Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Productes fitosanitaris

Els productes fitosanitaris són substàncies que eliminen o eviten la disseminació de plagues perjudicials per als vegetals durant la producció, emmagatzematge, transport, distribució i elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. Els productes fitosanitaris inclouen els plaguicides, defoliants, dessecants i substàncies reguladores del creixement vegetal o fitoreguladors (ref.1, 3).

Segons la intensitat de les intoxicacions agudes, els productes fitosanitaris produeixen: pal·lidesa, sudoració, vòmits, pèrdua de consciència, convulsions, estat de coma i mort. Les intoxicacions cròniques poden provocar reaccions al·lèrgiques i processos cancerígens, lesions del sistema nerviós, fetge i ronyons (ref.2).

Tota la població. Alguns fitosanitaris poden tenir efectes sobre el sistema endocrí pel que poden afectar particularment a dones embarassades i nens petits (ref.1, 2).

A la UE, durant l’any 2009 es van analitzar 67.978 mostres de les quals només el 2,6% contenien quantitats de pesticides per sobre del límit màxim de residu. A Espanya, durant l’any 2010, es van analitzar 931 mostres de productes vegetals, dels quals el 2,4% contenien quantitats de pesticides per sobre del límit màxim de residu. A Catalunya, durant l’any 2010, es van analitzar 279 productes vegetals, dels quals el 3,1% contenien quantitats de pesticides per sobre del límit màxim de residu (ref.3).

El 2012 es van produir 450 alertes en el Sistema Ràpid d’Alertes d’Aliments i Pinsos de la UE per fitosanitaris prohibits o per excedir els LMR legals (ref.4).

Els principals aliments associats amb el perill de l’ús de productes fitosanitaris són els vegetals i els seus productes com fruites, verdures i cereals. Així mateix el consum de llet i carns d’animals alimentats amb farratges tractats amb fitosanitaris que s’acumulen en el greix animal (ref.1, 2, 3).

Els agricultors han d’ aplicar els principis de la gestió integrada de plagues per a fer un ús sostenible de productes fitosanitaris a partir de 2014. Per això, han de tenir un assessor en gestió integrada de plagues i han de prioritzar mètodes de lluita sense fitosanitaris i, en cas de ús, s’ha d’ anotar el tractament i controlar el període de supresió(ref.7).

1. Fundación Vasca para la seguridad agroalimentaria. (2005). Residuos de productos fitosanitarios en lechuga, tomate, acelga y pimiento.

2. ACSA. Sanidad vegetal. Los productos fitosanitarios.
http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/es/dir1632/index.html

3. ACSA. La vigilància i el control de plaguicides en productes alimentaris i pinsos d’ origen vegetal i animal a Catalunya. Període 2009-2010
http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir2911/svc_plaguicides2009-2010.pdf

4. European Commission, 2013. RASFF Annual Report 2012.
http://ec.europa.eu/food/food/rapidalert/docs/rasff_annual_report_2012_en.pdf

5. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. (2008). Buenas prácticas agrícolas en la aplicación de los fitosanitarios.

6. European Commission. EU Pesticides Database.

7. Real Decreto 1311/2012, de 14 de septiembre, por el que se establece el marco de actuación para conseguir un uso sostenible de los productos fitosanitarios.
http://www.boe.es/boe/dias/2012/09/15/pdfs/BOE-A-2012-11605.pdf