Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

El gènere Trichinella és un paràsit circular que pertany a la classe Nematoda, també coneguts com a cucs rodons, i diverses espècies d’aquest gènere són els agents causants de la triquinel·losi (o triquinosi).

Els mamífers són els hostes més importants per a Trichinella. Les larves d’aquest paràsit s’enquisten al teixit muscular i es localitzen fonamentalment en els músculs estriats de més activitat i, per tant, de més concentració d’oxigen (pilars diafragmàtics, músculs masseters, intercostals, linguals, oculars, etc.). Es poden mantenir durant anys al múscul esquelètic de l’hoste, fins que siguin consumides per un nou animal o persona. Un cop s’ingereixen, les larves viables envaeixen l’epiteli de l’intestí prim, on generen noves larves que, des de l’intestí, migren per tot el cos de l’hoste a través de la circulació limfàtica i sanguínia fins a introduir-se als músculs esquelètics, on la majoria d’espècies formen quists i poden ser ingerides pel següent hoste.

Sis espècies tenen la particularitat d’estar encapsulades als músculs: Trichinella spiralis, T. nativa, T. britovi, T. murrelli, T. nelsoni i T. patagoniensis. Hi ha tres espècies no encapsulades: T. pseudospiralis, T. papuae i T. zimbabwensis. Trichinella spiralis es considera l’espècie més patògena i és la causant de més malalties humanes a tot el món.

A la península Ibèrica es presenten Trichinella spiralis i Trichinella britovi. Trichinella spiralis infecta porcs domèstics i salvatges, senglars i rosegadors, mentre que Trichinella britovi es presenta preferentment en carnívors silvestres.

Hi ha una gran varietat d’animals que són reservori de Trichinella, entre d’altres, porcs, gossos, gats, cavalls, rates i animals salvatges com ara porcs senglars, llops, guineus i ossos.

Trichinella spiralis es transmet de forma accidental a l’home per la ingestió de carn amb larves enquistades viables que s’alliberen a l’estómac.

El rang òptim de temperatura per al creixement del paràsit és de 35 a 40 °C. Les larves poden sobreviure en un rang de temperatures que va aproximadament de 0 a 50 °C. Pel que fa al pH, el valor òptim es troba entre 6,5 i 7. Les larves són capaces de sobreviure en un rang de pH entre 5,5 i 8. En relació amb l’activitat d’aigua (aw), el valor òptim és un nivell superior a 0,98. Una aw inferior a 0,85 pot reduir significativament la capacitat de supervivència del paràsit.

S’estima que la ingestió de 5 larves presenta una probabilitat mitjana de l’1% de símptomes observables de la malaltia; la ingestió de 10 larves, un 7,5% de possibilitats, i la ingestió de 100, larves, un 45% de possibilitats.

La triquinel·losi o triquinosi és la malaltia parasitària produïda per les espècies del gènere Trichinella.

Les manifestacions clíniques en l’home són variables, depenent de la sensibilitat de l’individu, el seu estat immunitari i la quantitat de larves ingerides.

Els primers símptomes es presenten habitualment entre quatre i deu dies després de la ingesta de carn parasitada, i consisteixen en febre, diarrees, miàlgies generalitzades, edema periorbitari que pot anar acompanyat d’hemorràgies subconjuntivals, eosinofília acusada i rigidesa muscular que afecta fonamentalment els músculs flexors, que estan tumefactes, durs i sensibles al tacte. Quan estan afectats el diafragma i els músculs intercostals, es produeixen trastorns en la respiració, accessos asmàtics i dispnea, que poden arribar a produir la mort.

La font d’infecció la constitueixen la carn de porc o d’altres animals que contenen larves viables d’espècies del gènere Trichinella.

La principal font d’infecció per als humans és el consum de carn i productes carnis crus o cuinats insuficientment procedents de porc senglar o porc infectat. També es pot contreure aquesta malaltia a través de la carn d’altres espècies de consum menys freqüent, com ara els solípedes (cavalls, rucs, mules, etc.).

A la Unió Europea (UE), el risc més elevat de patir triquinosi està associat al consum de carn poc cuita de porcs criats en condicions no controlades o de senglar provinent de la caça.

Segons el Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), les alertes dels últims anys per triquinosi inclouen diversos casos per productes derivats de porc i senglars caçats per a autoconsum sense anàlisi de triquina.

A la UE, la prevalença general de triquinosi en els porcs destinats al consum humà és baixa, inferior al 0,001%. En la majoria de casos, les larves es van aïllar en animals criats en llibertat o en sistemes poc controlats.

