Els estudis realitzats mostren que el sistema immunitari és el més sensible a l’exposició per BPA, afectant les cèl·lules Th17 i causant efectes inflamatoris, entre d’altres.

El BPA també pot interaccionar amb els sistemes hormonals del cos humà com a disruptor endocrí, ja que té capacitat de simular la funció dels estrògens i afectar el sistema reproductiu, el sistema immune, el desenvolupament neuronal i el metabolisme.

Altres estudis també han mostrat que el BPA pot contribuir a problemes com l’obesitat i altres trastorns metabòlics, ja que fa augmentar la resistència a la insulina.

Els lactants i les dones embarassades es consideren els grups de població més susceptibles als riscos derivats de l’exposició al BPA, atès que els processos metabòlics i l’activitat enzimàtica dels nens d’edat inferior a tres anys i dels fetus no estan del tot desenvolupats i tenen menys capacitat de detoxificació.

El BPA pot migrar des dels envasos i estris de cuina als aliments i begudes, especialment en condicions de calor (per exemple, l’escalfament en el microones), acidesa o contacte amb greixos, fets que suposen un risc per a la salut dels consumidors.

Del 2010 fins a 2014 es van notificar 10 casos en el Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), 9 per presència de BPA en biberons i 1 cas per excés de migració en una safata per al forn.

Segons les dades del RASFF, entre el 2020 i el 2024 s’han fet 8 notificacions d’alerta relacionades amb el BPA, derivades de la migració a partir de materials en contacte amb aliments.

Els principals aliments associats a la presència de BPA són les begudes envasades i els aliments en llauna. També s’ha trobat BPA en carn i derivats carnis i peix no envasats, encara que en menor grau que en els aliments en conserva.

D’acord amb l’informe de l’EFSA de l’any 2015, els aliments envasats tenen una concentració de BPA més alta que els no envasats. Les categories amb més BPA, amb concentracions superiors a 30 µg/kg, són els cereals i derivats, llegums, fruita seca i llavors oleaginoses, carn i derivats, peix i derivats, espècies i aperitius, postres i plats preparats. En canvi, la concentració de BPA de les begudes enllaunades no va superar els 3 µg/kg.

Entre els aliments no enllaunats, destaca la categoria de carn i derivats i peix i derivats, amb concentracions mitjanes de BPA de 9,4 i 7,4 µg/kg, respectivament. Es desconeix l’origen d’aquestes concentracions relativament elevades de BPA en aliments d’origen animal no enllaunats. Aquestes dades s’observen també en altres països no europeus.

El 31 de desembre de 2024, la Comissió Europea va publicar el Reglament (UE) 2024/3190, que prohibeix l’ús del BPA en la fabricació de materials destinats a entrar en contacte amb aliments. Aquesta mesura respon a les conclusions de la reavaluació de l’EFSA de 2023. L’any 2011, la Comissió Europea ja havia prohibit l’ús de BPA en envasos per a biberons i aliments infantils.

ACSA. Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Bisfenol A (BPA) (2025).

AESAN. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Bisfenol A: Evaluación de riesgo y revisión de seguridad (2023).

EFSA. European Food Safety Authority. Re-evaluation of the risks to public health related to the presence of bisphenol A (BPA) in foodstuffs (2023).

EFSA. European Food Safety Authority. Scientific Opinion on the risks to public health related to the presence of bisphenol A (BPA) in foodstuffs: Executive summary (2015).

European Commission. Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF) (2024).

 

Altres

Geens, T. et al. A review of dietary and non-dietary exposure to bisphenol-A. Food and Chemical Toxicology, 50(10), 3725-3740 (2012).