè. Al llarg del temps, s’han notificat al RASFF un total de 9 alertes, cap d’elles considerades com a greus 6.

Els productes d’origen animal com el peix, la carn, la llet i els productes lactis són els que presenten concentracions més elevades d’HCB, principalment la llet i derivats làctics. També els greixos comestibles presenten concentracions elevades d’aquest contaminant 2, 3.

El control d’aquest químic comprèn:

    • Incorporar aquest perill en els plans d’APPCC.

 

    • Control de matèries primeres.

 

    • Control d’aigua de processament, aigua de reg.

 

    Vigilància de fonts d’emissió properes.

 

1. EFSA. (2006). Opinion of the Scientific Panel on contaminants in the food chain related to Hexachlorobenzene as undesirable substance in animal feed. EFSA Journal, 402, 1-49.
2. ATSDR. (2015). Hexaclorobenceno. Disponible a: https://www.atsdr.cdc.gov/es/phs/es_phs90.pdf
3. ACSA. (2008). Contaminants químics en peix i marisc consumit a Catalunya. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/web/.content/_Publicacions/Estudis_de_dieta_total/Estudis_exposicio/Contaminants_peix_i_marisc/Contaminants_peix_marisc_catala.pdf
4. Generalitat de Catalunya. (2011). La vigilància i el control dels contaminants químics ambientals a Catalunya 2006-2008. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/web/.content/Documents/eines_i_recursos/svc_contquim2006-08.pdf
5. ACSA. (2012). Contaminants químics. Estudi de dieta total a Catalunya 2012. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/web/.content/_Publicacions/Estudis_de_dieta_total/contaminants_quimics/EDT_Contaminants_2012/dieta_total-IV_contaminants-quimics_2012_17.pdf
6. European Comission. Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF). Notification portal. Disponible a: https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/?event=SearchForm&cleanSearch=1