S’han identificat més de 200 compostos diferents d’alcaloides del tropà en diverses plantes, alguns dels quals tenen propietats farmacològiques i s’han utilitzat durant segles en medicina humana^1,4. La cocaïna, que es troba a les eritroxilàcies, és la substància més coneguda d’aquest grup, però, a escala europea, únicament l’atropina i l’escopolamina tenen importància com a contaminants alimentaris⁴ i es troben, en un alt contingut^1,3,4,5 en plantes de la família de les solanàcies (principalment, en els gèneres Datura, Brugmansia, Hyoscyamus i Atropa). L’atropina és la mescla racèmica de (-)-hiosciamina i de (+)-hiosciamina.

En general, els alcaloides del tropà són compostos sòlids a temperatura ambient, incolors i solubles en dissolvents orgànics i en l’aigua. Són fàcilment absorbits a través de la pell i/o les mucoses, i presenten una biodisponibilitat oral^3,4 elevada.

L'entrada Alcaloides del tropà ha aparegut primer a Mapa Perills.

Des del punt de vista químic, l’estructura bàsica dels AP és l’anella de pirrolizidina, conformada per dues anelles pirrole (C₄H₅N) fusionades amb un àtom de nitrogen com a pont. La insaturació, l’esterificació o la ramificació d’aquesta anella, són característiques estructurals que determinen la toxicitat dels AP, ja que això facilita que, un cop ingerits, l’anella de pirrolizidina es descompongui en anelles pirroles d’alta reactivitat ⁷.

L'entrada Alcaloides de la pirrolizidina ha aparegut primer a Mapa Perills.