Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Vibrio Parahaemolyticus

Descarregar

Vibrio parahaemolyticus és un bacil gram negatiu, anaerobi facultatiu que presenta mobilitat per flagels. Les espècies de Vibrio spp. El seu habitat natural el constitueixen les aigües costaneres i els estuaris de tot el món. Es troba freqüentment en els sediments, plàncton peixos i mol·luscs. Presenta una temperatura de creixement entre 5°C i 43°C, amb una temperatura optima de creixement de 37°C. V. parahaemolyticusté afinitat pel clorur de sodi (NaCl) i preferència per créixer en medis salobres amb salinitat intermèdia entre l’aigua dolça i l’aigua de mar. Probablement és l’espècie del gènere Vibrio spp. més implicada en les malalties transmeses per aliments 1, 3. 
La Food and Drug Administration (FDA) dels EUA, estima que la dosi infectiva es de l’ordre de 105cèl·lules viables 3.

Descarregar

El període d’incubació és de 4 a 96 hores (mitjana de 15 hores) després de la ingestió, amb símptomes de diarrees, vòmits, dolor abdominal, mal de cap, febre i calfreds. La malaltia dura de 2 a 7 dies (ref.2, 4).

Totes les persones que consumeixen mariscs i peix cru o cuinat inadequadament són susceptibles a la infecció per aquest microorganisme. Les persones amb algunes patologies de base o immunocompromeses poden patir infeccions mes severes (ref.3). Els nens i les persones d’edat constitueixen també grups més vulnerables.

En els EUA s’estima que entre el 60 i 100% de mostres de mariscs es detecta el microorganisme. Mariscs, especialment mol·luscs bivalves, com ostres, cloïsses, etc. estan associats amb la transmissió d’aquest bacteri; així mateix els peixos s’han associat a la transmissió, presentant un major risc d’intoxicació els provinents d’aigües càlides (ref.4).

L’hàbitat de V. parahaemolyticus són els oceans i mars, amb més freqüència als mars del Japó, els Estats Units i el Pacífic Sud, i la seva presència augmenta quan les temperatures són òptimes perquè es desenvolupi. El consum de peix i marisc crus (com les ostres i el sushi) de les aigües d’“alt risc” augmenta significativament el risc d’intoxicació per aliments. El patogen és la causa principal d’intoxicació alimentària als països asiàtics, Al Japó, V. parahaemolyticus és responsable d’ aproximadament la meitat dels casos d’infecció transmesa pels aliments bacterians. A Europa, les infeccions per V. parahaemolyticus rares vegades es notifiquen. Tanmateix, una revisió de dades clíniques a Espanya publicada el 2005 va arribar a la conclusió que són més comunes del que es pensava. De fet, un brot de V. parahaemolyticus a Espanya el 2004 causada per marisc criat en aigües europees s’ha relacionat amb una soca pandèmica d’aquest patogen (O3: K6)4, 6, 7.
El 2017, Espanya va informar sobre l’anàlisi d’aquest patogen en 30 mostres, i totes van resultar ser negatives 9. Durant el transcurs de l’any 2018, hi ha hagut 3 notificacions sobre aquest patogen emeses pel RASFF, dues d’elles relacionades amb crustacis i una amb cefalòpodes.

Vibrio parahaemolyticus es troba principalment en aliments d’origen marí.
Peix cru, crustacis i mol·luscs bivalves estan majoritàriament implicats en els casos de gastroenteritis.

– Minimitzar el temps entre la recol·lecció del marisc i els mol·luscs bivalves (la sortida de l’aigua) i la primera refrigeració.
– Respectar bones pràctiques d’higiene per evitar la contaminació encreuada entre aliments crus i aliments cuits.
– Respectar les temperatures de conservació de les matèries primeres i dels aliments en totes les etapes fins a la venda al públic (ref.4, 8).

    1. Sakazaki, R. 2003. VIBRIOS | Vibrio parahaemolyticus.Encyclopedia of Food Sciences and Nutrition (Second Edition), 5988-5992.

 

    1. Peterson K. & Zuppardo, A. 2002. Vibrio parahaemolyticus and Vibrio vulnificus. Molecular Medical Microbiology, 2, 1291-1309.

 

    1. U.S. Food and Drug AdministrationFDA. 2009. Vibrio parahaemolyticus. Disponible a: http://www.fda.gov/Food/FoodSafety/FoodborneIllness/FoodborneIllnessFoodbornePathogensNaturalToxins/BadBugBook/ucm070452.htm

 

    1. Curtis, L. Vibrio parahaemolyticus. Food Safety Watch. Disponible a: http://www.foodsafetywatch.com/public/984print.cfm

 

    1. Broberg, et al. 2011. Vibrio parahaemolyticuscell biology and pathogenicity determinants. Microbes and Infection, 13(12-13), 992-1001.

 

    1. Opinion of the Scientific Committee on Veterinary Measures relating to public health on Vibrio vulnificusand Vibrio parahaemolyticus(in raw and undercooked seafood). European Commission (September 2001).Disponible a: http://ec.europa.eu/food/fs/sc/scv/out45_en.pdf

 

    1. Martinez-Urtaza, J. 2005. Pandemic Vibrio parahaemolyticus03:K6, Europe. Instituto de Acuicultura. Universidad de Santiago de Compostela.

 

    1. Organización Panamericana de la Salud. Diagnóstico e investigación de las enfermedades transmitidas por los alimentos. Enteritis por Vibrio parahaemolyticus (CIE-10 A05.3). Disponible a: http://publicaciones.ops.org.ar/publicaciones/publicaciones%20virtuales/libroETAs/modulo2/modulo2i.html

 

  1. EFSA-ECDC. (2018). The European Union summary report on trends and sources of zoonoses, zoonotic agents and food-borne outbreaks in 2017.

Tipus d'aliments