El clorat i el perclorat són anions de sals de clor derivats, respectivament, de l’àcid clòric i de l’àcid perclòric, que poden estar presents en els aliments com a contaminants. Tot i el parentiu químic que tenen, la problemàtica que comporta la presència en els aliments no és idèntica.
D’una banda, el perclorat (ClO4–) és considerat com un contaminant que pot ser tant d’origen natural ─per la presència en alguns sòls i aigües─ com antropogènic. Les fonts antropogèniques inclouen l’ús de fertilitzants i la contaminació ambiental derivada dels diferents usos industrials. De l’altra, el clorat (ClO3–) s’associa sempre a les activitats de l’ésser humà. S’ha utilitzat com a plaguicida i es forma com a subproducte residual en la potabilització de l’aigua i la desinfecció d’aliments d’origen vegetal. Aquest últim aspecte és compartit amb el perclorat i s’estima que actualment és una de les causes de la presència d’ambdós derivats clorats en els aliments.
L’any 2015 l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va avaluar el risc de la ingesta de clorats i perclorats. Per als clorats es va establir una dosi aguda de referència (DAR) de 36 µg/kg pes corporal i una ingesta diària tolerable (IDT) de 0,3 µg/kg pes corporal/dia. En el cas dels perclorats, la IDT establerta va ser de 0,3 µg/kg pes corporal /dia. L’any 2025, l’EFSA ha actualitzat l’avaluació de risc del perclorat utilitzant 40.356 resultats analítics entre els anys 2016 i 2022, i ha establert una nova IDT de 1,4 μg/kg pes corporal/dia.