Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Tricotecens T-2 i HT2

Els tricotecens són una família de micotoxines produïdes per diferents espècies del gènere Fusarium. Les toxines T-2 i HT-2 són micotoxines del grup dels tricotecens i estan produïdes principalment per Fusarium sporotrichioides i Fusarium poae.

Aquests fongs no danyen les plantes, ja que són sapròfits, i poden créixer a temperatures entre −2 °C i 35 °C, amb una activitat d’aigua elevada (>0,88). Consegüentment, les toxines no se solen trobar en el moment de la collita, sinó que s’originen quan el gra es mulla, particularment durant l’emmagatzematge en instal·lacions defectuoses, que permeten l’entrada d’aigua o humitat.

L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) va establir l’any 1993 que les toxines derivades de la toxina T-2 no poden ser classificades per la seva carcinogenicitat en humans (grup 3).

L’any 2002, el Comitè Científic de l’Alimentació Humana de la Comissió Europea (CCAH) va establir una ingesta diària tolerable temporal (IDTt) combinada per a les toxines T2 i HT-2 de 0,06 μg/kg pc/dia.

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va establir el 2011 un valor d’ingesta diària tolerable (IDT) de 100 ng/kg de pes corporal per a la suma de T-2 i HT-2. 

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va establir l’any 2017, per a la suma d’ambdues micotoxines, una ingesta diària tolerable (IDT) de 0,02 µg/kg de pes corporal i dia, a partir d’estudis basats en els efectes adversos subcrònics sobre el sistema immunitari i hemàtic en rates. També va fixar una dosi de referència aguda (ARfD) de 0,3 µg/kg de pes corporal segons successos emètics en visons. Aquests valors de seguretat també inclouen, corregint pels factors de potència corresponents, els seus metabòlits.

Els efectes aguts de la ingesta de les toxines T-2 i HT-2 són similars i estan relacionats amb el rebuig d’aliments i l’increment de vòmits i nàusees. També poden produir inflamació i necrosi pel contacte amb la pell.

La micotoxina T-2 inhibeix la síntesi d’ADN, RNA i proteïnes, cosa que causa mort cel·lular i necrosi de teixits, especialment de la medul·la òssia, que provoca una malaltia que es coneix amb el nom de leucopènia tòxica alimentària (alimentary toxic aleukia). També és extremadament tòxica sobre la pell i les mucoses. La HT-2 és un metabòlit de la T-2 i es considera que té una toxicitat similar.

Altres estudis sobre els efectes crònics també en mostren una immunotoxicitat potencial a causa de la reducció de formació d’anticossos.

Els fongs del gènere Fusarium contaminen els cultius en els camps de conreu, que es veuen afavorits per un rang de temperatures molt ampli, d’entre −2 °C i 35 °C i altes humitats. Un cop infectades les collites, les males condicions d’emmagatzematge faciliten el creixement d’aquests fongs i la producció de les toxines T-2 i HT-2, que és òptim a temperatures d’entre 20 i 30 °C i activitats d’aigua superiors a 0,88.

Aquestes toxines són relativament termoestables, i suporten temperatures de fins a 150 °C. Aquesta característica en dificulta l’eliminació durant el processament dels cereals i, per tant, un cop formades, es poden trobar en múltiples aliments.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), només hi ha una notificació associada a la presència de les micotoxines T-2 i HT-2 en aliments, emesa l’any 2017 i associada a cereals i els seus derivats.

La micotoxicosi humana leucopènia tòxica alimentària (alimentary toxic aleukia) es va descobrir a Rússia durant la Segona Guerra Mundial. Posteriorment, s’han descrit casos en animals domèstics arreu d’Europa, Amèrica i el Japó. Al RASFF només consten tres notificacions associades a les micotoxines T-2 i HT-2, la primera el 2017, sempre associades a cereals i els seus derivats, dues d’elles en pinsos.

