Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Compostos perfluoroalquilats (PFA)

Els compostos perfluorats (PFA) constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, en la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctil (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) i les seves sals, ja que són els PFA que presenten concentracions més elevades en aliments i en els éssers humans. Aquests compostos es caracteritzen per la seva persistència en el medi i la seva capacitat d’acumulació al llarg de la cadena alimentària. Són substàncies molt estables, amb una forta resistència tèrmica, química i biològica. També són amfifíliques, és a dir, es poden dissoldre tant en aigua com en greix. A causa de les seves propietats tensioactives, són utilitzades en una àmplia varietat d’aplicacions industrials com a dissolvents i detergents i en la indústria del tefló per al revestiment d’estris de cuina, embolcalls i envasos. L’alimentació, especialment mitjançant els productes de la pesca, és la principal via d’exposició que tenen els éssers humans a aquests compostos.

L’any 2023, l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC) va classificar els PFOA com a carcinogènics per als humans (grup 1) i els PFOS com a possibles carcinogènics per als humans (grup 2B). El 2020, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va establir una ingesta setmanal tolerable per a PFA de l’ordre de 4,4 ng/kg de pes corporal per setmana.

L’índex d’absorció per via oral dels PFA és elevat, concretament d’entre un 50% i un 95%, acumulant-se principalment en òrgans com el fetge i els ronyons. Les propietats d’aquests compostos també els permeten travessar la placenta i afectar el fetus durant l’embaràs, fet que ocasiona la disminució del pes dels nounats.

Els principals efectes adversos observats són crònics i causats per exposicions perllongades, destacant la hepatotoxicitat, la reducció de la resposta immunològica i els canvis en el metabolisme lipídic, resultant en un augment del colesterol sanguini.

Per la seva capacitat de travessar la barrera placentària i els efectes observats sobre el desenvolupament, els fetus i els infants, juntament amb les embarassades, són considerats grups vulnerables.

Els PFA poden contaminar els vegetals a través del sòl i l’aigua dels conreus. Per altra banda, la carn, els ous i la llet es contaminen a través dels pinsos i l’aigua contaminats que consumeixen els animals.  A més, els aliments envasats poden contenir PFA a causa dels envasos alimentaris o dels equips de processament que els contenen. Segons l’EFSA, els aliments que més contribueixen a la ingesta de PFA són els productes de la pesca i el marisc seguits per les fruites i els ovoproductes. L’aigua i els aliments envasats en embolcalls resistents a líquids també són una font de PFA.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), no s’ha comunicat cap alerta per la presència de PFA en aliments.

Les concentracions més elevades de PFA es troben en els productes de la pesca i el marisc, i constitueixen la principal via d’exposició de l’home a aquests compostos. També en contenen proporcions significatives, tot i que bastant inferiors, els ovoproductes seguits de les fruites i els productes carnis. Una altra de les vies d’exposició per als humans és l’aigua i els aliments envasats amb embolcalls resistents als líquids. Encara que en els preparats infantils i els cereals infantils n’hi ha una baixa concentració, poden arribar a suposar una exposició important a aquestes substàncies per l’elevat consum que en fan els infants considerant el seu baix pes corporal.

La Comissió Europea ha emès una recomanació on insta als estats membres i els operadors alimentaris a col·laborar en el monitoratge de la presència de diferents PFA en aliments entre el 2022 i el 2025. També recomana el monitoratge en els entorns de producció d’aliments, com ara el sòl i l’aigua de cultiu, juntament amb el pinso, i aconsella un control dels materials destinats a entrar en contacte amb els aliments.