Les biotoxines marines suposen un risc alimentari atès que s’acumulen en productes de la pesca, i donen lloc a diferents símptomes i graus d’intoxicació (des de símptomes lleus fins a la mort) depenent de la naturalesa de la toxina consumida, la concentració i les característiques del consumidor afectat. En funció de la simptomatologia que provoquen les biotoxines marines es classifiquen en els següents grups:

• ­ Intoxicació paralitzant per marisc (PSP): causada per neurotoxines alcaloides solubles en aigua que s’acumulen en mariscs, especialment en mol·luscs bivalves. La principal toxina implicada és la saxitoxina (STX) i la simptomatologia és variada, amb símptomes entre un lleuger formigueig i la paràlisi respiratòria entre 2 i 12 hores després del consum.
• ­ Intoxicació amnèsica per marisc (ASP): el quadre clínic no sempre inclou l’amnèsia, i en destaca la neurotoxina àcid domoic (DA), que és soluble en l’aigua i no proteica.
• ­ Intoxicació diarreica per marisc (DSP): principalment associada al consum de bivalves i causada per un grup de toxines de tipus polièter solubles en lípids que inclou l’àcid ocadaic (AO) i les dinofisistoxines (DTX).
• ­ Intoxicació neurotòxica per marisc (NSP): en aquest grup s’inclouen toxines de tipus polièter solubles en lípids anomenades “brevetoxines”, que són tòxiques per a peixos, ocells i mamífers, però no per a bivalves.
• ­ Intoxicació azaspiràcida per marisc (AZP): causada per la toxina azaspiràcid, soluble en lípids i altres derivats (AZAs).
• ­ Intoxicació de ciguatera per consum de peix (CFP): causada per la ciguatoxina; els seus símptomes poden ser tant aguts com crònics i poden comprendre efectes gastrointestinals, cardiovasculars o neurològics. És la biotoxina marina que presenta més casos arreu del món.
• ­ Intoxicació per tetradotoxina (TTX): es troba principalment en peixos globus; aquesta toxina pot ser letal i causa símptomes com paràlisi, dificultat respiratòria i, en casos greus, la mort.

Les biotoxines marines són contaminants químics produïts per certs tipus de microalgues. El clima i la temperatura dels ambients aquàtics influencien el creixement d’aquests microorganismes productors, que en ocasions poden arribar a formar les anomenades “marees vermelles”, a causa del creixement descontrolat, i poden afectar als organismes marins que se’n alimenten, bioacumulant quantitats més elevades de toxines.

Els mol·luscs més freqüentment implicats són les cloïsses, els musclos i, ocasionalment, les petxines de pelegrí i les ostres. En aquest grup de mol·luscs s’han descrit les intoxicacions paralitzant (PSP), diarreica (DSP), neurotòxica (NSP) i amnèsica (ASP).

Les ciguatoxines s’acumulen al llarg de la cadena tròfica marina, i s’han descrit fins a 400 espècies de peixos d’aigües tropicals i subtropicals com a potencials portadors de ciguatoxina. Entre aquests destaquen la barracuda, l’anfós, la círvia o el verat.