Les toxines T2 i HT-2 es troben en cereals, principalment a la civada, encara que també poden aparèixer al blat, blat de moro, ordi, arròs i les faves, així com als seus productes derivats, especialment el pa, brioixeria fina, productes de molta de cereals, cereals per esmorzar, pasta i aperitius.

D’acord amb l’estudi Micotoxines: estudi de dieta total a Catalunya 2008-2009, la T-2 i la HT-2 es van detectar en cereals de l’esmorzar (55 % de mostres positives), pasta (45 %), aperitius a base de panís (35 %) i pa de motlle (25 %). Cap mostra positiva no va superar el contingut màxim legal.

Les mesures de control per a la reducció d’aquestes toxines en els aliments s’han de centrar principalment en la producció primària i l’emmagatzematge dels cereals. Tant la Comissió Europea com l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) han elaborat documents que aborden les mesures preventives de manera integral:

– Contaminació dels cereals per micotoxines, amb annexos sobre l’ocratoxina A, la zearalenona, les fumonisines i els tricotecens (CAC/RCP 50-2003).

– Recomanació de la Comissió (2006/583/CE) sobre la prevenció i la reducció de les toxines de Fusarium en els cereals i els productes a base de cereals. Aquesta recomanació aborda els factors clau per al control de la contaminació al camp: la rotació de cultius, la gestió del sòl, l’elecció de la varietat o híbrid vegetal i l’ús rigorós dels fungicides.

– La Recomanació de la Comissió (2013/165/UE) sobre la presència de les toxines T-2 i HT-2 en els cereals i els productes a base de cereals estableix valors indicatius per damunt dels quals es recomana que els explotadors d’empreses alimentàries i de pinsos investiguin sobre els efectes de la transformació de pinsos i aliments davant la presència de toxines T-2 i HT-2, o bé dels factors agronòmics que portin a concentracions elevades en els productes no transformats. Aquestes investigacions s’han de fer obligatòriament en cas que s’obtinguin repetidament valors superiors al valor indicatiu en els productes a base de cereals.

– Manual FAO sobre l’aplicació del sistema d’anàlisi de perills i punts de control crítics (APPCC) en la prevenció i el control de les micotoxines.

ACSA. Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Tricotecens del grup A: T-2 i HT-2. Micotoxines: estudi de dieta total a Catalunya 2008-2009. 2013.

Codex Alimentarius. Codex Alimentarius Commission. Prevención y reducción de la contaminación de los alimentos y piensos. Contaminación de los cereales por micotoxinas, con anexos sobre la ocratoxina A, la zearalenona, las fumonisinas y los tricotecenos (CAC/RCP 51-2003). 2003.

EFSA. Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. Appropriateness to set a group health based guidance value for T2 and HT2 toxin and its modified forms. EFSA Journal, 15(1):4655. 2017.

EFSA. Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. Scientific Opinion on the risks for animal and public health related to the presence of T-2 and HT-2 toxin in food and feed. EFSA Journal, 9(12):2481. 2011.

Comissió Europea. Rapid Alert System for Food and Feed. RASFF Portal. 2025.

Comissió Europea. Unió Europea. Recomendación 2013/165/UE de la Comisión sobre la presencia de las toxinas T-2 y HT-2 en los cereales y los productos a base de cereales. 2013.

FAO. Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura. Manual sobre la aplicación del sistema APPCC en la prevención y control de las micotoxinas. 2003.

FAO. Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura. Mycotoxin prevention and control in food grains. 1989.

IARC. Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer. Fusarium sporotrichioides, toxins derived from (T-2 toxin). IARC Monographs, Volume 56. 1993.

JECFA. Joint FAO/WHO Expert Committee on Food Additives. Evaluation of certain mycotoxins in food. WHO Technical Report Series 906. Fifty-sixth report. 2002.

 

Altres:

Meneely J et al. (2023). T-2 and HT-2 Toxins: Toxicity, Occurrence and Analysis: A Review. Toxins (Basel). Jul 29;15(8):481. doi: 10.3390/toxins15080481. PMID: 37624238; PMCID: PMC10467144.

Tipus d'aliments