Els efectes aguts de la ingesta de les toxines T-2 i HT-2 són similars i estan relacionats amb el rebuig d’aliments i l’increment de vòmits i nàusees. També poden produir inflamació i necrosi pel contacte amb la pell.

La micotoxina T-2 inhibeix la síntesi d’ADN, RNA i proteïnes, cosa que causa mort cel·lular i necrosi de teixits, especialment de la medul·la òssia, que provoca una malaltia que es coneix amb el nom de leucopènia tòxica alimentària (alimentary toxic aleukia). També és extremadament tòxica sobre la pell i les mucoses. La HT-2 és un metabòlit de la T-2 i es considera que té una toxicitat similar.

Altres estudis sobre els efectes crònics també en mostren una immunotoxicitat potencial a causa de la reducció de formació d’anticossos.

Els fongs del gènere Fusarium contaminen els cultius en els camps de conreu, que es veuen afavorits per un rang de temperatures molt ampli, d’entre −2 °C i 35 °C i altes humitats. Un cop infectades les collites, les males condicions d’emmagatzematge faciliten el creixement d’aquests fongs i la producció de les toxines T-2 i HT-2, que és òptim a temperatures d’entre 20 i 30 °C i activitats d’aigua superiors a 0,88.

Aquestes toxines són relativament termoestables, i suporten temperatures de fins a 150 °C. Aquesta característica en dificulta l’eliminació durant el processament dels cereals i, per tant, un cop formades, es poden trobar en múltiples aliments.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), només hi ha una notificació associada a la presència de les micotoxines T-2 i HT-2 en aliments, emesa l’any 2017 i associada a cereals i els seus derivats.

La micotoxicosi humana leucopènia tòxica alimentària (alimentary toxic aleukia) es va descobrir a Rússia durant la Segona Guerra Mundial. Posteriorment, s’han descrit casos en animals domèstics arreu d’Europa, Amèrica i el Japó. Al RASFF només consten tres notificacions associades a les micotoxines T-2 i HT-2, la primera el 2017, sempre associades a cereals i els seus derivats, dues d’elles en pinsos.

Les toxines T2 i HT-2 es troben en cereals, principalment a la civada, encara que també poden aparèixer al blat, blat de moro, ordi, arròs i les faves, així com als seus productes derivats, especialment el pa, brioixeria fina, productes de molta de cereals, cereals per esmorzar, pasta i aperitius.

D’acord amb l’estudi Micotoxines: estudi de dieta total a Catalunya 2008-2009, la T-2 i la HT-2 es van detectar en cereals de l’esmorzar (55 % de mostres positives), pasta (45 %), aperitius a base de panís (35 %) i pa de motlle (25 %). Cap mostra positiva no va superar el contingut màxim legal.

Les mesures de control per a la reducció d’aquestes toxines en els aliments s’han de centrar principalment en la producció primària i l’emmagatzematge dels cereals. Tant la Comissió Europea com l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) han elaborat documents que aborden les mesures preventives de manera integral:

– Contaminació dels cereals per micotoxines, amb annexos sobre l’ocratoxina A, la zearalenona, les fumonisines i els tricotecens (CAC/RCP 50-2003).

– Recomanació de la Comissió (2006/583/CE) sobre la prevenció i la reducció de les toxines de Fusarium en els cereals i els productes a base de cereals. Aquesta recomanació aborda els factors clau per al control de la contaminació al camp: la rotació de cultius, la gestió del sòl, l’elecció de la varietat o híbrid vegetal i l’ús rigorós dels fungicides.

– La Recomanació de la Comissió (2013/165/UE) sobre la presència de les toxines T-2 i HT-2 en els cereals i els productes a base de cereals estableix valors indicatius per damunt dels quals es recomana que els explotadors d’empreses alimentàries i de pinsos investiguin sobre els efectes de la transformació de pinsos i aliments davant la presència de toxines T-2 i HT-2, o bé dels factors agronòmics que portin a concentracions elevades en els productes no transformats. Aquestes investigacions s’han de fer obligatòriament en cas que s’obtinguin repetidament valors superiors al valor indicatiu en els productes a base de cereals.

– Manual FAO sobre l’aplicació del sistema d’anàlisi de perills i punts de control crítics (APPCC) en la prevenció i el control de les micotoxines.