La lactosa, és un sucre disacàrid natural que en hidrolitzar-se es converteix en dos monosacàrids, glucosa i galactosa. És el sucre predominant de la llet dels mamífers. La intolerància a la lactosa es presenta quan l’organisme no produeix suficient enzim lactasa en l’intestí prim per digerir tota la lactosa consumida en la llet (ref.1, 2). Existeix una relació entre la dosi de lactosa consumida i la resposta simptomàtica. En general, dosis de fins a 12 g de lactosa al dia no produeixen símptomes en la majoria de la població sensible, tot i que s’ha vist que hi ha persones molt sensibles que manifesten símptomes amb dosis de 3-5 g. Dosis de 24g repartides en diverses racions no produeixen efectes adversos importants. Dosis de 50 g de lactosa al dia produeixen símptomes apreciables en la majoria dels individus (ref.2, 7).
La intolerància a la lactosa provoca símptomes després de la ingestió de productes làctics. La lactosa no digerida totalment passa a l’intestí gruixut i provoca símptomes que inclouen dolor abdominal, nàusees, espasmes, diarrees, etc. La ingestió contínua de lactosa en persones que presentin aquesta intolerància pot provocar lesions cròniques en la mucosa intestinal (ref.1, 3, 4).
Aquesta intolerància pot presentar-se en la infància o més tard en l’etapa adulta (ref.2, 3). Existeix una relació causa-efecte amb l’hàbit de prendre llet. Aquells pobles que han estat tradicionalment ramaders, que s’han alimentat generació després de generació de la llet dels animals, presenten menys casos d’intolerància a la lactosa que altres pobles no acostumats al seu consum. La majoria de la població mundial adulta té dèficit de lactasa. Al voltant del 80% de la població mundial és intolerant a la lactosa, excepte la població del nord i centre d’Europa on es presenta entre un 3-5%. A la zona mediterrània es calcula que un 15% de la població té algun grau d’intolerància (ref.1, 5, 6).
La lactosa és més freqüent en aliments que continguin derivats lactis.
A Catalunya fins a mitjan de 2013 s’han produït 4 retirades del mercat de productes que contenien ingredients làctics no declarats a l’etiqueta.
Llet de vaca i altres mamífers, llet en pols, postres làctiques, formatges frescos i fermentats, batuts, mantegues, pa de motlle, purés, pastissos, maioneses, sopes, instantànies, xocolates amb llet i succedanis de xocolata (ref.2, 3, 4).
La lactosa i els ingredients que la contenen han de ser gestionats de manera que s’informi de la seva presència en l’etiqueta i se n’eviti la presència no intencionada sempre que sigui possible. Les empreses han de tenir implantats plans d’autocontrol basats en els principis de l’APPCC que prevegin la lactosa com un perill (ref.6).
1. Moreno, M. 2002. Intolerancia a la lactosa. Enfermedad Celíaca. Ed. Real Patronato sobre Discapacidad. Madrid: 79-83.
2. Savaiano, et al. 2001. Chapter 37 – Nutrient Considerations in Lactose Intolerance. Nutrition in the Prevention and Treatment of Disease, Pages: 563-575.
3. Asociación de Intolerantes a la lactosa España. ¿Qué es la lactosa?
http://www.lactosa.org/saber.html
4. Alm, L. 2002. Lactose Intolerance. Encyclopedia of Dairy Sciences, pages: 1533-1539.
5. Swallow, D.M. 2011. Lactose and Oligosaccharides | Lactose Intolerance. Encyclopedia of Dairy Sciences (Second Edition), pages: 236-240.
6. Moreira & López San Román. 2006. Intolerancia a la lactosa. Rev Esp Enferm Diag. 98(2): 143.
7. ACSA brief, 2010. Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries: nivells de seguretat i declaracions en l’etiqueta.
http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1312/acsabrief/acsa_brief11-2010_allergens.pdf