Tòxics naturals - Mapa Perills

Alcaloides del tropà

Laura Alcalde — Thu, 01 Jun 2023 15:52:12 +0000

Els alcaloides del tropà són metabòlits secundaris que es troben de manera natural en plantes de les famílies Brassicaceae, Cucurbitaceae, Erythroxylaceae i Solanaceae. S’han identificat més de 200 compostos diferents d’alcaloides del tropà en diverses plantes, alguns dels quals tenen propietats farmacològiques i s’han utilitzat durant segles en medicina humana.

La cocaïna, que es troba a les eritroxilàcies, és la substància més coneguda d’aquest grup, però, a escala europea, únicament la hiosciamina i l’escopolamina tenen importància com a contaminants alimentaris i es troben, en un alt contingut, en plantes de la família de les solanàcies (principalment, en els gèneres Datura, Brugmansia, Hyoscyamus i Atropa). L’atropina, per exemple, és la mescla racèmica de (-)-hiosciamina i de (+)-hiosciamina. En general, els alcaloides del tropà són compostos sòlids a temperatura ambient, incolors i solubles en dissolvents orgànics i en l’aigua. Els AT són fàcilment absorbits a través de la pell i/o les mucoses, i presenten una biodisponibilitat oral elevada. En el cas de la hiosciamina, aquesta arriba fins al 90%, mentre que la biodisponibilitat de la escopolamina és inferior, d’entre un 10 i un 50%.

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) l’any 2013 va establir una dosi aguda de referència de grup de 0,016 μg/kg pes corporal/dia expressada com la suma de (-)-hiosciamina i (-)-escopolamina.

L'entrada Alcaloides del tropà ha aparegut primer a Mapa Perills.

Alcaloides de la pirrolizidina

Laura Alcalde — Thu, 01 Jun 2023 15:49:52 +0000

Els alcaloides de la pirrolizidina (AP) són toxines naturals que les plantes biosintetitzen en el seu metabolisme secundari com a mecanisme de defensa davant dels herbívors. S’han descobert uns 600 AP diferents que es troben en multitud de plantes, la gran majoria dels quals pertanyen a 5 famílies botàniques: Asteraceae, Boraginaceae, Fabaceae, Orchidaceae, Apocynaceae. Des del punt de vista químic, l’estructura bàsica dels AP és l’anella de pirrolizidina, conformada per dues anelles pirrole (C4H5N) fusionades amb un àtom de nitrogen com a pont. La insaturació, l’esterificació o la ramificació d’aquesta anella són característiques estructurals que determinen la toxicitat dels AP, essent els 1,2 insaturats els que presenten genotoxicitat i carcinogenicitat. L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) l’any 1976 va classificar certs AP com a substàncies possiblement carcinògenes per a l’ésser humà (grup 2B).

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va establir, l’any 2011, un BMDL10 per excés de risc de càncer la ingesta de 70 μg/kg de pes corporal/dia de lasiocarpina. En una reavaluació posterior, l’any 2017 va fixar com a punt de referència la ingesta de 237 μg/kg pes corporal/dia d’AP considerant el risc d’efectes carcinògens. Per als efectes aguts aquell mateix any també es va fixar com a límit la ingesta d’entre 1 i 3 mg/kg pes corporal/ dia d’AP.

L'entrada Alcaloides de la pirrolizidina ha aparegut primer a Mapa Perills.