Les toxines PSP són un grup de 21 tetrahidropurines estretament relacionades. La més tòxica de les PSP és la saxitoxina (STX). Aquestes toxines són produïdes per algues i s’acumulen als mariscs quan són ingerides. Els dinoflagel·lats dels gèneres Alexandrium, Pyrodinium i Gymnodinium de zones de clima tropical o temperat són els principals responsables de la producció d’aquestes toxines, així com certs cianobacteris i algues d’aigua dolça (ref.1, 5). La quantitat de la toxina PSP (toxina paralitzant de mol·luscs bivalves) a les parts comestibles dels mol·luscs no ha de sobrepassar els 80 micrograms per cent grams. A la Unió Europea el límit màxim de les toxines saxitoxines és de 800 mg/kg marisc (ref.2).
La ingestió de mariscs contaminats amb aquestes toxines causa en l’ésser humà intoxicació paralítica per mariscs. La saxitoxines donen lloc a una depressió del múscul cardíac, així com a un bloqueig fisiològic dels canals de sodi entre les membranes nervioses. Els símptomes de PSP poden presentar-se com un entumiment o sensació de formigueig en els dits, seguit de maldecaps i mareig. Posteriorment pot presentar-se incoherència en la parla, debilitat i dificultats respiratòries en intoxicacions greus, arribant a la paràlisi respiratòria completa, que en casos fatals, ocorre entre dues i dotze hores després de la ingestió (ref.1, 3, 5).
Les quantitats de toxina que poden provocar intoxicació varien considerablement a causa de la sensibilitat entre persones. Hi ha persones que presenten una tolerància natural a quantitats considerables de toxina i unes altres presenten una tolerància adquirida depenent de l’estat del sistema immune (ref.4, 5).
Els mol·luscs més freqüentment implicats són les cloïsses, els musclos i ocasionalment les petxines de pelegrí i les ostres. A Espanya els més freqüents són els musclos (ref.3, 4).
La PSP es presenta en forma de brots violents i esporàdics, associats o no a la presència de marea vermella i a causa del creixement massiu (o no) de dinoflagel·lats tòxics. La regió de les ries de Galícia en el nord-oest de la costa atlàntica espanyola, on el cultiu de musclos és una indústria important, s’han donat brots de PSP per musclos espanyols contaminats que van causar intoxicació alimentaria, tant a Espanya, com als països que els van importar com Alemanya, França, Suïssa i Itàlia (ref.1).
La intoxicació paralítica per mariscs està en general associada amb el consum de mol·luscs bivalves. En alguns llocs s’ha relacionat amb la ingesta de vísceres de verats, llagostes, crancs (ref.3, 4).
El control se centra a detectar els nivells de toxina en mariscs adaptat a cada programa o sistema per zones, regions o països en el qual va a ser aplicat. Actualment, els programes preventius se centren a evitar el consum de marisc, especialment musclos amb dosis tòxiques (ref.1, 4).
1. FAO. 2005. Biotoxinas Marinas. Estudio FAO: Alimentación y Nutrición. 280 pg.
http://www.fao.org/docrep/008/y5486s/y5486s00.htm
2. EFSA, 2009. Scientific Opinion. Marine biotoxins in shellfish ” Summary on regulated marine biotoxins. Scientific Opinion of the Panel on Contaminants in the Food Chain. The EFSA Journal (2009) 1306, 1-23.
http://www.efsa.europa.eu/en/scdocs/doc/1306.pdf
3. Instituto Valenciano de Microbiología (IVAMI). Detección de toxina paralítica PSP en mariscos (PSP: paralytic shellfish poisoning).
http://www.ivami.com/ecotoxicidad_pruebas_algas_daphnia_peces_indiv.php?volv=&id=1969&id_noticia=3387&lang=es
4. Cabrera, F. et al. 2009. Intoxicación paralítica por consumo de marisco. Emergencias, 21: 306-308
http://www.semes.org/revista/vol21_4/12.pdf
5. Gago-Martínez, A., Ruppen, I. y Hungerford, J. 2006. “Biotoxinas marinasâ€. En: Toxicología alimentaria (Cameán y Repetto, editores). Madrid – España, 704 pg.