Els bifenils policlorats són molècules antropogèniques que han estat utilitzats en nombroses aplicacions industrials i comercials. Per la seva lipofília i persistència, es bioacumulen i biomagnifiquen quan entren a la cadena tròfica. La via alimentària és la font d’exposició principal de la població (90%). Alguns congèneres presenten propietats toxicològiques similars a les de les dioxines, per la qual cosa s’anomenen dioxin-like polychlorinated biphenyls (DLPCB), i tenen assignat un factor d’equivalència tòxica. La IARC classifica les barreges de PCB al grup 2A, és a dir, probables carcinògens 2, 3.
El 1998 l’OMS va establir una ingesta diària tolerable (IDT) en un interval d’1 a 4 pg/kg de pes corporal, aplicable als efectes tòxics generals per a les dioxines i els DLPCB. Altres organismes com el Comitè Científic de l’Alimentació Humana de la Comissió Europea i el JECFA (Comitè Mixt FAO/OMS d’Experts en Additius i Contaminats Alimentaris) han establert concentracions de seguretat setmanals i mensuals de 14pg/kg pcl/setmana i 70 pg/ kg pc/mes respectivament.
Gran part dels efectes tòxics dels PCBs estan relacionats amb alteracions del sistema immunitari, sistema nerviós, les funcions reproductores, i estan considerats com a cancerígens i disruptors endocrins 1, 2, 6.
Existe una mayor sensibilidad a la exposición a estos productos en los fetos y los neonatos puesto que pueden provocar alteraciones del desarrollo fetal y variaciones en la ratio de nacimientos niños/niñas, que sumado a su capacidad disruptora endocrina hace que estos grupos sean especialmente vulnerables 1, 7.
S’ha indicat que els aliments que contenen una concentració mitjana més alta de PCBs són el “fetge de peix i els seus productes” i en “carn d’anguila”, i en “fetge d’animals terrestres”, encara que també s’ha determinat la importància de els DL-PCB a la llet i els ous, on s’acumulen al greix i acaben emmagatzemant-se en teixit gras de l’organisme humà 3.
Les dades dels programes de vigilància i control a Catalunya respecte al contingut conjunt de dioxines, furans i PCB similars a les dioxines durant el període 2006-2008 indiquen un elevat compliment dels nivells establerts legalment. La taxa de conformitat de tots els grups de productes objecte de vigilància va ser del 100%, excepte per al grup de peix i productes de la pesca, que presenta 5 mostres de bonítol no conformes al sumatori de dioxines i PCB similars a les dioxines8.
Durant el 2019, només es va reportar una alerta a nivell europeu relacionada amb carn d’aus i productes carnis procedents d’Espanya. Es van determinar continguts de DL-PCB de 5,88 pg/g de greix, superant per tant el màxim permès 5.
Pel que fa al grup de DL-PCB, els aliments que presenten concentracions més elevades corresponen al peix i marisc, derivats lactis i als olis i greixos. La contribució majoritària a la ingesta es deu també al consum de peix, que representa per a aquests contaminants el 74% de la ingesta, seguida dels lactis, carns i derivats, cereals i olis i greixos 1, 2, 7.
El control dʻaquest químic comprèn 9:
- Incorporar aquest perill en els plans d’HACCP.
- Control de matèries primeres.
- Vigilància de fonts d’emissió properes.
- Verificació compliment límits màxims en pinsos.
- Verificació compliment límits màxims en aliments.
- Verificació compliment dels nivells objectiu, que poden orientar una investigació per determinar una possible contaminació en algun punt de la cadena alimentària.
1. Europen Commission (EC), 2007. Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament i al Comitè econòmic i social europeu relativa a l’aplicació de l’estratègia comunitària sobre les dioxines, els furans i els policlorobifenils (COM(2001) 593) – Segon informe de situació. Dispossible a: http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2007:0396:FI:CA:PDF
2. ACSA. 2010. ACSA Brief Dioxines i PCB. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/web/.content/Documents/eines_i_recursos/acsaBrief/acsa_brief_castella/2010/8.-dioxinas_acsabrief08-2010.pdf
3. EFSA. 2018. Risk per a animal i human health related to presence de dioxins i dioxin-like PCBs in feed and food. Disponible a: https://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/pub/5333
4. European Commission (EC), 2006. RECOMANACIÓ DE LA COMISSIÓ de 6 de febrer de 2006 relativa a la reducció de la presència de dioxines, furans i PCB als pinsos i els aliments. Disponible a: http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2006:042:0026:0028:CA:PDF
5. European Comission. Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF). Notification portal. Disponible a: https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/?event=SearchForm&cleanSearch=1
6. Amaral Mendes, J. 2002. The endocrine disrupters: a major medical challenge. Food and Chemical Toxicology, 40(6): 781-788.
7. ACSA. 2010. Contaminants químics. Estudi de dieta total a Catalunya 2005-2007. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/web/.content/_Publicacions/Estudis_de_dieta_total/contaminants_quimics/EDT_Contaminants_2005_2007/EDT_Contaminants_2005_2007_cat.pdf
8. ACSA. 2008. Contaminants químics a peix i marisc consumit a Catalunya. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/web/.content/_Publicacions/Estudis_de_dieta_total/Estudis_exposicio/Contaminants_peix_i_marisc/Contaminants_peix_marisc_catala.pdf
9. Generalitat de Catalunya. 2011. La vigilància i el control dels contaminants químics ambientals a Catalunya 2006-2008. Disponible a: