El deoxinivalenol (DON), també conegut com a “vomitoxina”, és una micotoxina que s’engloba dins dels tricotecens, caracteritzats per ser toxines no estrogèniques. El DON és produït, principalment, per Fusarium graminearums, Fusarium culmorum i altres espècies del gènere Fusarium, que es troben de manera natural en cereals de tot el món, especialment el blat i el blat de moro. El DON és un compost força estable, tant durant l’emmagatzematge dels aliments com durant la seva elaboració i cocció, que persisteix a temperatures de fins a 150 °C. A causa de la seva resistència a la temperatura, se’n pot trobar en els aliments ja elaborats destinats al consum humà.
L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) va determinar, l’any 1993, que el DON no és classificable per la carcinogenicitat en humans (grup 3).
L’any 1999, el Comitè Científic d’Aliments (SCF) va establir una ingesta diària tolerable (IDT) de DON d’1 µg/kg pes corporal/dia. El 2010, el Comitè Mixt FAO/OMS d’Experts en Additius Alimentaris (JECFA) va estendre la ingesta al conjunt de DON i dels seus derivats acetilats (3-Ac-DON i 15-AC-DON), atès que aquests derivats es transformen en DON in vivo. També va establir una dosi aguda de referència (ARfD) de grup de 8 µg/ kg pes corporal/dia. Aquests valors han estat acceptats i adoptats per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i els ha estès a altres derivats del DON, com el DON-3-glucòsid.