Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

2-isopropiltioxantona (ITX)

La 2-isopropiltioxantona (ITX) és un component que s’utilitza com a fotoiniciador en l’ús de certes tintes d’impressió en materials d’embalatge d’aliments envasats. L’any 2003 es va detectar a Itàlia llet infantil contaminada amb ITX, que s’havia utilitzat prèviament per al marcatge dels envasos tetrabrik. En aquest cas, el procés de marcatge utilitzava bobines que per error feien tocar la cara impresa amb la cara destinada a entrar en contacte amb l’interior del producte, contaminant-lo.

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) estableix que la presència d’ITX en aliments, tot i ser indesitjable, no resulta un perill per a la salut humana si es tenen en consideració els nivells trobats en les anàlisis. En conseqüència, no hi ha dictàmens d’experts que hagin establert una ingesta diària tolerable (TDI) o un límit de migració específica (LME) per a l’ITX.

L’EFSA exposa que l’ITX no presenta indicis de potencial genotòxic en els estudis realitzats en animals. Els nadons que s’alimentin exclusivament de llet infantil envasada en cartró estan més exposats, atesa la seva elevada relació entre la ingesta d’aliment i el pes corporal i, també, perquè els processos metabòlics i l’activitat enzimàtica no estan del tot desenvolupats i tenen menys capacitat de detoxificació.

Els productes líquids alimentosos que contenen greix, com és el cas de la llet, són els més propensos a la migració d’ITX. En el cas d’aliments líquids no grassos com sucs, nèctar i begudes, altres factors tals com la presència d’olis de cítrics, fruites i fibres de cel·lulosa, també en podrien facilitar la migració d’ITX. Els envasos petits també contenen concentracions més elevades d’ITX que els envasos grans.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), entre els anys 2020 i 2024 no s’ha comunicat cap alerta per la presència d’ITX en aliments.

L’any 2005, a Itàlia, es van trobar quantitats d’ITX en llet infantil envasada, amb quantitats de 120 fins a 300 µg/l. La contaminació es va produir pel contacte entre la part externa de l’envàs (que va impresa) amb la part interna durant el bobinatge del cartró.

Els aliments associats amb la presència d’ITX són principalment líquids envasats ─com és el cas de la llet─, els productes envasats a base de soja, sucs i nèctars de fruites.

S’ha de respectar el principi de no migració per a les substàncies que no tenen un límit establert a la legislació espanyola o de la UE. Per garantir això, els fabricants de tintes per a envasos i embalatges alimentaris poden aplicar la guia Good Manufacturing Practices for the Production of Packaging Inks formulated for use on the non food contact surfaces of food packaging and articles intended to come into contact with food, elaborada per l’Associació Europea de Fabricants de Tinta per Imprimir (EuPIA). Tot i això, la legislació suïssa sí que ha establert un límit de migració específica per a l’ITX en aliments, de 0,05 mg/kg.