Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Els bacteris del gènere Vibrio spp. són bacils gramnegatius, anaerobis facultatius que presenten mobilitat gràcies a la presència de flagels. Són bacteris aquàtics ubics presents en aigües temperades costaneres amb una salinitat baixa o mitjana. Es troben principalment en el tracte digestiu de diverses espècies de marisc, sobretot mol·luscs bivalves (ostres, cloïsses, musclos), però també crustacis (gambes, llagostins).

Hi ha més de 100 espècies de Vibrio, encara que les espècies rellevants que es transmeten per aliments són V. cholerae, V. parahaemolyticus i V. vulnificus. Aquests bacteris estan presents en aigües temperades i amb baixa salinitat (entre 2 i 25 ‰ NaCl, amb un òptim entre 10 i 18 ‰ NaCl).

V. parahaemolyticus és, probablement, l’espècie més implicada en les malalties transmeses per aliments. Les soques patògenes de V. parahaemolyticus s’identifiquen per la presència d’una o ambdues hemolisines: TDH (hemolisina directa termoestable) i TRH (hemolisina relacionada amb termoestable).

Aquesta espècie presenta una temperatura de creixement entre 5 °C i 43 °C, amb una temperatura òptima de 37 °C. El pH òptim per al seu creixement es troba entre 7,8 i 8,6, però pot créixer en un rang d’entre 4,8 i 11. Pel que fa a l’activitat d’aigua (Aw), pot créixer entre 0,94 i 0,99, amb un valor òptim de 0,98. És una espècie halòfila i pot créixer en medis salobres amb salinitat intermèdia entre l’aigua dolça i l’aigua de mar. La dosi infectiva de V. parahaemolyticus és de 3×106 cèl·lules viables.

V. cholerae es classifica segons els seus antígens somàtics (antígens O) en diversos serogrups. Els serogrups O1 i O139 són responsables d’epidèmies i brots pandèmics de còlera. Aquests serogrups són els patògens més resistents del gènere Vibrio spp. i produeixen una enterotoxina anomenada toxina del còlera (CT).

Altres serogrups s’han associat principalment amb casos esporàdics de diarrea i, ocasionalment, septicèmia en persones amb patologies de base o amb el sistema immunitari compromès.

Vibrio cholerae presenta un rang de temperatura de creixement entre els 10 °C i els 43 °C, amb un rang òptim entre 35 °C i 37 °C. En relació amb el pH, pot créixer en un rang entre 6,5 i 9,0, però el valor òptim se situa entre 7,6 i 8,6.

Respecte a l’activitat d’aigua (Aw), Vibrio cholerae necessita un valor superior a 0,95 per multiplicar-se, amb un rang òptim entre 0,98 i 0,99. Aquest bacteri pot sobreviure en aigües salades ja que tolera concentracions de sal de fins a un 3 %. La dosi infectiva s’estima en 106 cèl·lules viables.

V. vulnificus s’ha aïllat en aigua, sediments marins i diversos mol·luscs, principalment ostres. Així mateix, l’àrea geogràfica de distribució s’està expandint a conseqüència del canvi climàtic i s’ha detectat V. vulnificus en regions fins ara no afectades, com el mar Bàltic. A Espanya, la seva presència ja es va ressenyar als anys 90 al mar Mediterrani, però en investigacions recents s’ha detectat al mar Cantàbric.

Les infeccions de V. parahaemolyticus a través dels aliments es manifesten principalment amb gastroenteritis, i és la causa principal de gastroenteritis bacteriana per consum de productes de pesca arreu del món.

El període d’incubació és de 4 a 96 hores (mitjana de 15 hores) després de la ingestió, amb símptomes de diarrees, vòmits, dolor abdominal, mal de cap, febre i calfreds. La malaltia dura de 2 a 7 dies i normalment és lleu o moderada.

Totes les persones que consumeixen mariscs i peix cru o cuinat inadequadament són susceptibles a la infecció per aquest microorganisme. Les persones amb algunes patologies de base o immunocompromeses poden patir infeccions més greus. Els nens i les persones d’edat avançada constitueixen també grups més vulnerables.

