Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

El plom és un metall ubiqüitari, present de forma natural a l’escorça terrestre i com a resultat d’activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, la soldadura, la fabricació de bateries i l’ús de municions de plom per a la caça, però particularment l’ús, en el passat, del plom en pintura i gasolina com a antidetonant, i per soldar o fer canonades d’aigua.

El plom es presenta principalment en forma inorgànica en el medi ambient. L’exposició humana és principalment per via alimentària i a través de l’aigua, però també per via respiratòria i a través de la pols. En el medi ambient, el plom inorgànic predomina sobre el plom orgànic i també és l’únic tipus que es troba en els aliments.

El risc per la salut de l’exposició al plom a través de la dieta ha estat avaluat en diverses ocasions. El Comitè Mixt d’Experts en Additius Alimentaris (JECFA) va establir l’any 1972 una ingesta setmanal tolerable provisional (ISTP) de 50 μg/kg de pes corporal per a adults per a totes les fonts de plom. L’any 1986 aquest mateix organisme va establir una ISTP de 25 µg/kg de pes corporal per a infants. L’any 1996 el JECFA va reavaluar el risc del plom per a la salut i va confirmar la ISTP de 25 µg/kg de pes corporal per a infants, i la va estendre també a tota la població, independentment de l’edat.

L’any 2010 la JECFA, juntament amb l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), va concloure que la ISTP de 25 µg/kg de pes corporal ja no era apropiada per assegurar la protecció de la salut, atès que causava una disminució de 3 punts en el quocient intel·lectual en infants i incrementava significativament la pressió sanguínia en adults. El JECFA i l’EFSA van indicar que les dades no permetien identificar una concentració per sota de la qual no es produís cap efecte advers. Per tant, no és possible establir una ingesta tolerable recomanada de plom, per la qual cosa van determinar diverses dosis de referència (BMDL) en adults i infants:

  • Neurotoxicitat en infants (BMDL): 0,5 µg/kg de pes corporal/dia (EFSA); 0,3 µg/kg de pes corporal/dia (JECFA).
  • Nefrotoxicitat en adults (BMDL): 0,63 µg/kg de pes corporal/dia (EFSA).
  • Efectes cardiovasculars en adults (BMDL): 1,5 µg/kg de pes corporal/dia (EFSA); 0,3 µg/kg de pes corporal/dia (JECFA).

L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) va classificar l’any 2004 el plom inorgànic com a probablement carcinogen per als humans (grup 2A), mentre que va determinar que el plom orgànic no era classificable quant a la seva carcinogenicitat (grup 3).

El plom és un tòxic multisistèmic, que actua bàsicament inhibint els sistemes enzimàtics cel·lulars i provocant efectes de diversa magnitud sobre diferents teixits i òrgans.

El plom pot acumular-se als ossos, les dents i diversos òrgans. Pot provocar alteracions digestives, renals, endocrines, hematològiques, al sistema nerviós central com cefalea, insomni, alteracions del caràcter i convulsions o alteracions del sistema nerviós perifèric. L’òrgan diana és el sistema nerviós central, en particular el cervell en desenvolupament, on té impacte en el desenvolupament mental i intel·lectual en els infants, fins i tot a nivells baixos d’exposició. Està classificat com a carcinogen de classe 2A.

La taxa d’absorció digestiva en infants és cinc vegades superior a la dels adults, que sumada a la permeabilitat de la barrera hematoencefàlica fa que els infants sigui un grup especialment vulnerable a la toxicitat del plom.

El plom es diposita al sòl i l’aigua, i es pot acumular als cultius i als organismes terrestres i aquàtics. La via d’exposició principal a les persones és a través del consum d’aliments d’origen animal i vegetal.

L’ús encara permès de projectils de plom per a la caça silvestre pot ser una font de plom per als consumidors d’aquest tipus d’aliments. Concretament, la fragmentació d’aquests projectils provoca la presència de concentracions elevades de plom tant al lloc d’impacte com en zones properes.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), entre els anys 2020 i 2024 es van comunicar 83 alertes per la presència de plom en aliments.

Els productes implicats són molt variats, entre els quals es poden trobar fruites, vegetals, espècies, carn, suplements alimentaris i pinsos. També hi ha hagut un nombre considerable d’alertes relacionades amb els materials en contacte amb els aliments (MECA).

El plom presenta una distribució bastant homogènia en tots els grups d’aliments, però les concentracions més elevades es troben en el peix i el marisc.

Els aliments que presenten més concentracions de plom són la carn, els mariscs, la llet i les verdures. Els cereals i derivats representen el grup de més exposició al plom de la població a causa del consum elevat, més que no pas per la concentració de plom que contenen.

L’EFSA, en l’avaluació de l’exposició de plom de la població europea publicada l’any 2012, tenint en compte la contaminació i els consums dels diferents grups d’aliments, va identificar com a contribuents principals a l’exposició de plom els següents: cereals de gra i derivats (16,1 %), llet i derivats (10,4 %), begudes no alcohòliques (10,2 %), hortalisses i derivats (8,4 %), pa i brioixeria (8,5 %), te (6,2 %), aigua de l’aixeta (6,1 %), i patates i productes derivats de la patata (4,9 %).

Segons l’Estudi de dieta total a Catalunya de l’any 2012, els grups d’aliments amb una contribució més elevada a la ingesta de plom són el pa i els cereals (25,80 %), seguits de la carn i derivats (15,41 %), els tubercles (11,72 %) i, posteriorment, les verdures i les hortalisses (10,80 %). El peix, que representa un 9,24 % de la contribució, també és rellevant. De fet, en estudis previs es va indicar que, per tipus de peix, el peix blanc contribueix en un 53 % a la ingesta, i el peix blau i el marisc aporten el 26 % i el 21 %, respectivament.

A l’estudi de dieta total realitzat l’any 2017, es van observar lleugeres disminucions en les concentracions de plom en tots els grups d’aliments, menys en el grup de pa i cereals i el grup de llegums, que tenen valors similars als de 2012.

  • La FAO i l’OMS van elaborar l’any 2004 un document per a la prevenció i la reducció de plom en aliments (CXC 56-2004), que es va revisar i actualitzar l’any 2021.

    Aquesta publicació, dins del marc del Codex Alimentarius, tracta totes les etapes de la cadena alimentària, des de la producció primària fins a la preparació d’aliments, passant pel processament i la seva distribució.

    La prevenció de la contaminació dels aliments se centra a monitorar el plom en el sòl i l’aigua utilitzada durant el cultiu i el processat. Alhora, es recomana escollir correctament les superfícies de contacte, tant de processat com d’envasament, per evitar-ne la transferència.

    La implementació de sistemes d’anàlisi fiables per a la detecció de plom en aliments, juntament amb programes adequats i sòlids de vigilància i control, ha de permetre complir amb els límits normatius i la protecció dels consumidors.