L’anisakiosi s’utilitza generalment per referir-se a la malaltia aguda en els éssers humans. En els casos més greus es pot presentar dolor abdominal agut, apendicitis aguda acompanyada de sensació de nàusees. Els símptomes es produeixen des d’1 hora a aproximadament 2 setmanes després del consum de peixos o cefalòpodes crus o poc cuinats. A més, la ingesta de larves vives de A. simplex pot provocar processos al·lèrgics per hipersensibilitat immediata. No obstant això, l’al·lèrgia pot presentar-se també pel consum de peix parasitat amb larves invectivades per congelació o cocció (ref.2, 4).
El 95% dels casos mundials d’anisakiosi es produeixen al Japó. A Europa, la infestació de persones per larves del paràsit Anisakis simplex és menys freqüent, i la majoria de casos es troben als Països Baixos, Alemanya, França i Espanya, tot i que els últims anys han augmentat les persones que n’estan afectades. Probablement, la major prevalença d’aquesta zoonosi sigui deguda a l’existència de millors tècniques de diagnòstic, però també a l’increment del consum de peix cru o poc cuinat (ref.7).

Tota la població és susceptible de desenvolupar un quadre intestinal per Anisakis després del consum de peix cru o poc cuinat. Les persones atòpiques constitueixen un grup vulnerable de la població, en les que, la ingestió d’una d’una larva morta pot provocar una reacció al·lèrgica (ref.2, 3, 10).

La parasitació pot arribar a taxes de parasitació del 62% en maire, del 67% en sorell, del 87% en verat i de fins al 95% en lluç  ³.
Els resultats d’anisakis en peix i menjar preparat a base de peix recollits en el marc del Sistema de Vigilància dels Aliments a Catalunya (SIVAL) indiquen durant el 2016 una taxa de conformitat del 77% en el global de mostres de peix, però només del 14% en el cas de les mostres de lluç 7. A nivell estatal va haver-hi, al 2017, una taxa de conformitat del 72,4% ⁸. Des del 2017 hi hagut 94 notificacions als RASFF.

Existeixen estudis que reflecteixen una elevada prevalença de sensibilització per A. simplex a Espanya, sent del 38,1% en pacients que havien sofert un episodi de urticària/angioedema i del 13,1% en subjectes sense història de reaccions al·lèrgiques. Estudis més recents, que empren tècniques de diagnòstic de major grau d’especificitat, mostren diferents resultats de prevalença, 22% en la regió de Antequera i 12,4% en la ciutat de Madrid. A més, altre estudi realitzat en la regió de Madrid a prop de 200 pacients, amb símptomes de dispèpsia però en els quals no se sospitava de anisakiosi, va revelar una seropositivitat del 13,8% a l’antigen de A. simplex Ani s1 ⁵.
A Catalunya, entre el 2011 i el 2016 només s’han declarat dos brots, tots el 2014,  i s’han declarat entre 9 i 22 casos individuals a l’any ⁷.

L’anisakiosi és una zoonosis cosmopolita. En efecte, Anisakidae es troba en tots els mars i oceans. Totes les espècies de peix, altres vertebrats marins i cefalòpodes poden estar parasitats. Els peixos migratoris d’aigua dolça/salada com les anguiles poden ser també parasitats. Basant-se en els coneixements actuals, cap de les zones marítimes de pesca es pot considerar lliure de larves d’anisakis. En el cas de l’única espècie de peix sobre la qual hi ha dades disponibles suficients en l’actualitat ” el salmó de l’Atlàntic ” EFSA considera que el risc de contagi és insignificant quan es crien en gàbies flotants o tancs al terra i s’alimenten amb aliment que no contingui paràsits vius (ref.2, 5, 6).

La profilaxi col•lectiva de l’anisakiosi es basa en els principis definits en el Reglament 853/2004 i que són l’evisceració i refrigeració ràpida o tractament (tall i congelació) del peix en els vaixells, el manteniment de la cadena de fred i l’examen visual per eliminar els paràsits. El Reglament (CE) N° 853/2004 del Parlament europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, relatiu a la higiene dels productes alimentosos, establix l’obligació que els operadors que comercialitzin productes de la pesca crus o pràcticament crus, sotmetin a aquests productes a congelació a -20°C durant un període com a mínim 24 hores en: – Els productes de la pesca que s’hagin de consumir en cru o pràcticament crus; – Els productes fumats (l’arengada, el verat, i el salmó salvatge de l’Atlàntic i del Pacífic), quan es realitza un procés de fumat en fred en què la temperatura del producte no sobrepassi els 60°C; – Els productes de la pesca en escabetx o salats, quan aquest procés no sigui suficient per destruir les larves de nematodes (ref.1, 4).