Els humans són els únics reservoris de l’hepatitis A. La malaltia es transmet per via fecal de persona a persona. Els infants usualment no en mostren símptomes. El període d’incubació és aproximadament de 2 a 7 setmanes. Els símptomes de d’hepatitis A van des de lleus fins a greus. En un nombre important de casos es pot desenvolupar com un síndrome pseudogripal. El quadre clínic es caracteritza per insuficiència hepàtica amb febre, fatiga, inapetència, nàusees, dolor d’estómac, orina de color fosc i icterícia (color groguenc de la pell i els ulls), anorèxia i pèrdua de pes. La major part de les persones es recupera en un parell de setmanes i es resol en més d’un 99% dels casos sense seqüeles (ref.3, 6, 7).

L’hepatitis A es més freqüent en nens, encara que la majoria d’ells no presenten símptomes en contreure el virus. Els adults tenen major probabilitat que els nens de desenvolupar els símptomes. La freqüència i la severitat de la malaltia augmenta amb l’edat. S’han observat formes fulminants en hepatòpates crònics (ref.4, 5, 7).

Els aliments més comunament associats amb brots del virus de d’hepatitis A son: fruites, sucs, verdures i amanides, llet i productes làctics, mariscs i aigua contaminada ^2, 4. La contaminació d’origen alimentari es responsable del 2-5% dels casos d’hepatitis A als USA i del 5% dels casos a França, que es presenten en forma aïllada o com a brots ⁷. Des del 2017 hi ha hagut 9 notificacions el RASFF totes associades a bivalves i baies (especialment maduixes).

En general, la segona meitat de l’any (a finals de l’estiu i la tardor) presenta el nombre més alt de casos documentats. S’estima que del 20% al 50% dels adults als països desenvolupats han estat   infectats   i   hi   han   desenvolupat   immunitat.   Als   països   en desenvolupament es calcula que poden haver-ne estat afectats el 90% dels adults 3.
A la UE, la taxa del total de casos confirmats d’hepatitis A es va mantenir una relació del 2,4-2,8 per 100.000 habitants, entre els anys 2012-2016 ⁵. El 2016 es varen comptabilitzar uns 90 brots a la UE, que  representen el 1,8% dels brots de toxiinfeccions alimentàries ⁸. A Catalunya les notificacions del virus de l’hepatitis A augmentaren un 212,9% l’any 2014 respecte al 2013 (31 casos l’any 2013 i 97 el 2014); en canvi, l’any 2015 disminuïren un 11,3% (86 casos). El virus afecta, principalment, els homes (56,3%) i els grups d’edat d’infants d’1-9 anys (36,7%), seguit dels de 20-49 anys (33,4%)⁹. Tanmateix, segons el Conjunt mínim  bàsic de dades (CMBD) entre el 2006 i el 2016 hi ha uns 50 casos declarats cada any ¹⁰.

Dues categories d’aliments implicades segons la via de contaminació:
– Productes vegetals i marisc contaminats per regar o cultivar en una zona amb aigua contaminada.
– Productes a punt per consumir contaminats per la manipulació d’un operari infectat (ref.7).

Recomanacions als operadors (ref.7):
– El personal de cuina i els manipuladors d’aliments en general i, especialment si els aliments es mengen crus o lleugerament cuits, han de ser conscients del risc fecal-oral i la higiene alimentària. El personal ha de conèixer la importància de no manipular els aliments, si presenta símptomes d’ hepatitis.
– El personal manipulador d’aliments i especialment el personal de cuina ha d’estar sensibilitzat respecte a aquest risc i de les pràctiques higièniques de manipulació d’aliments.
El compliment dels procediments en la neteja i desinfecció, la selecció matèries primeres (origen, procedència geogràfica, risc de contaminació viral, etc.) contribueixen a un millor control del risc viral.

El VHA es resistent als mètodes clàssics de conservació com la refrigeració i la congelació i s’ inactiva per tractaments tèrmics intensos (ref.6).