Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Compostos perfluoroalquilats (PFA)

Descarregar

Els compostos perfluorats constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, entre la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctà (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) per la seva persistència en el medi i la seva capacitat d’acumulació al llarg de la cadena alimentària. Aquestes substàncies són molt estables, tenen una forta resistència tèrmica, química i biològica. Són substàncies amfifíliques, és a dir, es poden dissoldre en aigua i greix. Són utilitzades en una àmplia varietat d’aplicacions industrials com a dissolvents i detergents, indústria del tefló per a revestiment d’utensilis de cuina, embolcalls i envasos 1, 4, 5. L’alimentació, especialment dels productes de la pesca, és la principal via d’exposició de l’home a aquests compostos.

El 2008, l’EFSA va establir una ingesta diària tolerable per al PFOS de 150ng/kg de pes corporal i dia tenint en compte els efectes adversos sobre la síntesi d’hormones tiroides i la concentració d’HDL a la sang en animals d’experimentació. També va establir una ingesta diària tolerable per al PFOA d‘1,5μg/kg de pes corporal i dia d’acord amb estudis sobre els efectes adversos en el desenvolupament de les cries d’animals d’experimentació ¹. No existeixen límits en aliments a la UE

Descarregar

Per via oral els PFOS i PFOA s’absorbeixen gairebé del tot, s’acumulen principalment en òrgans com el fetge, la vesícula biliar, la glàndula tiroïdal i poden travessar la placenta i acumular-se en el fetge del fetus. Els principals efectes adversos observats són hepatotoxicitat, efectes sobre la reproducció i desenvolupament el sistema immunitari i hormonal i el metabolisme lipídic 2. Tot i que no són genotòxics, també causen neoplàsies per mecanismes indirectes, principalment de fetge i de glàndula tiroides.

Per la seva capacitat de travessar la barrera placentària i els efectes observats sobre el desenvolupament, els fetus i els nens són un grup especialment vulnerables, com també les dones en edat fèrtil pels efectes observats sobre la reproducció 2, 3.

La contaminació més alta en termes de freqüència correspon a les freixures comestibles de peixos i d’animals de caça, carn, mariscs i productes de la pesca 5.

No hi ha cap alerta relacionada amb aquest grup de contaminants en el RASFF fins a dia d’avui 6.

Les concentracions més elevades es troben en peix i marisc; també en contenen proporcions significatives, tot i que bastant inferiors, els productes vegetals i la carn i derivats. Els productes de la pesca constitueixen la principal via d’exposició de l’home a aquests compostos.

Una altra de les vies d’exposició és l’aigua i els aliments envasats amb embolcalls resistents a l’aigua, els preparats infantils i els cereals infantils, encara que presenten una baixa contaminació poden suposar una exposició important a aquestes substàncies per l’elevat consum que se’n fa 1, 4, 6.

No existeixen límits en aliments a la UE. La Comissió Europea recomana utilitzar els mètodes de mostreig i anàlisi harmonitzats a la UE per dioxines i PCBs com a referència per al control de les PFAS, que estableix el Reglament (UE) 589/2014 de la Comissió. En la USA s’ha establert provisionalment que l’aigua potable no ha de contenir més de 0,4 μg/L de PFOA i 0,2 μg/L de PFOS 4.

1. EFSA. 2018. Risk to human health related to the presence of perfluorooctane sulfonic acid and perfluorooctanoic acidin food. EFSA Journal, 16(12):5194. Disponible a: https://efsa.onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.2903/j.efsa.2018.5194
2. UCLA. 2009. Researchers report that some household chemicals may reduce women’s fertility. Disponible a: https://ph.ucla.edu/news/press-release/2011/mar/ucla-researchers-report-exposure-perfluorinated-chemicals-pfcs-may
3. Tittlemier, S. et al. 2007. Dietary exposure of Canadians to perfluorinated carboxylates and perfluorooctane sulfonate via consumption of meat, fish, fast foods, and food items prepared in their packaging. Journal of Agricultural and Food Chemistry, 55(8): 3203-3210.
4. ATSDR. 2015. Perfluoroalquilos – ToxFAQs. Disponible a:http://www.atsdr.cdc.gov/es/toxfaqs/es_tfacts200.pdf
5. EFSA. 2011. Results of the monitoring of perfluoroalkylated substances in food in the period 2000 – 2009. EFSA Journal, 9(2): 2016. Disponible a: http://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/doc/2016.pdf
6. EFSA. 2012. Perfluoroalkylated substances in food: occurrence and dietary exposure. EFSA Journal, 10(6):2743. Disponible a:https://efsa.onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.2903/j.efsa.2012.2743
7. European Comission. Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF). Notification portal. Disponible a: https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/?event=SearchForm&cleanSearch=1

Tipus d'aliments