Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Les larves d’algunes espècies de nematodes (cucs rodons) de la família Anisakidae poden infectar les persones en ingerir peixos o cefalòpodes (com el calamar, el polp i la sèpia) crus o poc cuinats. Aquestes espècies comprenen Anisakis simplex (cuc de l’areng), Pseudoterranova decipiens, Contracaecum spp. i Hysterothylacium spp.

Aquestes espècies de paràsits poden causar una malaltia coneguda com “anisakiosi”, que es manifesta amb símptomes intestinals o reaccions al·lèrgiques en les persones que n’ingereixen larves vives. La presència d’una sola larva pot ser suficient per provocar una reacció adversa.

En general, les larves són presents a la cavitat abdominal del peix, enrotllades en espiral, envoltades per una càpsula o sobre la superfície del fetge o mesenteri i, amb menys freqüència, a la musculatura abdominal.

Les larves d’Anisakis poden sobreviure a temperatures de refrigeració que, generalment, oscil·len entre 0 °C i 5 °C. No obstant això, la congelació a temperatures de -20 °C durant almenys 24 hores és efectiva per eliminar-les. Les temperatures òptimes per a la seva proliferació es troben entre 10 °C i 15 °C, on les larves es poden mantenir viables durant períodes prolongats. La cocció dels aliments a temperatures superiors a 70 °C és un mètode eficaç per destruir les larves viables.

El pH dels aliments també influeix en la viabilitat d’Anisakis, que prosperen millor en un rang de pH neutre, aproximadament entre 6 i 7. En aliments amb un pH inferior a 4,5, la viabilitat d’Anisakis es redueix considerablement, ja que la majoria dels paràsits no poden sobreviure en ambients àcids. 

Anisakis necessita una activitat d’aigua (aw) superior a 0,85 per sobreviure i desenvolupar-se. En aliments amb un valor d’aw inferior a 0,85 la seva viabilitat es redueix significativament, la qual cosa ajuda a prevenir-ne la proliferació.

L’anisakiosi és una malaltia parasitària que es produeix en humans a causa, majoritàriament, de la ingesta de larves viables d’Anisakis simplex.

Aquesta malaltia es caracteritza per una sèrie de símptomes que poden variar en gravetat i manifestar-se en un rang de temps que va d’una hora a, aproximadament, dues setmanes després del consum d’aliments infectats.

Els símptomes més comuns inclouen dolor abdominal agut, que pot ser localitzat o difús, i sovint es confon amb altres afeccions abdominals, com l’apendicitis. Amb el dolor abdominal sovint els pacients també poden experimentar nàusees i vòmits, així com episodis de diarrea.

Un aspecte preocupant és que la ingesta de larves vives d’Anisakis simplex pot desencadenar reaccions al·lèrgiques per hipersensibilitat immediata, que poden manifestar-se com urticària, angioedema o, fins i tot, anafilaxi en casos greus. És important destacar que l’al·lèrgia es pot produir no només per la ingesta de larves vives, sinó també per la ingesta de peix que ha estat congelat o cuit, ja que els al·lergògens hi poden romandre presents.

En els casos més greus es pot presentar dolor abdominal agut, acompanyat de sensació de nàusees i obstrucció intestinal. Els símptomes es produeixen des d’una hora a, aproximadament, 2 setmanes després del consum de peixos o cefalòpodes crus o poc cuinats.

Tota la població és susceptible de desenvolupar anisakiosi després del consum de peix cru o poc cuinat. Les persones amb atòpia constitueixen un grup vulnerable de la població en què la ingestió d’una larva morta pot desencadenar una reacció al·lèrgica.

La transmissió de l’anisakiosi és per consum d’aliments parasitats amb larves vives d’anisakis.

A més de la ingesta directa de larves a través dels aliments, s’han documentat casos aïllats d’al·lèrgies no alimentàries que es poden produir per contacte directe amb productes de la pesca contaminats. Això significa que, en circumstàncies excepcionals, una persona pot desenvolupar reaccions al·lèrgiques per exposició a les larves d’anisakis a través de la manipulació de peix infectat, encara que aquesta no és la forma habitual de transmissió de la malaltia.

Segons el Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), entre els anys 2014 i 2018 en els països europeus hi va haver 119 notificacions relacionades amb presència de paràsits en peix i productes pesquers.

L’any 2020, a la Unió Europea hi va haver 21 notificacions relacionades amb la presència de paràsits en peix i productes pesquers.

L’anisakiosi continua sent una zoonosi cosmopolita, amb Anisakidae present en tots els mars i oceans del món. Totes les espècies de peix, així com altres vertebrats marins i cefalòpodes, poden estar parasitats per larves d’anisakis. Això inclou peixos migratoris d’aigua dolça i salada, com les anguiles, que també en poden estar afectades.

Actualment, no es pot considerar que cap zona marítima de pesca estigui lliure de larves d’anisakis. La variabilitat en la infestació depèn de diversos factors, incloses les espècies de peix, les condicions ambientals i les pràctiques de pesca.

Els aliments més associats a aquesta malaltia són aquells que es consumeixen crus o poc cuits, com el sushi i sashimi, que sovint inclouen espècies de peix que poden estar infestades. Entre els tipus de peix més afectats hi ha  les anxoves, amb una taxa d’infestació d’aproximadament un 80%, seguides dels merlúccids (lluç), que presenten un 90% d’infestació. Altres espècies com els merlans, els maquereus i els sorells també en són susceptibles, amb taxes d’infestació del 70%, 30% i 60%, respectivament.

A més del peix, els cefalòpodes com els calamars i les sèpies també poden contenir larves d’anisakis, augmentant així el risc d’anisakiosi en aquelles persones que en consumeixen. El salmó, especialment el salvatge, en pot estar afectat tot i que, segons l’EFSA, el salmó de l’Atlàntic, criat en condicions controlades, presenta un risc insignificant.

La profilaxi col·lectiva de l’anisakiosi es fonamenta en els principis establerts en el Reglament (CE) núm. 853/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, relatiu a la higiene dels productes alimentosos.

Els principals aspectes inclouen:

  • Evisceració: El peix ha de ser eviscerat immediatament després de ser capturat per reduir el risc de contaminació per paràsits.
  • Refrigeració ràpida: És essencial refrigerar ràpidament el peix per mantenir-ne la frescor i evitar la proliferació de microorganismes.
  • Tractament: Inclou el tall i la congelació del peix a bord dels vaixells per garantir la seguretat alimentària.
  • Manteniment de la cadena de fred: És crucial mantenir una temperatura adequada durant el transport i l’emmagatzematge per evitar el creixement de paràsits.
  • Examen visual: Realitzar un examen visual del peix per identificar i eliminar paràsits visibles.

El Reglament estableix que els operadors que comercialitzin productes de la pesca crus o pràcticament crus han de sotmetre aquests productes a congelació a -20 °C durant un període mínim de 24 hores. Això s’aplica a:

  • Productes de la pesca per consumir en cru: Inclou peixos que se serviran crus, com el sushi o sashimi.
  • Productes fumats: Com l’arengada, el verat i el salmó salvatge de l’Atlàntic i del Pacífic, quan el procés de fumat en fred no supera els 60 °C.
  • Productes en escabetx o salats: Quan aquests processos no són suficients per destruir les larves de nematodes.

Tipus d'aliments