Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Plom

Descarregar

El plom és un metall ubiqüitari present de forma natural a l’escorça terrestre. És present com a resultat de les activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, fabricació de soldadures, bateries, municions, i en particular de l’ús, en el passat, de plom en la pintura i la benzina per al seu ús com a antidetonant. La principal via d’exposició al plom és la digestiva 1, 2.

El plom ha estat avaluat en diverses ocasions per agencies avaluadores del risc, com l’EFSA  i JECFA. En 2010, aquests dos organismes van concloure que la ingesta setmanal provisional tolerable (PTWI) de 25 µg/kg de pes corporal ja no era apropiada per assegurar la protecció de la salut, atès que causava una disminució de 3 punts en el quocient intel·lectual en nens i incrementava significativament la pressió sanguínia en adults. El JECFA i l’EFSA van indicar que les dades no permetien identificar una concentració per sota de la qual no es produís cap efecte advers i van identificar diverses dosis de referència (BMDL) en adults i nens 1, 2:

  • Neurotoxicitat en nens (BMDL de 0,5µg/kg pes corporal/dia, EFSA; 0,3µg/kg pes corporal/dia, JECFA).
  • Nefrotoxicitat en adults (BMDL de 0,63µg/kg pes corporal/dia, EFSA).
  • Efectes cardiovasculars en adults (BMDL de 1,5µg/kg pes corporal/dia, EFSA; 0,3µg/kg pes corporal/dia, JECSA).
Descarregar

Tòxic multisistèmic, que actua bàsicament inhibint els sistemes enzimàtics cel·lulars i provocant efectes de diversa magnitud sobre diferents teixits i òrgans. Pot acumular-se als ossos, les dents i diversos òrgans. Pot provocar alteracions digestives, renals, endocrines, hematològiques, del sistema nerviós central com cefalea, insomni, alteracions del caràcter i convulsions, alteracions del sistema nerviós perifèric. L’òrgan diana és el sistema nerviós central, en particular el cervell en desenvolupament, on té impacte en el desenvolupament mental i intel·lectual en els nens, fins i tot a nivells baixos d’exposició. Està classificat com un carcinogen de classe 2A per l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC) 1, 2.

El plom és un tòxic multisistèmic, que actua bàsicament inhibint els sistemes enzimàtics cel·lulars i provocant efectes de diversa magnitud sobre diferents teixits i òrgans. La taxa d’absorció digestiva en infants és 5 vegades superior a la dels adults, el que sumat a la permeabilitat de la barrera hematoencefàlica, fa dels infants un grup especialment vulnerable a la toxicitat del plom 1.

Els resultats dels programes de vigilància i control dels contaminants químics que es realitzen a Catalunya van indicar una taxa de conformitat del 100% en les 1.939 mostres analitzades en el període 2006-2008. La taxa de conformitat de tots els grups de productes objecte de vigilància va ser del 100 %, excepte en els productes hort-fructícoles en els quals la taxa de conformitat va ser del 66% 6.

Segons l’Estudi de dieta total a Catalunya, els grups d’aliments amb una major contribució a la ingesta de plom són el pa i cereals (25,80%), carn i derivats (15,41%), seguit de tubercles (11,72%), juntament amb les verdures i les hortalisses (10,80%) 7. El peix, representant un 9,24% de contribució també és de rellevància. De fet, en estudis previs es va indicar que, per tipus de peix, el peix blanc contribueix en un 53% a la ingesta, i el peix blau i el marisc aporten el 26% i el 21% respectivament 5.

Durant el 2019, es van produir 29 notificacions d’alerta per plom a Europa en diferents categories d’aliments. En aquest cas, és important destacar la importància que té la migració d’aquest metall en els materials de contacte amb els aliments 8.

El plom presenta una distribució bastant homogènia en tots els grups d’aliments, però les concentracions més elevades es troben en el peix i marisc.

El control d’aquest químic comprèn:

    • Incorporar aquest perill en els plans d’HACCP.
    • Control de matèries primeres.
    • Control d’aigua de processament.
      • Vigilància de fonts d’emissió properes.
      Verificació compliment límits màxims en aliments.

 

1. EFSA. (2010). Scientific Opinion on Lead in Food. EFSA Journal, 8(4):1570. doi:10.2903/j.efsa.2010.1570.
2. AECOSAN. (2018). Plomo. Disponible a: http://www.aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/web/seguridad_alimentaria/ampliacion/plomo.htm
3. Llobet J.M., et al. (2003). Concentrations of arsenic, cadmium, mercury, and lead in common foods and estimated daily intake by children, adolescents, adults, and seniors of Catalonia, Spain. J Agric Food Chem, 51, 838-842.
4. European Comission. (2006). Reglamento (CE) No 1881/2006 de la Comisión de 19 de diciembre de 2006 por el que se fija el contenido máximo de determinados contaminantes en los productos alimenticios. Diario Oficial de la Unión Europea 1881/2006, L364/5-L364/24.
5. ACSA. (2008). Contaminants químics en peix i marisc consumit a Catalunya. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/web/.content/_Publicacions/Estudis_de_dieta_total/Estudis_exposicio/Contaminants_peix_i_marisc/Contaminants_peix_marisc_catala.pdf
6. Generalitat de Catalunya. (2011). La vigilància i el control dels contaminants químics ambientals a Catalunya 2006-2008. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/web/.content/Documents/eines_i_recursos/svc_contquim2006-08.pdf
7. ACSA. (2012). Contaminants químics. Estudi de dieta total a Catalunya 2012. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/web/.content/_Publicacions/Estudis_de_dieta_total/contaminants_quimics/EDT_Contaminants_2012/dieta_total-IV_contaminants-quimics_2012_17.pdf
8. European Comission. Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF). Notification portal. Disponible a: https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/?event=SearchForm&cleanSearch=1

Tipus d'aliments