Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

El deoxinivalenol (DON), també conegut com a “vomitoxina”, és una micotoxina que s’engloba dins dels tricotecens, caracteritzats per ser toxines no estrogèniques. El DON és produït, principalment, per Fusarium graminearumsFusarium culmorum i altres espècies del gènere Fusarium, que es troben de manera natural en cereals de tot el món, especialment el blat i el blat de moro. El DON és un compost força estable, tant durant l’emmagatzematge dels aliments com durant la seva elaboració i cocció, que persisteix a temperatures de fins a 150 °C. A causa de la seva resistència a la temperatura, se’n pot trobar en els aliments ja elaborats destinats al consum humà.

L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) va determinar, l’any 1993, que el DON no és classificable per la carcinogenicitat en humans (grup 3).

L’any 1999, el Comitè Científic d’Aliments (SCF) va establir una ingesta diària tolerable (IDT) de DON d’1 µg/kg pes corporal/dia. El 2010, el Comitè Mixt FAO/OMS d’Experts en Additius Alimentaris (JECFA) va estendre la ingesta al conjunt de DON i dels seus derivats acetilats (3-Ac-DON i 15-AC-DON), atès que aquests derivats es transformen en DON in vivo. També va establir una dosi aguda de referència (ARfD) de grup de 8 µg/ kg pes corporal/dia. Aquests valors han estat acceptats i adoptats per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i els ha estès a altres derivats del DON, com el DON-3-glucòsid.

Els efectes aguts de la toxicosi per DON en humans apareixen aproximadament 30 minuts després de la seva ingesta i es caracteritzen per dolor abdominal, mareig, mal de cap, irritació del coll, nàusees, vòmits, diarrea i sang en la femta.

La toxicitat crònica i subcrònica del DON es caracteritza per la pèrdua de gana, anorèxia i l’alteració de l’eficiència nutricional. Alguns estudis farmacodinàmics, tant in vivo com in vitro, han demostrat que, a concentracions baixes, el DON pot potenciar o atenuar l’expressió de les citocines, les quals poden alterar la regulació normal d’una gran varietat de funcions immunitàries. A concentracions elevades poden induir l’apoptosi dels leucòcits i produir immunosupressió generalitzada, fet que pot coincidir amb l’efecte immunitari desencadenat per la pèrdua de gana.

El DON és produït pel creixement de fongs del gènere Fusarium en cultius de cereals, afavorit per climes i temperatures com els que trobem a Europa. L’època de floració, juntament amb una humitat elevada, afavoreix el creixement d’aquests fongs, de manera que les concentracions d’aquest contaminant en els cereals varien d’un any a l’altre en funció del clima.

D’acord amb l’estudi Micotoxines: dieta total a Catalunya 2008-2009, les concentracions de fumonisines en els cereals varien d’un any a l’altre en funció del clima. Segons l’estudi se’n van detectar en cervesa (el 90% de mostres positives), aliments per a infants a base de panís (25%), aliments sense gluten (30%), cereals de l’esmorzar a base de panís (39%), aperitius a base de panís (61%), aliments ètnics (51%). En canvi, no se’n va detectar en cap de les 72 mostres de panís dolç analitzades. Cap mostra positiva no va superar el contingut màxim legal.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), entre l’any 2012 i el 2020 es van comunicar 49 alertes per presència de DON en pinsos o aliments distribuïts a Europa, la gran majoria d’elles en cereals i productes derivats. Tanmateix, entre l’any 2020 i el 2024 només s’han comunicat quatre alertes per la presència d’aquest contaminant en els aliments.

El DON es troba, principalment, en cereals de gra com el blat, l’ordi, la civada, el sègol i el blat de moro i, menys sovint, en l’arròs, el sorgo i el triticale.

Els nivells de DON són significativament més elevats en el segó del blat que en altres productes derivats de la mòlta del blat. Alhora, en els cereals processats (pa, brioixeria fina, cereals d’esmorzar, pasta) els nivells de DON són menors que en els grans sense processar o semiprocessats com les farines.

Les mesures de control, atesa la dificultat d’eliminar el DON dels aliments, cal centrar-les en mètodes preventius. L’aplicació de bones pràctiques agrícoles juntament amb bones pràctiques de fabricació en són pilars fonamentals.

El Codex Alimentarius va publicar, l’any 2003, el Codi de pràctiques per a prevenir i reduir la contaminació dels cereals per micotoxines (CAC/RCP 51-2003), on fa èmfasi en els mètodes preventius per a reduir la presència de les diferents micotoxines, entre elles el DON. Amb continguts similars, trobem també la Recomanació de la Comissió (2006/583/CE) sobre la prevenció i la reducció de les toxines de Fusarium en els cereals i els productes a base de cereals. La Recomanació aborda els factors clau per controlar la contaminació al camp: la rotació de cultius, la gestió del sòl, l’elecció de la varietat o l’híbrid vegetal i l’ús rigorós dels fungicides.

Per últim, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) també va publicar, l’any 2003, el Manual sobre l’aplicació del sistema d’anàlisi de perills i punts de control crítics (APPCC) en la prevenció i el control de micotoxines. Tot i que no fa èmfasi en el DON en especial, l’aplicació pràctica dels conceptes d’aquesta guia pot ser molt útil per a reduir la presència d’aquest perill.