El VHE té una diversitat genètica considerable. Se n’han identificat set genotips en total. Els genotips 1 i 2 només estan presents en humans, mentre que els genotips 3 i 4 estan presents tant en humans com en porcs domèstics, senglars, cérvols i conills. El genotip 7, el més rar, infecta els camells, i també s’ha associat a un cas humà.

La seqüenciació del genoma i dels aminoàcids permet distingir tres grups de VHE en mamífers. El primer grup correspon a virus que infecten humans, porcs, senglars, cérvols i conills. En aquest grup, s’hi inclouen els genotips 1 a 4, així com nous genotips de senglars i conills. El segon grup correspon als virus que infecten rates i fures, i el tercer, a virus que infecten ratpenats.

La dosi infectiva en humans es desconeix. Les dades experimentals en animals permeten estimar una dosi de 10^5,5 còpies del genoma per via oral.

L'entrada Virus de l’hepatitis E (VHE) ha aparegut primer a Mapa Perills.

Existeixen sis genotips (I-VI) del virus de l’hepatitis A. Els genotips I, II i III contenen soques associades a la infecció en humans.

El VHA és molt resistent i es considera extremadament estable sota una àmplia gamma de condicions ambientals, com ara congelació, calor, productes químics i dessecació. Pot persistir en el medi extern i romandre infecciós durant diverses setmanes, especialment en aigües residuals contaminades i en productes agrícoles regats per escorrentia o aspersió. Les concentracions de desinfectants que s’utilitzen habitualment contra els bacteris patògens no es consideren efectives contra aquest virus.

El VHA és capaç de sobreviure a valors de temperatura de −80 °C i pot mantenir-se viable durant diversos mesos. A temperatures de 24 °C, pot sobreviure fins a 30 dies en femtes, mentre que a 4 °C és capaç de mantenir-se actiu fins a 330 dies en aigua mineral.

El rang de pH en què el virus pot sobreviure també és ampli, comprès entre 3 i 12, la qual cosa li permet resistir tant ambients àcids com alcalins. La resistència al pH àcid i la cloració de l’aigua faciliten la propagació d’aquest virus.

La dosi infectiva de VHA és baixa, i se situa entre les 10 i les 100 partícules virals.

L'entrada Virus de l’hepatitis A (VHA) ha aparegut primer a Mapa Perills.

Els norovirus es divideixen actualment en deu genogrups (G), de GI a GX, que comprenen 9, 26, 3, 2, 2, 2, 1, 1 i 1 subgrups (de vegades anomenats genotips). Actualment, només s’han identificat GI, GII i GIV en humans infectats.

Els norovirus són molt persistents en el medi ambient i són resistents als tractaments físics i químics de depuració d’aigües residuals. 

Els norovirus resisteixen temperatures de 60° C durant tres minuts i 100° C durant un minut, i també els pH àcids (pH 2 durant 30 minuts a 37°C) o bàsics (pH 12 durant 30 minuts a 37°C). S’inactiven amb dosis d’hipoclorit de sodi superiors a 300 ppm, a diferència dels bacteris, en què només cal una dosi de 70 ppm (durant 5 minuts). A més, poden persistir amb 10 ppm de clor, molt per sobre dels nivells presents habitualment en els sistemes públics d’aigua potable (menys de 2 ppm). Els norovirus poden sobreviure en aliments amb una activitat d’aigua (aw) superior a 0,85. Valors d’aw inferiors a 0,7 poden inhibir el seu creixement.

Aquests virus també poden sobreviure a raigs ultraviolats superiors a 103 mJ/cm², i resisteixen la radiació gamma de 2 a 4 kGy, que s’utilitza per tractar aliments.

L’home és l’únic reservori de la infecció per norovirus humans. Hi ha soques que infecten animals que són genèticament properes a les soques que infecten els humans, però no es coneix si presenten risc zoonòtic.

La dosi infectiva de Norovirus és relativament baixa, i es considera que la càrrega viral necessària per causar infecció en humans se situa entre 18 i 1.000 partícules virals.

L'entrada Norovirus ha aparegut primer a Mapa Perills.