Les micotoxines T-2 i HT-2 són del grup dels tricotecens i estan produïdes principalment per Fusarium sporotrichoides i altres espècies del gènere Fusarium. Aquests fongs no danyen les plantes, ja que són sapròfits, i poden créixer a temperatures entre −2°C i 35°C, amb una activitat d’aigua elevada (> 0,88). Consegüentment, les toxines no se solen trobar en el moment de la collita, sinó que s’originen quan el gra es mulla, particularment durant l’emmagatzematge en instal·lacions defectuoses, que permeten l’entrada d’aigua o humitat 1.
L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària va establir, per a la suma d’ambdues micotoxines, una ingesta diària tolerable (IDT) de 0,02µg/kg de pes corporal i dia a partir d’estudis en base als efectes adversos subcrònics en el sistema immunitari i hemàtic en rates i una dosi de referència aguda (ARfD) de 0,3 µg/kg de pes corporal en base a successos emètics en visons. Aquests valors de seguretat també inclouen, corregint pels factors de potència corresponents, els seus metabòlits 8.
La micotoxina T-2 inhibeix la síntesi d’ADN, ARN i proteïnes, cosa que causa mort cel·lular i necrosi de teixits, especialment de la medul·la òssia, que provoca una malaltia que es coneix amb el nom de leucopènia tòxica alimentària (alimentary toxic aleukia). També és extremadament tòxica sobre la pell i les mucoses.1 La HT-2 és un metabòlit de la T-2 i es considera que té una toxicitat similar 1.
Tota la població hi és sensible.
D’acord amb l’estudi Micotoxines: estudi de dieta total a Catalunya 2008-2009 1, la T-2 i la HT-2 es van detectar en cereals de l’esmorzar (55% de mostres positives), pasta (45%), aperitius a base de panís (35%), pa de motlle (25%). Cap mostra positiva no va superar el contingut màxim legal 3.
La micotoxicosi humana es coneix amb el nom de leucopènia tòxica alimentària (alimentary toxic aleukia) i es va descobrir a Rússia durant la Segona Guerra Mundial. Després s’han descrit casos en animals domèstics arreu d’Europa, l’Amèrica i el Japó 6. Al RASFF només consten 3 notificacions associades a les micotoxines T-2 i HT-2, la primera al 2017, sempre associades a cereals i els seus derivats, 2 d’elles en pinsos 9.
Aquestes micotoxines es poden trobar en aliments a base de cereals, especialment els cereals de l’esmorzar, la pasta i els aperitius 3
Recomanacions del Codex Alimentarius per a la prevenció i la reducció de micotoxines en diferents aliments 4:
– Contaminació dels cereals per micotoxines, amb annexos sobre l’ocratoxina A, la zearalenona, les fumonisines i els tricotecens (CAC/RCP 50-2003).
– Recomanació de la Comissió (2006/583/CE) sobre la prevenció i la reducció de les toxines de Fusarium en els cereals i els productes a base de cereals. La Recomanació aborda els factors clau per al control de la contaminació en el camp: la rotació de cultius, la gestió del sòl, l’elecció de la varietat o híbrid vegetal i l’ús rigorós dels fungicides 7.
– Recomanació de la Comissió (2013/165/UE) sobre la presència de les toxines T-2 i HT-2 en els cereals i els productes a base de cereals 5. Estableix valors indicatius per damunt dels quals es recomana que els explotadors d’empreses alimentàries i de pinsos investiguin sobre els efectes de la transformació de pinsos i aliments davant la presència de toxines T-2 i HT-2, o bé dels factors agronòmics que portin a concentracions elevades en els productes no transformats. Aquestes investigacions s’han de fer obligatòriament en cas que s’obtinguin repetidament valors superiors al valor indicatiu en els productes a base de cereals.
– Manual FAO sobre l’aplicació del sistema APPCC en la prevenció i control de les micotoxines 7.
2. Scientific Opinion on the risks for animal and public health related to the presence of T-2 and HT-2 toxin in food and feed. EFSA Panel on Contaminants in the Food Chain. EFSA Journal 2011;9(12):2481. Disponible a: https://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/pub/2481
3. ACSA. Tricotecens del grup A: T-2 i HT-2. Micotoxines: estudi de dieta total a Catalunya 2008-2009; 2013. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/web/.content/_Publicacions/Estudis_de_dieta_total/micotoxines/estudi_micotoxines_v2_2014_opt.pdf
4. Codex Alimentarius. Prevención y reducción de la contaminación de los alimentos y piensos. Contaminación de los cereales por micotoxinas, con anexos sobre la ocratoxina A, la zearalenona, las fumonisinas y los tricotecenos (CAC/RCP 51-2003); 2003. Disponible a: http://www.fao.org/fao-who-codexalimentarius/sh-proxy/en/?lnk=1&url=https%253A%252F%252Fworkspace.fao.org%252Fsites%252Fcodex%252FStandards%252FCXC%2B51-2003%252FCXC_051s.pdf
5. Recomendación 2013/165/UE de la Comisión sobre la presencia de las toxinas T-2 y HT-2 en los cereales y los productos a base de cereales. Disponible a: http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2013:091:0012:0015:ES:PDF
6. FAO. Mycotoxin prevention and control in food grains; 1989. CAC/RCP 51-2003. Disponible a: http://www.fao.org/fao-who-codexalimentarius/sh-proxy/en/?lnk=1&url=https%253A%252F%252Fworkspace.fao.org%252Fsites%252Fcodex%252FStandards%252FCXC%2B51-2003%252FCXC_051s.pdf
7. FAO. Manual sobre la aplicación del sistema APPCC en la prevención y control de las micotoxinas; 2003. Disponible a: http://www.fao.org/3/y1390s/y1390s00.htm
8. EFSA. Appropriateness to set a group health based guidance value for T2 and HT2 toxin and its modified forms. EFSA Jour-nal 2017;15(1):4655. Disponible a: https://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/pub/4655
9. European Commission. Rapid Alert System for Food and Feed. RASFF Portal. Disponible a: https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/?event=searchResultList