Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Alcaloides del tropà

Descarregar

Els alcaloides del tropà són metabòlits secundaris que es troben de manera natural en plantes de les famílies Brassicaceae, Cucurbitaceae, Erythroxylaceae i Solanaceae.

S’han identificat més de 200 compostos diferents d’alcaloides del tropà en diverses plantes, alguns dels quals tenen propietats farmacològiques i s’han utilitzat durant segles en medicina humana1,4. La cocaïna, que es troba a les eritroxilàcies, és la substància més coneguda d’aquest grup, però, a escala europea, únicament l’atropina i l’escopolamina tenen importància com a contaminants alimentaris4 i es troben, en un alt contingut1,3,4,5 en plantes de la família de les solanàcies (principalment, en els gèneres Datura, Brugmansia, Hyoscyamus i Atropa). L’atropina és la mescla racèmica de (-)-hiosciamina i de (+)-hiosciamina.

En general, els alcaloides del tropà són compostos sòlids a temperatura ambient, incolors i solubles en dissolvents orgànics i en l’aigua. Són fàcilment absorbits a través de la pell i/o les mucoses, i presenten una biodisponibilitat oral3,4 elevada.

Descarregar

L’atropina i l’escopolamina tenen acció anticolinèrgica i provoquen efectes aguts, coneguts com la síndrome tòxica anticolinèrgica, la qual es caracteritza per símptomes com ara sequedat de boca i de les mucoses, midriasi, visió borrosa, envermelliment i escalfament de la pell, taquicàrdia i disminució de la sudoració i de la motilitat gastrointestinal. En dosis elevades poden causar al·lucinacions, aturada cardiorespiratòria i mort. No tenen efectes crònics perquè no s’acumulen en l’organisme ni tenen efectes genotòxics3,4.

Població general, principalment per una ingesta accidental3.

La Comissió Tècnica Científica de Contaminants de la Cadena Alimentària (CONTAM) de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va establir una dosi aguda de referència de grup de 0,016 μg/kg de pes corporal i dia expressada com la suma de (-)-hiosciamina i (-)-escopolamina, i va concloure que, a causa de la limitada informació disponible, l’exposició alimentària dels nens petits podria superar de forma significativa la dosi aguda de referència de grup5. Basant-se en aquesta conclusió, el Reglament (UE) 2016/239 de la Comissió fixa un contingut màxim d’atropina i escopolamina en aliments infantils (modificació del Reglament 1881/2006).

Les intoxicacions per atropina i/o escopolamina en humans són poc freqüents, però es poden donar per la ingesta accidental d’alguna part (baies, fulles o arrels…) de plantes, com ara la belladona (Atropa belladonna), l’estramoni (Datura stramonium) o l’herba queixalera (Hyoscyamus niger), que estiguin contaminant aliments (com cereals, llegums i/o llavors oleaginoses i els seus derivats) o preparacions a base d’herbes4.

Pel que fa als pinsos, els estudis realitzats determinen que no hi ha evidències de nivells elevats d’alcaloides del tropà3,4. Així i tot, la Directiva 2002/32/CE (transposada al Reial decret 465/2003) determina el contingut màxim en pinsos de llavors de males herbes i fruits sense moldre ni triturar que continguin alcaloides, glucòsids i altres substàncies tòxiques6.

En l’actualitat existeixen escasses dades sobre la presència d’alcaloides del tropà en aliments i la seva toxicitat.1

En el Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), s’hi han notificat algunes alertes per la presència d’aquests contaminants: el 2012, a Dinamarca, en llavors de gira-sol destinades a l’alimentació d’aviram; dues alertes el 2013, una a Finlàndia, en llegums congelats provinents d’Espanya, i una altra a Alemanya, també en llegums;4 durant el 2014, una alerta a França i tres a Alemanya de productes per a alimentació infantil; i el 2015 es van retirar quatre productes a Alemanya, tres per blat de moro i derivats i un per mill, i 1 a Suïssa, també per mill.

