Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

El clorat i el perclorat són anions de sals de clor derivats, respectivament, de l’àcid clòric i de l’àcid perclòric, que poden estar presents en els aliments com a contaminants. Tot i el parentiu químic que tenen, la problemàtica que comporta la presència en els aliments no és idèntica.

D’una banda, el perclorat (ClO4) és considerat com un contaminant que pot ser tant d’origen natural ─per la presència en alguns sòls i aigües─ com antropogènic. Les fonts antropogèniques inclouen l’ús de fertilitzants i la contaminació ambiental derivada dels diferents usos industrials. De l’altra, el clorat (ClO3) s’associa sempre a les activitats de l’ésser humà. S’ha utilitzat com a plaguicida i es forma com a subproducte residual en la potabilització de l’aigua i la desinfecció d’aliments d’origen vegetal. Aquest últim aspecte és compartit amb el perclorat i s’estima que actualment és una de les causes de la presència d’ambdós derivats clorats en els aliments.

L’any 2015 l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va avaluar el risc de la ingesta de clorats i perclorats. Per als clorats es va establir una dosi aguda de referència (DAR) de 36 µg/kg pes corporal i una ingesta diària tolerable (IDT) de 0,3 µg/kg pes corporal/dia. En el cas dels perclorats, la IDT establerta va ser de 0,3 µg/kg pes corporal /dia. L’any 2025, l’EFSA ha actualitzat l’avaluació de risc del perclorat utilitzant 40.356 resultats analítics entre els anys 2016 i 2022, i ha establert una nova IDT de 1,4 μg/kg pes corporal/dia.

Els efectes aguts d’aquests contaminants sobre la salut estan relacionats, principalment, amb els clorats, que indueixen la formació de metahemoglobina, dificultant la capacitat de transportar oxigen en sang.

L’exposició crònica a aquests contaminants afecta, principalment, la glàndula tiroide, ja que el perclorat ─i el clorat en menor mesura─ actuen com a inhibidors competitius per a l’absorció de iode. Les hormones tiroidals regulen certes funcions del cos després de ser alliberades al corrent sanguini. Tot i que no s’ha demostrat en éssers humans, es presumeix que persones exposades prolongadament a quantitats excessives de perclorat poden desenvolupar una glàndula tiroide que produeix una quantitat reduïda d’hormones tiroidals. Aquesta condició es coneix amb el nom d’hipotiroïdisme. Els fetus, els nounats i les persones amb poca ingesta de iode o amb predisposició genètica a patir hipotiroïdisme són més susceptibles a aquests efectes.

L’ús de productes clorats per a la desinfecció d’aigües i aliments com l’hipoclorit de sodi i l’hipoclorit de calci és la principal causa de la presència de clorats i perclorats als aliments. Aquests es degraden formant clorats i perclorats com a subproducte. L’ús de fertilitzants agrícoles que contenen clorats i perclorats també contamina els aliments, concretament els vegetals de fulla verda i d’altres espècies cultivades en hivernacle.

Els vegetals, la llet, la fruita i els productes que se’n deriven van ser els grups d’aliments que més contribuïen a l’exposició dietètica al perclorat en tots els grups de població, com també ho van ser els aliments infantils per als grups d’edat de 0 a 3 anys, els sucs de fruita, i vegetals en els grups de 1 a 9 anys i adolescents, i les infusions de te i plantes aromàtiques en els adults.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), entre l’any 2020 i el 2024 a Europa s’han produït 12 alertes per presència de clorat i 3 per presència de perclorat en aliments. Els principals aliments implicats han estat fruites i verdures, seguides de productes de la pesca.

Els principals aliments associats a la presència de clorats i perclorats són les fruites i els vegetals, especialment els de fulla verda o cultivats en hivernacle, tot i que en podem trobar en qualsevol tipus d’aliment.

La seva presència en els aliments no és atribuïble a un ús fraudulent, sinó al fet que són subproductes residuals dels principis actius de certs productes clorats usats per a la potabilització de l’aigua i la desinfecció dels aliments, especialment d’origen vegetal.

L’any 2017 la Comissió Europea va adoptar un pla d’acció  per reduir l’exposició dietètica al clorat que consisteix a:

– Establir un nivell màxim de clorat en aigua potable.

– Recomanar bones pràctiques d’higiene alimentària per tal de reduir el clorat procedent de desinfectants clorats.

– Definir un límit màxim de residus (LMR) per a clorats en aliments a nivells basats en dades de presència.

– Mantenir el límit màxim de residus (LMR) dels aliments destinats a lactants i infants a 0,01 mg/kg.

A més, des de l’any 2015 la Unió Europea insta els operadors alimentaris a controlar la presència de perclorat en els aliments (Recomanació (UE) 2015/682).

Tipus d'aliments