L’òxid d’etilè està classificat com a carcinogènic per a humans (Grup 1) per l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC), i com a mutagènic, carcinogènic i tòxic per a la reproducció (categoria 1B) segons el Reglament (CE) 1272/2008.

Els efectes principals que s’han observat en treballadors exposats, sense mesures de protecció, a nivells molt baixos d’òxid d’etilè durant diversos mesos o anys, han estat els següents: irritació dels ulls, pell i altres mucoses i problemes en el funcionament del cervell i del sistema nerviós.

Concentracions i temps d’exposició més elevats es relacionen amb una taxa més elevada d’avortaments espontanis i d’afectació de la capacitat reproductora.

L’exposició a l’òxid d’etilè també s’ha relacionat amb una taxa més elevada de casos de leucèmia, càncer d’estómac, càncer de pàncrees i de la malaltia de Hodgkin.

Degut a la seva prohibició en l’àmbit alimentari a la UE, la principal via d’exposició és el contacte o la inhalació en l’àmbit no alimentari, com el seu ús en l’esterilització de material mèdic.

Tanmateix, atesa l’extremada volatilitat d’aquest compost, és poc probable que romangui als aliments durant temps suficient per ser ingerit. D’altra banda, al ser soluble en aigua, la seva concentració disminueix dràsticament amb el rentat de l’aliment contaminat.

El setembre del 2020 es va detectar la presència d’òxid d’etilè en determinats lots de llavors de sèsam procedents de l’Índia en nivells més de 1.000 vegades superiors al límit màxim de residus de 0,05 mg/kg d’òxid d’etilè a les llavors de sèsam establert al Reglament (CE) 396/2005.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), entre 2020 i 2024, hi ha hagut 1.007 notificacions de productes amb presència d’òxid d’etilè, en espècies i complements alimentaris procedents de països d’Àsia, com l’Índia, el Pakistan o la Xina.

L’òxid d’etilè pot estar present en matèries primeres d’origen vegetal procedents de països tercers destinades al consum humà directe, o utilitzades com a ingredients en la fabricació de productes alimentaris o com a matèria primera per a l’elaboració d’aquests ingredients.

Les matèries primeres en què, com a conseqüència dels controls reforçats duts a terme per les autoritats de control oficial, s’ha detectat fins ara presència d’òxid d’etilè són: llavors de sèsam, pebre negre, cúrcuma, gingebre molt, llavor de psyllium, pols d’espirulina, espirulina de blat sarraí i els additius alimentaris E410 (goma garrofí o garrofa) i E412 (goma guar).

A la UE, l’ús d’òxid d’etilè està prohibit per a la desinfecció de vegetals o de materials o superfícies que estiguin en contacte amb aliments, però el seu ús està permès com a fitosanitari en països extracomunitaris, i pot estar present en productes alimentaris i ingredients importats susceptibles de poder estar contaminats.

En aquest context, la Comissió Europea ha establert mesures de control addicionals per a productes i països amb notificacions reiterades d’irregularitats.

Els nivells màxims d’òxid d’etilè en aliments es troben legislats a l’àmbit de la UE com a suma d’òxid d’etilè i el seu metabòlit 2-cloroetanol, expressada com a òxid d’etilè, i estan fixats al límit de quantificació, és a dir, no s’han de detectar concentracions quantificables d’aquests residus als aliments. En el cas de les llavors de sèsam, el Reglament (UE) 2015/868 va reduir aquest nivell màxim de 0,2 mg/kg a 0,05 mg/kg.

ACSA. Agència Catalana de Seguretat Alimentària. L’òxid d’etilè i el risc que comporta. Acsa Brief (2021).

AESAN. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Preguntas frecuentes en relación al óxido de etileno. (2021).

European Commission. Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF). (2024).

IARC. International Agency for Research on Cancer.(2009).