Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Clorat i perclorat

Descarregar

El clorat i el perclorat són anions de sals de clor, derivades respectivament de l’àcid clòric i de l’àcid perclòric, que poden estar presents en els aliments com a contaminants. Tot i el parentiu químic que tenen, la problemàtica que comporta la presència en els aliments no és idèntica, sinó només parcialment coincident; d’una banda, el perclorat és considerat com un contaminant que pot ser d’origen natural, per la presència en alguns sòls i aigües, o antropogènic, per la presència directa en fertilitzants, i indirecta, com a contaminant ambiental pels diferents usos industrials; de l’altra, el clorat s’associa sempre a les activitats de l’ésser humà per l’ús com a plaguicida, i més recentment també per l’ús com a subproducte residual en la potabilització de l’aigua per al tractament i la neteja en la indústria alimentària i la desinfecció d’aliments d’origen vegetal. Aquest últim aspecte és compartit amb el perclorat, i s’estima que actualment és una de les causes de la presència d’ambdós derivats clorats en els aliments.

Descarregar

El principal òrgan afectat per perclorat en éssers humans és la glàndula tiroide. El perclorat inhibeix parcialment la incorporació de iode per part de la tiroide. Les hormones tiroïdals regulen certes funcions del cos després de ser alliberades al corrent sanguini. Tot i que no s’ha demostrat en éssers humans, es presumeix que persones exposades prolongadament a quantitats excessives de perclorat poden desenvolupar una glàndula tiroide que produeix una quantitat reduïda d’hormones tiroïdals. Aquesta condició es coneix com hipotiroïdisme.

Tota la població és sensible. Al maig de 2015, l’EFSA va publicar un dictamen científic sobre el risc del perclorat present en els aliments. El dictamen de la Comissió Tècnica CONTAM va establir una ingesta diària admissible (IDA) de 0,3 µg/kg de p. c. com a valor de seguretat per a exposicions cròniques.

Vegetals, llet, fruita i els productes que se’n deriven van ser els grups d’aliments que més contribuïen a l’exposició dietètica al perclorat en tots els grups de població, com també ho van ser els aliments infantils per al grups d’edat de 0 a 3 anys, els sucs de fruita i vegetals en els grups de 1 a 9 anys i adolescents, i les infusions de te i plantes aromàtiques en els adults.

Durant el transcurs dels últims 10 anys, s’han produït 37 notificacions relacionades amb el clorat, 4 d’elles durant el transcurs de l’any 2020 en la categoria de peix i productes de la pesca. Pel que fa al perclorat, s’han produït 8 notificacions en els últims 10 anys.

Els perclorats poden estar presents de manera natural en el sòl, i per l’alta solubilitat, en les aigües. També es fan servir en diferents processos industrials i farmacèutics; l’ús en el combustible de coets i en la pirotècnia fa que es trobin com a contaminants en la superfície terrestre. Els perclorats mai no han estat autoritzats a la Unió Europea (UE) com a substància activa per a productes fitosanitaris o biocides, però poden ser un subproducte residual dels desinfectants clorats, per oxidació dels principis actius, cosa que explicaria la presència en els aliments. L’alta volatilitat i la presència en fertilitzants agrícoles és una altra causa que fa que contaminin molts productes vegetals, especialment les hortalisses de fulla i altres espècies cultivades en hivernacle. La presència que tenen en els aliments no és deguda a un ús fraudulent, sinó a que són subproductes residuals dels principis actius de certs productes clorats usats per a la potabilització de l’aigua i la desinfecció dels aliments, especialment d’origen vegetal.

Els passos que s’estan fent per reduir l’exposició dietètica al clorat es van definir en un pla d’acció adoptat per la Comissió el novembre del 2017 i que consisteix en:
– Establir un nivell màxim de clorat en aigua potable.
– Recomanar bones pràctiques d’higiene alimentària per tal de reduir el clorat procedent de desinfectants clorats.
– Definir LMR per a clorats en aliments a nivells basats en dades de presència.
– Mantenir els LMR dels aliments destinats a lactants i nens petits a 0,01 mg/kg.

  1. Statement as regards the presence of perchlorate in food endorsed by the Standing Committee on Plants, Animals, Food and Feed on 10 March 2015, updated on 23 June 2015. PAFF Committee, 2015. Disponible a: https://ec.europa.eu/food/sites/food/files/safety/docs/cs_contaminants_catalogue_perchlorate_statement_food_update_en.pdf

 

  1. Scientific opinion on the risks to public health related to the presence of perchlorate in food, in particular fruits and vegetables. EFSA, 2015. Disponible a: https://efsa.onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.2903/j.efsa.2014.3869

 

  1. Scientific opinion on the risks for public health related to the presence of chlorate in food. EFSA, 2015.

 

  1. Recomendación (UE) 2015/682 de la Comisión, de 29 de abril de 2015, relativa al seguimiento de la presencia de perclorato en los alimentos. Disponible a: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32015H0682&from=EN

 

  1. Summary report of the Standing Committee on Plants, animals, Food and Feed, held in Brussels on 22-23 September 2014. Disponible a: https://ec.europa.eu/food/sites/food/files/safety/docs/reg-com_toxic_20180917_sum.pdf

 

  1. Resolución legislativa del Parlamento Europeo, de 28 de marzo de 2019, sobre la propuesta de Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo relativa a la calidad de las aguas destinadas al consumo humano (versión refundida) (COM(2017)0753 – C8-0019/2018 – 2017/0332(COD)). Disponible a: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=EP:P8_TA(2019)0320

 

  1. Scientific Panel on Contaminants in the Food Chain. Minutes of the 87th Plenary Meeting. Noviembre 2017. Disponible a: http://www.efsa.europa.eu/sites/default/files/event/171121-a_0.pdf

 

  1. REGLAMENTO (UE) 2020/685 DE LA COMISIÓN de 20 de mayo de 2020 que modifica el Reglamento (CE) n.o 1881/2006 por lo que respecta al contenido máximo de perclorato en determinados alimentos. Disponible a: https://www.boe.es/doue/2020/160/L00003-00005.pdf

 

  1. REGLAMENTO (UE) 2020/749 DE LA COMISIÓN de 4 de junio de 2020 que modifica el anexo III del Reglamento (CE) n.o 396/2005 del Parlamento Europeo y del Consejo por lo que respecta a los límites máximos de residuos de clorato en determinados productos. Disponible a: https://www.boe.es/doue/2020/178/L00007-00020.pdf

 

  1. European Comission. Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF). Notification portal. Disponible a: https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/?event=SearchForm&cleanSearch=1

Tipus d'aliments