L’espècie Datura stramonium és una planta tòxica coneguda amb el nom  d’estramoni. Té una àmplia difusió en regions càlides i tropicals. Es poden trobar llavors d’aquesta espècie com a impureses entre llavors de lli, soja, sorgo, mill, gira-sol, blat negre o fajol. Les llavors de Datura són difícils d’eliminar durant la manipulació i neteja de cereals, llegums i llavors oleaginoses per la qual cosa es poden trobar alcaloides tropànics en aquests aliments i en productes derivats1,4,5.

En general, els animals no pateixen toxicosi a conseqüència del pasturatge  perquè les plantes que contenen aquests alcaloides tenen un gust desagradable i els animals no se les mengen; en canvi, no detecten el mal gust quan es tracta de farratges secs, ensitjats o dels pinsos a base de cereals.

Per evitar la contaminació dels cereals, llegums i llavors oleaginoses en els  conreus, en el moment de la collita s’han de separar les males herbes (com Datura) del cultiu. Aquesta contaminació es pot controlar i limitar mitjançant l’ús d’herbicides durant el cultiu o bé, posteriorment, mitjançant la separació mecànica de les llavors, ja que les llavors de les espècies productores d’atropina i escopolamina tenen una mida més petita que les dels cultius habituals3,4.

La Comissió Europea va publicar la Recomanació (UE) 2015/976 per demanar als estats membres que controlessin la presència d’alcaloides del tropà en els aliments susceptibles d’estar contaminats i en remetessin les dades a l’EFSA4,7,8.

    1. Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición (Aecosan): Alcaloides del tropano. 03 de marzo de 2016. Disponible a:

 

http://www.aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/docs/documentos/seguridad_alimentaria/gestion_riesgos/Alcaloides_tropano.pdf

 

 

 

    1. European Food Safety Authority (EFSA). Scientific Opinion on Tropane alkaloids in food and feed. This scientific output published on 15 October 2013: EFSA Journal 2013;11(10):3386 (113 pp.), 15 October 2013. Disponible a: http://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/pub/3386

 

 

 

    1. European Food Safety Authority (EFSA). Scientific Opinion on Tropane alkaloids in food and feed. This scientific output published on 15 October 2013: EFSA Journal 2013;11(10):3386 (113 pp.), 15 October 2013. Disponible a: http://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/pub/3386

 

 

 

    1. Elika [Internet]. Álava: Fundación Vasca para la Seguridad Agroalimentaria: Alcaloides tropánicos. Disponible a:

 

http://www.elika.net/datos/pdfs_agrupados/Documento44/alcoloides%20trop%C3%A1nicos.pdf

 

 

 

    1. ACSA BRIEF [Internet]. Alcaloides derivats de tropà. Disponible a:

 

http://acsa.gencat.cat/web/.content/Documents/eines_i_recursos/acsaBrief/ascabrief_2015_09_belladona_ca.pdf

 

    1. Reglamento (UE) 2016/239 de la Comisión, de 19 de febrero de 2016, que modifica el Reglamento (CE) núm. 1881/2006 por lo que respecta al contenido máximo de alcaloides tropánicos en determinados alimentos elaborados a base de cereales para lactantes y niños de corta edad.

 

 

 

    1. Real Decreto 465/2003, del 25 de abril de 2003, sobre las sustancias indeseables en la alimentación animal (Directiva 2002/32/CE, del 7 de mayo de 2002, sobre sustancias indeseables en la alimentación animal).

 

 

 

    1. Recomendación (UE) 2015/976 de la Comisión, de 19 de junio de 2015, relativa al seguimiento de la presencia de alcaloides tropánicos en los alimentos.

 

  1. Reglamento (CE) Núm. 401/2006 de la Comisión de 23 de febrero de 2006 por el que se establecen los métodos de muestreo y de análisis para el control oficial del contenido de micotoxinas en los productos alimenticios.

Tipus d'aliments