Els efectes tòxics dels PCBs es poden produir per exposicions tant agudes com cròniques. L’exposició breu a altes concentracions d’aquest contaminant causa lesions cutànies (com cloracne i aparició de taques) i alteracions funcionals hepàtiques. L’exposició crònica causa alteracions del sistema immunitari, del sistema nerviós i de les funcions reproductores degut a la capacitat dels PCBs d’actuar com a disruptors endocrins, alhora que indueixen la carcinogenicitat. Els fetus i els nounats tenen una major sensibilitat a l’exposició per PCBs, ja que afecten el seu desenvolupament.

Els PCBs són molècules estables i resistents que trobem al medi degut a l’activitat humana i que s’incorporen a la cadena alimentària. Degut a les seves propietats lipòfiles i als processos metabòlics, aquests contaminants tendeixen a acumular-se als teixits adiposos i al fetge. Els aliments que contenen una concentració més alta de PCBs són el peix, especialment els peixos blaus, i els seus productes. També es detecten en aliments rics en greix, com la llet i els ous.

La ingesta estimada de PCBs, d’acord amb les dades dels estudis de dieta total a Catalunya, mostra una tendència decreixent des de l’any 2000. Les dades dels programes de vigilància i control a Catalunya respecte al contingut conjunt de dioxines, furans i PCB similars a les dioxines durant l’any 2021 indiquen un elevat compliment dels nivells establerts legalment.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), entre 2020 i 2024, s’han comunicat quatre alertes per a PCBs, i els principals aliments implicats han estat els pinsos per a animals i la carn de pollastre.

Pel que fa al grup de PCBs similars a les dioxines, els aliments que en presenten concentracions més elevades corresponen als productes animals, com és el cas del peix i dels productes de la pesca, la carn i els productes carnis, la llet i els derivats lactis i els ous. La contribució majoritària a la ingesta es deu també al consum de peix, que representa per a aquests contaminants el 74% de la ingesta, seguida dels lactis, carns i derivats, cereals, olis i greixos.

Al tractar-se d’un contaminant orgànic persistent (COP), evitar la presència d’aquest contaminant en els aliments resulta una tasca complicada i cal basar-se en metodologies preventives. La FAO/OMS va emetre l’any 2006 un codi de pràctiques per a la prevenció i reducció de dioxines i PCBs en aliments i pinsos, on recomana identificar les possibles fonts de contaminació (com és el cas de les emissions industrials), l’ús de bones pràctiques agrícoles i el control dels pinsos, assegurant que es compleixen el límits màxims establerts. Quan els continguts d’aquests contaminants superin els llindars especificats per a la intervenció, els estats membres, en cooperació amb els operadors, han d’iniciar investigacions per determinar la font de contaminació i han d’adoptar mesures per reduir-la o eliminar-la.

Els consumidors poden rebaixar l’exposició dietètica als PCBs mitjançant la separació del greix i el fetge dels peixos.

ACSA. Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Estudi de dieta total a Catalunya (2010)

ACSA. Agència Catalana de Seguretat Alimentària. ACSA brief, Dioxines i PCB similars a les dioxines. (2022).

EFSA. European Food Safety Authority. Risk assessment of dioxins and dioxin-like PCBs in food. EFSA Journal (2018).

European Commission. Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF)(2024).

FAO and WHO. Food and Agriculture Organization and World Health Organization. Codex Alimentarius: Code of Practice for the Prevention and Reduction of Dioxin and Dioxin-like PCB Contamination in Foods and Feeds.(2006).

Generalitat de Catalunya. Memòria anual de la situació de la seguretat alimentària a Catalunya.(2021).

IARC. International Agency for Research on Cancer. IARC Monographs Volume 107: Polychlorinated Biphenyls and Polybrominated Biphenyls.(2013).

 

 

Actualització: novembre de 2024