Els símptomes de la malaltia del còlera poden variar des d’una diarrea lleu, aquosa, fins a una diarrea aguda, amb la característica de femta en forma d’aigua d’arròs. La malaltia s’acompanya amb rampes abdominals, nàusees, vòmits i deshidratació, que pot arribar a provocar una pèrdua greu de líquids i electròlits, i pot ocasionar la mort. L’inici de la malaltia és generalment sobtat, amb períodes d’incubació que varien entre 6 hores i 5 dies. Alguns serotips diferents dels O1 i O139 (denominats no-O1/no-O139) poden provocar símptomes més lleus, com diarrea transmesa pels aliments.

Els individus amb immunitat compromesa, amb reducció de l’acidesa gàstrica o amb desnutrició tenen més risc de patir les formes més greus de la malaltia.

Vibrio vulnificus és una espècie patògena oportunista de procedència ambiental i interès molt destacat en els darrers anys. La manifestació més comuna és la infecció de ferides (per exposició a aigües contaminades) o la infecció sistèmica per la ingestió de mol·luscs, principalment ostres contaminades, que poden produir febre, calfreds, nàusees, xoc sèptic amb hipotensió i formació de lesions secundàries. Els símptomes de la infecció apareixen amb rapidesa i poden arribar a ser molt greus en pacients immunodeprimits.

Els bacteris del gènere Vibrio spp. es poden transmetre a les persones per via alimentària a través del consum d’aigua i peixos i/o mariscs crus o cuinats insuficientment. Els aliments que tenen més risc de contaminació per Vibrio són els mol·luscs bivalves i crustacis (cloïsses, musclos, ostres, llagosta, llagostins, etc.).

L’hàbitat de V. parahaemolyticus són els oceans i mars, amb més freqüència als mars del Japó, els Estats Units i el Pacífic Sud, i la seva presència augmenta quan les temperatures són òptimes perquè es desenvolupi. El consum de peix i marisc crus (com les ostres i el sushi) d’aquestes aigües augmenta significativament el risc d’intoxicació per aliments. El patogen és la causa principal d’intoxicació alimentària als països asiàtics.

Al Japó, V. parahaemolyticus és responsable d’aproximadament la meitat dels casos d’infecció bacteriana transmesa per aliments. El primer brot de malaltia associada al consum de productes marins contaminats per V. parahaemolyticus es va notificar al Japó el 1950, arran del consum de sardines contaminades. En aquest brot van morir 20 persones i més de 270 persones van ser hospitalitzades. Posteriorment, s’han notificat altres brots vinculats al consum de marisc cru o poc cuit contaminat.

Segons l’informe One Health 2023 Zoonoses Report, Vibrio parahaemolyticus es va identificar en set brots associats a aliments, notificats per tres estats membres (França, Portugal i Espanya). També es va notificar un brot causat per Vibrio cholerae toxigènic associat a viatges, amb tres casos notificats a Alemanya. No es disposa de detalls sobre l’aliment sospitós, el tipus de brot ni el lloc d’exposició.

A Espanya, les infeccions causades per bacteris del gènere Vibrio són poc freqüents i es presenten de manera esporàdica. No obstant això, en els darrers anys s’ha observat un augment de la presència d’aquests bacteris en productes pesquers, atribuït a factors com el canvi climàtic i el comerç internacional.

Entre 2018 i 2022 es van detectar tres brots de Vibrio parahaemolyticus, amb un total de tretze casos, dels quals dos van requerir hospitalització. Aquesta xifra representa una incidència de 0,05 casos per cada 100.000 habitants.

Segons el Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), durant el transcurs del 2024, s’han notificat dues alertes, totes dues relacionades amb crustacis (en concret, gambes), una provinent de l’Equador i l’altra del Vietnam.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es calcula que cada any es produeixen entre 1,3 i 4 milions de casos de còlera a escala mundial, amb una mortalitat que oscil·la entre 21.000 i 143.000 morts.

