Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Shigella és un gènere format per bacteris bacils gramnegatius, anaerobis facultatius, no mòbils i no formadors d’espores que pertanyen a la família Enterobacteriaceae.

Les espècies de Shigella són quatre, Shigella sonnei, Shigella flexneri, Shigella boydii i Shigella dysenteriae. Són els agents causants de la shigel·losi o disenteria bacil·lar en humans.

Algunes soques produeixen la toxina Shiga, causant de la síndrome hemoliticourèmica.

El tub digestiu de l’ésser humà n’és el reservori principal i també s’ha detectat en primats superiors però no en altres mamífers. Els aliments són, únicament, vectors no específics que es contaminen a partir de l’home.

Aquests bacteris sobreviuen poc temps en el medi ambient. La seva temperatura òptima és de37 °C. Es destrueix amb tractament tèrmic i no es multiplica a temperatures de refrigeració (per sota de 7 ºC). Shigella és sensible a les radiacions ionitzants.

El rang de pH per al creixement de Shigella és de 4,8 a 9,3, amb un pH òptim entre 6,0 i 8,0. La seva multiplicació s’inhibeix en presència de clorur de sodi, a concentracions entre 3,8% i 5,2%, i a pH per sota de 4,8 (el pH àcid és un factor bactericida).

Shigella pot créixer en un rang d’activitat de l’aigua (aw) entre 0,96 i 1,0 essent l’òptim 0,98.

La dosi infectiva és molt baixa, tan sols amb un nombre entre 10 i 200 bacteris pot provocar la infecció en humans.

La shigel·losi o disenteria bacil·lar és una malaltia infecciosa intestinal i els  símptomes més comuns són diarrea, febre, nàusees, vòmits, dolors abdominals i altres manifestacions intestinals. La diarrea pot ser  intensa i provocar deshidratació, la qual cosa pot arribar a ser perillosa, especialment, per a la població en situació de més risc.  Si el bacteri afecta infants petits, ocasionalment, poden presentar convulsions.

Les femtes poden contenir sang, moc o pus, símptomes característics de la malaltia. El període d’incubació és de 24 a 48 hores. Els símptomes poden durar fins a una setmana, però, en general, duren de 2 a 4 dies després de la ingesta d’aliments contaminats i els pacients tractats amb antibiòtics solen millorar ràpidament.

Totes les espècies de Shigella poden causar diarrea sanguinolenta aguda, però els casos més severs, s’associen a S. dysenteriae, on els pacients poden desenvolupar disenteria, caracteritzada per femtes freqüents doloroses amb presència de moc i/o sang, rampes abdominals, nàusees i vòmits.  Aquest mateix serotip s’ha associat a la síndrome hemolítica urèmica (SHU) la qual implica anèmia hemolítica, trombocitopènia i insuficiència renal, la qual afecta al 13% dels pacients que la presenten amb disenteria per S. dysenteriae.

Hi ha persones que només manifesten símptomes lleus o ni tan sols pateixen la malaltia, però cal tenir present que poden ser portadors asimptomàtics.

Els brots de shigel·losi es poden produir en llocs on conviuen grups de persones (grups familiars, guarderies infantils i ambients similars). La major prevalença és principalment en nens, especialment entre 1 a 4 anys d’edat. La infecció per Shigella s’ha associat sovint a la “diarrea dels viatgers”.

Tots els grups d’edat són vulnerables al contagi per Shigella, però, principalment, afecta infants, gent gran i persones immunocompromeses.

La shigel·losi és una malaltia que es transmet de persona a persona via fecal-oral i no té una estacionalitat marcada. El reservori principal és la persona infectada, que pot manifestar símptomes o actuar com a portadora asimptomàtica.

La contaminació de qualsevol aliment es produeix quan entren en contacte amb la matèria fecal humana a través de mans, superfícies, estris, o aigua contaminats.

No en són portadors ni els animals de granja ni els domèstics. Les mosques poden ser un vehicle transmissor del microorganisme des de les femtes fins als aliments mal protegits.

L’any 2022, segons l’informe del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC), trenta països de la Unió Europea van notificar 4.149 casos confirmats de shigel·losi, fet que significa una incidència d’1,5 casos per 100.000 habitants. Això representa un augment de la incidència en comparació al 2020 i 2021, però és consistent amb les incidències d’abans de la pandèmia de la COVID-19 (2019 i anys anteriors). Tres països van representar el 50,6% de tots els casos: França, els Països Baixos i Espanya, amb França sola representant el 31,7% de tots els casos. Dos països, Islàndia i Liechtenstein, no van notificar cap cas.

Al 2022, Espanya va informar d’un total de 597 casos confirmats de shigel·losi, que representa el 14,4% de tots els casos notificats a la Unió Europea. Aquest va ser el nombre més alt de casos succeïts a Espanya des de 2007. A més, es va observar un augment en la incidència de shigel·losi al país des del 2016, excloent-hi els anys de la pandèmia de 2020 i 2021.

Pel que fa als brots, Espanya va estar involucrada en un brot “multipaís” d’infeccions per S. sonnei, que es va desenvolupar ràpidament en diversos països de la Unió Europea durant la segona meitat del 2022. Aquest brot es va associar amb viatges a Cap Verd.

La infecció per Shigella s’ha associat freqüentment a la ingesta de productes vegetals crus i també elaborats, contaminats en origen per femtes humanes i/o aigües contaminades. També s’ha associat a aliments sotmesos a tractaments tèrmics insuficients contaminats durant la manipulació.

En menor mesura, també poden estar associats amb aquesta infecció aliments com la llet crua i els seus derivats, especialment els formatges.

Els aliments envasats al buit o en atmosferes modificades també poden representar un risc.

  • El bacteri s’elimina amb una cocció correcta d’aliments: cuinar els aliments a temperatura suficient: a una temperatura superior a 65 ºC en el centre del producte.
  • Mantenir la cadena de fred en tota la cadena alimentària.
  • Neteja i desinfecció de verdures i/o hortalisses, de consum en cru, així com la fruita que es consumeixi amb pell.
  • Rentar-se les mans, acuradament, després de l’ús dels serveis higiènics i abans de manipular els aliments.
  • Netejar i desinfectar els estris, els utensilis i les superfícies de treball de les àrees de manipulació dels productes alimentaris.
  • Evitar la contaminació creuada entre aliments crus i cuinats.
  • En col·lectivitats (guarderies, residències geriàtriques…) cal rentar-se les mans després de fer les tasques d’higiene personal dels usuaris.

ECDC. European Centre for Disease Prevention and Control. Annual epidemiological report: Shigelosis. (2022).

EFSA. European Food Safety Authority. The European Union One Health 2022 Zoonoses Report. EFSA Journal. (2022).

European Comission. Alert and Cooperation Network. Annual Report. (2023).

European Comission. The Rapid Alert System for Food and Feed – Annual Report (2020).

FDA. US Food and Drug Administration. Bad Bug Book Handbook of Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins (Second Edition). (2012).

Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. Gobierno de España. Brotes de transmisión alimentaria e hídrica en España, 2018- 2022. (2023).

Altres

Guzman-Herrador B, Vold L, Comelli H, MacDonald E, Heier BT, Wester AL, et al. Outbreak of Shigella sonnei infection in norway linked to consumption of fresh basil, October 2011. Europe’s Journal on Infections Disease Epidemiology, Prevention and Control. Eurosurveillance. 2011.

Prescott LM, Harley JP, Klein DA. Microbiología. 7a ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana. 2011.

Tortora GJ, Funke BR, Case CL. Introducción a la microbiología. 9a ed. Buenos Aires: Ed. Médica Panamericana. 2007.