El país amb prevalença més alta és Romania, amb un 78,9% de prevalença en porcs d’engreix i un 4,2% en porcs de reproducció. Espanya (2,8%) i Bulgària (1,4%) ocupen les següents posicions. En els senglars salvatges, la prevalença va ser del 0,08%. El major nombre d’animals positius es va detectar a Espanya (643) i Polònia (188).

A  la UE, el 2022 es van confirmar un total de 41 casos de triquinosi en humans, fet que suposa una incidència de 0,01 per 100.000 habitants. Els països amb la incidència més alta de triquinel·losi van ser Letònia, Bulgària i Estònia, amb incidències d’un 0,16, 0,13 i 0,08, respectivament. En el 87,5% dels casos confirmats es va identificar l’espècie T. spiralis i en el 12,5%, T. britovi. El 2022, a Espanya, la incidència va ser del 0,002 per 100.000 habitants.

A Catalunya, la prevalença en porc senglar abatut mostra una tendència decreixent entre el 2010 i el 2012, en què va passar del 2,12% l’any 2010 al 0,24% l’any 2012. Les dades disponibles a partir de 2015 són molt més significatives, atès que el nombre elevat de mostres analitzades confirma una certa estabilitat des de 2012, en un 0,3-0,5% de prevalença. Les dades de 2022, amb 15.827 animals investigats, mostren una prevalença del 0,29%, que es pot considerar en línia amb les dels darrers cinc anys. Si fem una comparació amb les dades europees, es pot observar que la prevalença a Catalunya és molt superior a la prevalença mitjana calculada dels països europeus (0,06%). S’ha de fer esment que, quant al porc de granja, continua sent nul·la la presència de triquina des de fa ja més de 30 anys.

Els aliments més implicats en casos humans de triquinosi són aliments de bestiar porcí i equí procedent de caceres: carn de porc o porc senglar i els seus derivats, com ara embotits majoritàriament, i carn de cavall.

  • Complir amb el Reglament (CE) 2015/1375, que estableix normes específiques per a l’anàlisi i el control de la triquina a la UE.
  • Establir mesures de bioseguretat per evitar el contacte dels animals domèstics amb els salvatges.
  • Tractar tèrmicament o congelar les carns destinades a consum sota condicions estrictes per eliminar les larves viables.

 

         – Congelació: Els porcs domèstics criats fora de condicions controlades poden ser destinats a congelació a temperatures de -15 °C o inferiors durant un temps establert per garantir la inactivació de Trichinella.

       – Tractament tèrmic: La cocció a temperatures superiors a 58 °C destrueix el paràsit.

 

  • Normativament, s’exigeix investigació de triquina en escorxador en animals susceptibles. Actualment, la UE està proposant sistemes alternatius de declaració d’àrees i/o explotacions lliures de triquina. Malgrat que algunes mesures de congelació i/o tractament tèrmic poden ser efectives per a la destrucció del paràsit, no estan admeses legalment perquè no se’n pot garantir l’efectivitat i per la gravetat de la malaltia produïda. En conseqüència, la detecció d’una sola larva del paràsit implica la destrucció de la canal.

ACSA. Agència Catalana de Seguretat Alimentària. ACSA BRIEF: Trichina (Trichinella spp.).  (2021).

AESAN. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Informe del comité científico sobre la protección de peligros biológicos de interés en seguridad alimentaria. (2022).

ANSES. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentation, de l’environnement et du travail. Fiche de description de danger biologique transmissible par les aliments: “Trichinella spp.”. (2020).

ECDC. European Centre for Disease Prevention and Control. Annual epidemiological report: “Trichinellosis”. (2021).

EFSA. European Food Safety Authority. The European Union One Health 2022 Zoonoses Report. EFSA Journal. (2022).

European Commission. Alert and Cooperation Network. Annual Report. (2023).

European Commission. The Rapid Alert System for Food and Feed – Annual Report (2020).

FDA. US Food and Drug Administration. Bad Bug Book Handbook of Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins (Second Edition). (2012).

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Gobierno de España. Informe de Zoonosis «Una sola salud». (2022).

Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. Gobierno de España. Brotes de transmisión alimentaria e hídrica en España, 2018- 2022. (2023).

Altres

Pozio, E. & Murrell, D. Systematics and Epidemiology of Trichinella. Advances in Parasitology. 63:367-439. (2006).

Dupouy-Camet, J. Trichinellosis: a worldwide zoonosis. Veterinary Parasitology93 (3-4): 191-200. (2000).

Dick, T. & Pozio, E. Chapter 15. Trichinella spp. and Trichinellosis. Parasitic Diseases of Wild Mammals, Second Edition, 390-396. (2008).

Gottstein, B. et al. Epidemiology, diagnosis, treatment, and control of trichinellosis.  Clinical Microbiology Reviews, 22(1): 127–145. (2009).