A la Unió Europea, la infecció per còlera causada per Vibrio cholerae és una malaltia de declaració obligatòria, tot i que no és obligatori notificar les infeccions per altres espècies de Vibrio. En molts països, les malalties diarreiques estan infradiagnosticades, fet que impedeix disposar d’estimacions fiables sobre les infeccions per Vibrio spp a Europa.

Segons el RASFF, durant el transcurs del 2024, s’ha notificat tres alertes, totes relacionades amb productes pesquers procedents de l’Equador.

Els bacteris de Vibrio spp. es troben principalment en aliments d’origen marí: productes marins, peix, mariscs, ostres, cloïsses, crustacis i mol·luscs. També s’han relacionat amb el consum d’aigua contaminada amb aquest patogen.

L’any 2024, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va revisar les mesures de prevenció i control a la cadena alimentària per a diferents espècies de Vibrio spp. Es va concloure que la mesura més important per prevenir el creixement d’aquests bacteris és mantenir la cadena de fred, especialment en el cas del marisc, que s’hauria de mantenir per sota dels 10 °C.

A més, les mesures següents també redueixen el creixement de Vibrio spp. en marisc:

  • La depuració en condicions controlades pot ser una opció per reduir els nivells d’aquests bacteris en marisc que es consumirà cru.
  • Addició de metabisulfit de sodi (E 223).
  • Congelació ràpida i emmagatzematge en congelació a llarg termini.
  • Processament a alta pressió.
  • Irradiació.
  • Minimitzar el temps entre la recol·lecció del marisc i els mol·luscs bivalves, i la primera refrigeració.
  • Aplicar bones pràctiques d’higiene per evitar la contaminació encreuada entre aliments crus i aliments cuits.
  • Respectar les temperatures de conservació de les matèries primeres i dels aliments en totes les etapes fins a la venda al públic.

 

  • Els serogrups O1 i O139 són molt susceptibles als desinfectants, a les baixes temperatures de congelació (especialment) i als medis àcids.

 

  • Temperatures superiors a 45 °C durant la cocció dels aliments són letals per als serogrups O1 i O139.

AESAN. Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició. Informe del comité científico sobre la protección de peligros biológicos de interés en seguridad alimentaria. 2022.

ANSES. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentation, de l’environnement et du travail. Fiche de description de danger biologique transmissible par les aliments: ”Vibrio parahaemolyticus”. 2012.

ECDC. Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties. Annual epidemiological report: “Cholera”. 2022.

EFSA. Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. The European Union One Health 2023 Zoonoses Report. EFSA Journal. 2023.

Comissió Europea. Alert and Cooperation Network. Annual Report. 2023.

Comissió Europea. The Rapid Alert System for Food and Feed – Annual Report 2020.

FDA. Administració d’Aliments i Fàrmacs dels Estats Units. Bad Bug Book Handbook of Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins (Second Edition). 2022.

Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Govern d’Espanya. Informe de Zoonósis «Una sola salud». 2022.

Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, Govern d’Espanya. Brotes de transmisión alimentaria e hídrica en España, 2018-2022. 2023.

Altres:

Bhunia AK. Vibrio cholerae, Vibrio parahaemolyticus, and Vibrio vulnificus. A: Foodborne Microbial Pathogens. Food Science Text Series.Nova York: Springer; 2018.

Dutta D. et al. Vibrio cholerae non-O1, non-O139 serogroups and cholera-like diarrhea, Kolkata, India. Emerging Infectious Diseases. 2013; 19(3): 464-467.

Sakazaki R. VIBRIOS | Vibrio parahaemolyticus. Encyclopedia of Food Sciences and Nutrition (Second Edition), 2003; p. 5988-5992.

Peterson K, Zuppardo A. Vibrio parahaemolyticus and Vibrio vulnificus. Molecular Medical Microbiology. 2002; 2, 1291-1309.