Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Vibrio cholerae

Descarregar

És un bacteri Gram negatiu, en forma de bacil amb flagels polars. Pertany al gènere Vibrio spp. que conté diverses espècies, de les quals V. vulnificus, V. cholerae  i V. parahaemolyticussón els patògens humans més importants. V. cholerae es classifica sobre la base dels seus antígens somàtics (antígens O) en serogrups. Els serogrups O1 i O139 inclouen la majoria de soques responsables d’epidèmies i còlera endèmic. El serogrup O139 ha donat lloc a importants epidèmies en l’Índia. Altres serogrups s’han associat principalment amb casos esporàdics de diarrea i ocasionalment septicèmia en persones amb patologia de base o amb el sistema immunitari compromès 1.
El gènere Vibrio spp. sobreviu tant en aigües dolces com salades i es molt sensible a la temperatura 1, 2, 8. Aproximadament un milió d’organismes han de ser ingerits per causar la malaltia 2.

Descarregar

Els serogrups O1 i 0139 causen la malaltia coneguda com a còlera. Els símptomes poden variar des d’una diarrea lleu, aquosa fins a una diarrea aguda, amb la característica de femta en forma d’aigua d’arròs. La malaltia s’acompanya amb rampes abdominals, nàusees, vòmits, deshidratació que poc provocar i xoc, que després d’una severa pèrdua de líquids i electròlits pot provocar la mort. L’inici de la malaltia és generalment sobtat, amb períodes d’incubació que varia de 6 hores a 5 dies. Alguns serotips diferents a les O1 i O139 (denominats no-O1/no-O139) poden provocar diarrea transmesa pels aliments, que és molt més benigna que el còlera (ref.2, 6, 8).

Totes les persones són susceptibles a la infecció, però els individus amb immunitat deficient o no desenvolupada, amb reducció de l’acidesa gàstrica, o amb desnutrició, poden sofrir les formes més severes de la malaltia (ref.2).

El còlera és generalment una malaltia originada per la manca de sanejament, el que provoca subministraments d’aigua contaminats. Aquest és el principal mecanisme per a la propagació del còlera a les comunitats subdesenvolupades. Es poden presentar casos esporàdics per el consum de marisc i mol·luscs crus collits en aigües costaneres contaminades amb matèria fecal (ref.2, 7).
A Espanya existeix un escàs risc de contaminació per V. cholerae (ref.4).

Aproximadament de 3-5 milions de casos i més de 100.000 morts es produeixen cada any a tot el món. Els casos de còlera en 2008 van augmentar respecte a 2007, amb un total de 190.130 casos i 5.143 morts, que representa un increment del 7,6 % i del 27 % en el nombre de casos i morts, respectivament 4, 9. A Espanya, en el 2007 es va informar 2 casos de còlera en les comunitats d’Andalusia i Navarra i en el 2006 es va informar de 2 casos en la comunitat de Catalunya 5, 6.
El 2017, Espanya va informar sobre l’anàlisi d’aquest patogen en 30 mostres, i totes van resultar ser negatives 9. Durant el transcurs de l’any 2018, hi ha hagut tan sols 2 notificacions sobre aquest patogen emeses pel RASFF, totes dues relacionades amb mol·luscs bivalves.

Les infeccions per Vibrió cholerae han estat associades a una àmplia varietat de productes marins, peix, mariscs, ostres, cloïsses, mol·luscs i calamars consumits crus o semi crus i obtinguts en aigües costaneres contaminades. Així mateix també està relacionar amb el consum d’aigua contaminada amb aquest organisme (ref.2, 3, 4).

– V. cholerae O1 i O139 són els serotips més resistents i tenen la capacitat de sobreviure en aigua dolça i en aigua amb contingut de sal fins a 3%. No obstant això, aquests organismes són molt susceptibles als desinfectants, les baixes temperatures de congelació (especialment), i els medis àcids.
– V. cholerae s’ inactiva fàcilment a temperatures superiors a 45°C pel que la cocció dels aliments és letal per a V. cholerae O1 i O139.
– V. cholerae O139 és l’única soca de V. cholerae, que s’encapsula. No obstant, no sembla proporcionar una major patogenicitat o resistència als desinfectants comuns, tals com a etanol i lleixiu (ref.2, 7).

    1. Bhunia, A.K., 2018. Vibrio cholerae, Vibrio parahaemolyticus, and Vibrio vulnificus. En: Foodborne Microbial Pathogens. Food Science Text Series. Springer, New York, NY.

 

    1. U.S. Food and Drug Administration (FDA). (2012). Bad Bug Book. Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins Handbook. 2nd Edition.

 

    1. CDC, 2011. Cholera. Disponible a: http://www.cdc.gov/cholera/general/

 

    1. AESAN, 2010. Informe del Comité Científico de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) sobre los criterios microbiológicos para las especies patógenas del género Vibrioaplicable, como medidas adicionales de control en los puntos de inspección fronterizos, a productos pesqueros importados. Revista del comité científico 12, 9-36. Disponible a: http://www.aesan.msc.es/AESAN/docs/docs/publicaciones_estudios/revistas/comite_cientifico_12.pdf

 

    1. Red Nacional de Vigilancia Epidemiológica, 2007. Enfermedades transmisibles declaradas en España (notificación individualizada) 2007. Disponible a: http://www.isciii.es/ISCIII/es/contenidos/fd-servicios-cientifico-tecnicos/fd-vigilancias-alertas/fd-enfermedades/Informeanual2007.pdf

 

    1. Red Nacional de Vigilancia Epidemiológica, 2006. Enfermedades transmisibles declaradas en España (notificación individualizada) 2006. Disponible a: http://www.isciii.es/ISCIII/es/contenidos/fd-servicios-cientifico-tecnicos/fd-vigilancias-alertas/fd-enfermedades/InformeanualEDO2006.pdf

 

    1. FAO-OMS. 2010. Codex Alimentarius. International Foods Standards. Directrices sobre la aplicación de los principios generales de higiene de los alimentos para el control de las especies patógenas de vibrio en los alimentos de origen marino. CAC/GL 73-2010, 17 pg.

 

    1. Dutta, D. et al. 2013. Vibrio choleraeNon-O1, Non-O139 Serogroups and Cholera-like Diarrhea, Kolkata, India. Emerging Infectious Diseases, 19(3): 464-467.

 

    1. Organización Mundial de la Salud (OMS). 2012. Cólera. Nota descriptiva N°107. Julio de 2012. Disponible a: http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs107/es/index.html

 

  1. EFSA-ECDC. (2018). The European Union summary report on trends and sources of zoonoses, zoonotic agents and food-borne outbreaks in 2017.

Tipus d'aliments