Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Residus de productes fitosanitaris

Els productes fitosanitaris són substàncies que protegeixen els productes vegetals dels organismes nocius o eviten l’acció d’aquests organismes durant la producció, l’emmagatzematge, el transport, la distribució i l’elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. També poden influir en els processos vitals de les plantes (com ara els fitoreguladors), així com destruir determinades parts no desitjades de plantes, o controlar o evitar el creixement indesitjable de certes plantes.

En els aliments, el risc associat als productes fitosanitaris prové de la utilització inadequada que se’n fa, que pot donar lloc a la presència de residus en quantitats superiors a les permeses en els productes tractats, en els animals alimentats amb aquests productes i en la mel produïda per les abelles exposades a aquestes substàncies, o de la utilització de substàncies prohibides.

Els residus són les restes de la utilització d’un producte fitosanitari, inclosos els seus metabòlits i els productes resultants de la seva degradació o reacció.

La Unió Europea (UE) regula l’ús de fitosanitaris mitjançant l’avaluació de la toxicitat de les substàncies actives que contenen. En base a aquesta avaluació s’estableix un límit màxim de residus (LMR), que és la concentració màxima legal permesa de residus de plaguicides (expressada en mg/kg) en aliments i pinsos.

L’informe anual de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) mostra un elevat nivell de compliment dels nivells de residus de fitosanitaris als productes alimentaris comercialitzats a la UE.

Els efectes sobre la salut dels residus de fitosanitaris depenen del tipus de toxicitat de cada substància.

Les intoxicacions agudes poden provocar trastorns digestius, respiratoris, dermatològics i del sistema nerviós.

Les intoxicacions cròniques generen efectes locals, com la irritació de la pell o les mucoses, o sistèmiques, com les alteracions del sistema hormonal o nerviós. En els casos més greus poden provocar efectes adversos reproductius, carcinògens, mutagènics, neurotòxics o immunosupressors.

Els lactants, infants i dones embarassades són la població més susceptible.

Els productes fitosanitaris s’apliquen als vegetals tant durant el procés de producció com, en alguns casos, durant l’emmagatzematge. En la producció primària s’estableixen uns períodes de supressió (temps entre l’aplicació i la collita), per garantir que els residus no superin els LMR establerts. Un ús inadequat o il·legal pot comportar la presència de nivells de residus fitosanitaris superiors als LMR.

A la UE, l’últim informe anual de l’EFSA sobre els residus de plaguicides indica que es van analitzar 132.793 mostres per residus de pesticides, de les quals, el 96,3%, van estar dins dels límits legals. El 3,7% de les mostres van superar els LMR. Els resultats generals es mantenen estables en comparació amb l’any anterior.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), entre 2020 i 2024 es van registrar 79 alertes relacionades amb residus de pesticides.

A Catalunya, l’any 2021, la detecció de múltiples productes amb presència d’òxid d’etilè va causar un augment en els expedients relacionats amb els residus fitosanitaris.

L’any 2024, Catalunya es va veure implicada en 40 expedients d’alerta relacionats amb l’ús de productes fitosanitaris, entre els quals destaca el clorpirifós.

Els principals aliments associats amb la possible presència de productes fitosanitaris són fruites, verdures i cereals. Així mateix, el consum de llet i carns d’animals alimentats amb farratges tractats amb fitosanitaris poden contenir fitosanitaris, ja que s’acumulen en el greix animal.

Les mesures de prevenció es dirigeixen principalment a reduir l’aplicació de fitosanitaris en el medi ambient. Se n’avalua la toxicitat per a autoritzar-los, se’n controla la comercialització mitjançant un procediment de traçabilitat des de l’origen, i se’n controla l’aplicació mitjançant registres obligatoris a les explotacions.

La principal mesura de control es realitza a la producció primària, on els agricultors han d’aplicar els principis de la gestió integrada de plagues per a fer un ús sostenible de productes fitosanitaris.

En la gestió integrada de plagues s’han de prioritzar mètodes de lluita sense fitosanitaris i, en cas d’usar-ne, se n’ha d’anotar el tractament i de controlar el període de supressió.