Quan la dosi de radiació supera cert llindar, pot provocar efectes aguts, com ara enrogiment de la pell (eritemes), pèrdua de cabells, cremades i síndrome aguda per irradiació.

L’exposició a la radiació, pot augmentar la mutagènesi, així com la prevalença de certs càncers en el futur^5,7.

L’efecte més important de l’exposició crònica a la radiació és l’augment del nombre de càncers en la població exposada, en comparació amb una població que rep menys exposició¹.

En el cas d’un accident nuclear o de qualsevol emergència radiològica, els primers aliments afectats són els vegetals i plantes conreats a l’aire lliure (sobretot els vegetals de fulla), per la contaminació atmosfèrica amb material radioactiu, i els pinsos elaborats a partir d’aquests vegetals^1,2.

La llet és un altre dels aliments afectats, donada la relativa facilitat amb la qual el iode i el cesi radioactiu poden passar a la llet dels animals que pasturen a les àrees afectades.

Amb el temps, els materials radioactius passen a les aigües continentals (llacs, rius…) que van a parar al mar. Alguns peixos i la flora aquàtica poden arribar a acumular aquests materials, però donat l’efecte dilució del volum d’aigua marina, la contaminació estaria localitzada en àrees pròximes a l’accident.

Altres aliments de la zona, com ara bolets, fruits silvestres o carns de caça, poden ser problemàtics durant períodes llargs de temps¹.

El RASFF ha declarat, des d’abril de 1986 fins a octubre de 2016, cent casos d’informacions i alertes d’aliments amb radioactivitat. Els principals aliments afectats són bolets (tant de producte fresc com sec o congelat), diferents tipus de fruits vermells i algun cas de carn d’animals de caça, com ara senglar i cérvol. La majoria provenen de països de l’est d’Europa (Ucraïna, Bielorússia…)⁸.

La radioactivitat als aliments pot arribar:

1. 1. De forma natural

La població està exposada quotidianament a la radiació natural procedent de l’espai (en forma de raigs còsmics) i del material radioactiu present de forma natural en el sòl, l’aigua i l’aire.

La radioactivitat natural es pot transferir als conreus, al peix i al marisc⁷.

2. De forma accidental

Els aliments poden contaminar-se amb materials radioactius com a resultat de fuites accidentals per un incident nuclear (com va ser el cas de Txernòbil i Fukushima) i/o radiològic. El material radioactiu alliberat pot ser transportat per l’aire, la pluja o la neu i pot dipositar-se a la superfície de fruites, verdures i pinsos^1,7. També pot passar a la cadena alimentària de la mateixa manera que la radioactivitat natural.

A la llarga, aquesta contaminació s’acumula a l’interior dels aliments (del terra passa als conreus per les arrels i de les plantes als animals alimentats amb pastures o pinsos contaminats). La radioactivitat dels rius, els llacs i el mar pot ser captada pels peixos, el marisc i la flora aquàtica.

La gravetat del risc depèn del tipus de radiació, de la vida mitjana dels radionúclidso isòtops radioactius i de la quantitat de radiació emesa^1,7,9.

Els aliments contaminats amb material radioactiu no tenen mal aspecte, però augmenten la quantitat de radioactivitat a la qual està exposada la persona que els consumeix.

No obstant això, els aliments contaminats haurien de consumir-se durant un llarg període de temps per arribar a suposar un risc per a la salut de les persones^5,7.

Els aliments envasats (aliments enllaunats o embolicats amb plàstic) no es contaminen de radioactivitat mentre el tancament sigui hermètic¹.

D’altra banda, els aliments poden emetre radioactivitat de manera natural en incorporar-hi elements radioactius provinents de la terra¹. Els radionúclids més freqüents en aliments són el K⁴⁰, el Ra²²⁶ i l’U²³⁸.

En el supòsit d’un accident nuclear o emergència radiològica, el control dels aliments i de l’aigua és una de les primeres mesures dels protocols internacionals d’actuació, tant pel que fa a l’exportació com al consum.

Mesures a adoptar per minimitzar l’impacte d’un accident nuclear o radiològic en l’agricultura (Mesures de la FAO/IAEA)^1,4

• Protegir els vegetals i els farratges per a animals amb lones o plàstics.
• Estabular els animals.
• Recol·lectar tot allò que estigui madur i emmagatzemar-ho.

Si les autoritats no adverteixen el contrari:

• NO consumir ni llet ni vegetals de la zona.
• NO sacrificar animals.
• NO processar ni distribuir productes alimentaris.
• NO pescar ni caçar a les zones afectades, ni recol·lectar bolets ni fruits silvestres.

Les mesures a adoptar en àrees potencialment contaminades són:

• NO utilitzar el reg.
• Evitar la contaminació directa d’aliments o altres productes agrícoles.
• NO cremar cap material que hagi estat exposat a l’aire (incloent-hi la fusta emmagatzemada).
• NO afavorir la dispersió de partícules en l’aire amb pràctiques com ara l’arada.

S’ha demostrat que els nivells d’intervenció establerts de conformitat amb els principis existents de control de la contaminació dels aliments, com ara els nivells internacionals d’intervenció establerts per la FAO en cas de contaminació dels aliments per radionúclids (IRALF), proporcionen la seguretat necessària als consumidors i faciliten el comerç de productes alimentosos. Els plans per a una resposta d’urgència a tota emissió o descàrrega accidental de materials radioactius han d’incloure l’aplicació dels IRALF als aliments que són objecte de comerç internacional i, si escau, de comerç intern⁴.

Arran dels accidents nuclears de Txernòbil (24/04/86) i del Japó (11/03/11), es van establir condicions especials per a la importació de productes agrícoles, de pinsos i d’aliments originaris de tercers països^10,11.

Des de finals de la dècada de 1980, els Reglaments EURATOM, R (UE) 2016/52, regulen les concentracions de radionúclids en els aliments comercialitzats internacionalment després d’una emergència nuclear o radiològica^1,2,4,7.

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN), únic organisme competent a l’Estat espanyol en aquesta matèria, estableix els principis, criteris i normativa que regulen la seguretat nuclear. La seva activitat reguladora abasta totes les fases de la vida de les instal·lacions nuclears que es duen a terme a l’Estat: ubicació, projecte, control i funcionament correcte i desmantellament, incloses les activitats del cicle del combustible nuclear³.

Els estats membres de la Unió Europea informen a la Comissió de tots els resultats analítics a través del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF) i del Sistema Comunitari d’Intercanvi d’Informacions Radiològiques Urgents (ECURIE)⁸.