Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Alcaloides de la pirrolizidina

Descarregar

Els alcaloides de la pirrolizidina (AP) són toxines naturals que les plantes biosintetitzen en el seu metabolisme secundari com a mecanisme de defensa davant dels herbívors. S’han descobert uns 600 AP diferents que es troben en multitud de plantes, la gran majoria dels quals pertanyen a 5 famílies botàniques:Asteraceae, Boraginaceae, Fabaceae, Orchidaceae, Apocynaceae1.

Des del punt de vista químic, l’estructura bàsica dels AP és l’anella de pirrolizidina, conformada per dues anelles pirrole (C4H5N) fusionades amb un àtom de nitrogen com a pont. La insaturació, l’esterificació o la ramificació d’aquesta anella, són característiques estructurals que determinen la toxicitat dels AP, ja que això facilita que, un cop ingerits, l’anella de pirrolizidina es descompongui en anelles pirroles d’alta reactivitat 7.

Descarregar

Els AP tenen un perfil comú de toxicitat. Els signes principals de toxicitat inclouen diversos graus de dany hepàtic (necrosi hepatocel·lular centrolobular) i pulmonar, i molt especialment l’aparició de malaltia venooclusiva hepàtica (HVOD). A més, el Centre d’Investigacions sobre el Càncer (IARC) ha classificat alguns AP com a “substàncies possiblement carcinògenes per a l’ésser humà” (grup 2B), en concret la lasiocarpina, la monocrotalina i la ridel·lina, mentre que els altres els ha avaluat com a “no classificables” (grup 3) per la informació limitada de què es disposa 2,3.

Població general.

Al 2007 l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va emetre una primera opinió científica sobre els AP des del punt de vista de substàncies indesitjables en alimentació animal. A més dels efectes dels AP en els animals se’n va avaluar la transferència als teixits animals i, en conseqüència, la seva presència en els aliments d’origen animal. Es va concloure que l’exposició causada per aliments derivats de teixits animals era baixa, però que la mel mereixia especial atenció atès que s’hi trobaven residus d’AP de manera regular 5,6.

Al 2017, l’EFSA va publicar una avaluació del risc d’ingesta d’AP pel consum de mel, infusions de te i herbes aromàtiques i complements alimentaris. Va establir que nivells d’exposició 100 vegades inferiors a aquests valors es podien considerar segurs, concloent que el risc agut per exposició a AP pel consum d’aquests productes és molt baix 8,9.

No hi ha alertes.

Els aliments que han estat directament associats amb la presència dels AP, i com a conseqüència s’ha sotmès a avaluacions a nivell europeu són les mels, infusions de te i plantes aromàtiques, i complements alimentaris.

Al 2014, el Codex Alimentarius va publicar una norma internacional per prevenir els riscos dels AP a partir del control de les males herbes en les zones de conreu i pastura i els seus voltants, en especial d’aquelles que són grans productores d’AP com el seneci o herba de Sant Jaume (Jacobea vulgaris), el seneci de Madagascar (Senecio madagascariensis) i la llengua de bou, borratja borda o cua de porc (Echium spp., Echium vulgare, Echium plantagineum,…) 4.

A més, en alimentació animal, la Directiva 2002/32/CE (transposada en el RD 465/2003) estableix un contingut màxim 3.000 mg/kg per a llavors de males herbes i fruits que continguin alcaloides, glucòsids o altres substàncies tòxiques. Per altra banda, en alimentació humana, la Unió Europea no ha fixat cap valor legal per als AP però, a partir de les recomanacions dels dictàmens científics de l’EFSA, la Comissió Europea està debatent actualment la fixació de límits màxims d’AP en aquells aliments que més contribueixen a l’exposició als AP a través de la dieta com a mesura de gestió del risc més adequada 4.

    1. Ficha gestión de riesgos: Alcaloides de la pirrolizidina. Disponible a:

http://www.aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/docs/documentos/seguridad_alimentaria/gestion_riesgos/PAs_ficha.pdf

    1. Informe del Comité Científico de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) sobre el riesgo asociado a la presencia de alcaloides de la pirrolizidina en pol·len destinado al consumo humano. Disponible a:

http://www.aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/docs/documentos/seguridad_alimentaria/evaluacion_riesgos/informes_comite/ALCALOIDES_PIRROLIZIDINA.pdf

    1. Pyrrolizidine alkaloids in herbal teas and teas. BfR Opinion 018/2013. Disponible a:

https://www.bfr.bund.de/cm/349/pyrrolizidine-alkaloids-in-herbal-teas-and-teas.pdf

    1. Còdex Alimentari. Código de prácticas para el control de malezas a fin de prevenir y reduir la contaminación de los alimentos y los Piensos con Alcaloides de pirrolizidina. CAC-RCP 74-2014.

 

    1. Pyrrolizinine Alkaloids as undesirables substances in animal feed. The EFSA Journal (2007) 447, 1-51.

 

  1. Scientific Opinion on Pyrrolizidine alkaloids in food and feed. EFSA Journal 2011;9(11):2406.

 

  1. External Scientific Report_RIKILT_BfR_IRTA. Occurrence of Pyrrolizidine Alkaloids in food. EFSA supporting publication 2015:EN-859.

 

    1. Dietary exposure assessment to pyrrolizidine alkaloids in the European population. EFSA Journal 2016;14(8):4572.

 

    1. Risks for human Health related to the presende of pyrrolizidine alkaloids in honey, tea, herbal infusions and food suplements. EFSA Journal 2017;15(7):4908.

 

    1. European Comission. Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF). Notification portal. Disponible a:

https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/?event=SearchForm&cleanSearch=1

Tipus d'aliments