Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Hexaclorobenzè (HCB)

L’hexaclorobenzè (HCB) és un hidrocarbur aromàtic clorat que s’ha utilitzat com a plaguicida i com a producte químic industrial des de l’any 1945. La seva producció intencional ha disminuït durant les últimes tres dècades i el 1981 es va prohibir per a ús agrícola a la Unió Europea, encara que es forma com a subproducte durant la fabricació de productes químics industrials i en diverses formulacions d’altres plaguicides. També s’ha detectat en els gasos de combustió i les cendres d’incineradores i altres processos tèrmics. L’HCB és molt volàtil, lipòfil i molt resistent a la degradació en el medi ambient, classificat com a contaminant orgànic persistent (COP) pel Conveni d’Estocolm.

L’any 2001, l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer (IARC) va classificar l’hexaclorobenzè com a possiblement carcinogen per als humans (grup 2B).

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert una ingesta diària admissible de 0,16 µg /kg de pes corporal i dia, sobre la base dels efectes cancerígens, a partir de la qual ha establert un contingut màxim d’1 µg/l a l’aigua de consum humà.

L’hexaclorobenzè presenta una toxicitat aguda baixa, i el seu risc està associat principalment a la toxicitat crònica i als efectes carcinògens.

En episodis de toxicitat aguda, l’òrgan diana principal és el fetge, amb signes de porfíria. Altres òrgans diana són el sistema nerviós, la pell, els ossos i la glàndula tiroide, però els símptomes en aquests òrgans s’han reportat amb menys freqüència que la porfíria. Aquesta malaltia pot produir orina de color vermell, ulceració i canvis de color de la pell, artritis i problemes en el fetge, el sistema nerviós, l’estómac i alteracions en el sistema immunològic. Tanmateix, les dosis letals agudes desencadenen convulsions, tremolor, atàxia i paràlisi.

La principal font d’exposició de la població a l’hexaclorobenzè és la dieta, que en representa el 92%. Degut a les seves propietats lipòfiles, tendeix a acumular-se en aliments rics en greixos, teixits adiposos animals i el fetge. El peix i derivats són el principal grup d’aliments contribuents a la ingesta d’aquest compost: un 53% el peix blau, un 24% el peix blanc i un 7% els crustacis i marisc.

Tanmateix, les dades dels programes de vigilància i control a Catalunya respecte a la presència d’hexaclorobenzè en aliments durant el període 2006-2008 indiquen un compliment del 100% dels nivells establerts legalment.

D’acord amb el Sistema de Vigilància Sanitària dels Aliments (SIVAL), entre 2022 i 2024 es van analitzar un total de 101 mostres en diferents aliments (aigua, llet, peix i marisc, carn, greix, ous, i preparats per lactants), i només es va detectar una mostra no conforme, al greix de boví.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), entre 2020 i 2024 no s’ha comunicat cap alerta per la presència d’hexaclorobenzè en aliments. Anteriorment, al RASFF s’havien notificat un total de 9 alertes, cap d’elles considerada greu.

L’hexaclorobenzè el podem trobar principalment en aliments rics en greixos per les seves propietats lipòfiles. Els productes d’origen animal com el peix, la carn, la llet i els productes lactis són els que presenten concentracions més elevades d’HCB, principalment la llet i els derivats làctics. També els greixos comestibles presenten concentracions elevades d’aquest contaminant.

L’hexaclorobenzè, en ser un contaminant orgànic persistent (COP), és difícil d’evitar en els aliments, i cal basar-se en metodologies preventives.

L’OMS va publicar el 2006 una guia amb directrius que apareixen en el Codi de pràctiques per a la prevenció i reducció de dioxines i PCB en aliments i pinsos. En aquest document es fa èmfasi en la identificació i vigilància de les possibles fonts de contaminació (com és el cas de les emissions industrials), l’ús de bones pràctiques agrícoles i el control dels pinsos i matèries primeres, assegurant que es compleixen els límits màxims establerts.