Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

El cadmi és un metall pesat que es troba a l’ambient des de fonts naturals, tals com les emissions volcàniques i l’erosió de les roques, així com de la indústria i l’agricultura. Normalment es genera com a subproducte durant els processos de producció de metalls com el zinc, el plom o el coure.

Té moltes aplicacions industrials com anticorrosiu o semiconductor, i es fa servir en la fabricació de pigments, revestiments metàl·lics i aliatges, així com en molts tipus de soldadura, en bateries de níquel i cadmi o en galvanotècnia. També es fa servir com a catalitzador en alguns processos industrials.

Un cop alliberat al medi el cadmi es distribueix per sòls i aigües, des d’on passa amb molta facilitat als vegetals, que són una de les principals vies d’entrada del contaminant en la cadena tròfica.

Alguns cereals com l’arròs o el blat el concentren selectivament, i en poden arribar a acumular quantitats importants 2, 6.

L’absorció del cadmi en l’aparell digestiu és baixa (5-10 %), no obstant això, el cadmi s’acumula en l’organisme, principalment en el fetge i ronyó, estant la seva vida mitja estimada en uns 20-30 anys en humans 2. L’EFSA ha establert una ingesta setmanal tolerable (ISTP) de 2,5 µg/kg de pes corporal 3. L’Agència Internacional de Recerca Sobre el Càncer (IARC) ha classificat el cadmi com a cancerigen en la categoria 1. 

El cadmi és tòxic per als ronyons, on s’acumula i pot causar disfuncions renals. El cadmi també pot causar la desmineralització òssia, ja sigui a través de dany en l’os directa o indirectament com resultat d’una disfunció renal. Després d’una exposició perllongada i/o alta es pot produir una disminució de la taxa de filtració glomerular, i finalment provocar una insuficiència renal. Hi ha evidències de la seva influència en el desenvolupament d’alguns tipus de càncer de l’aparell reproductor masculí i de pulmó. L’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer ( IARC) l’ha classificat en la categoria 1, carcinogènic per als éssers humans, amb evidència epidemiològica suficient 4.

No hi ha grups més vulnerables de població respecte a la toxicitat del cadmi. D’acord amb l’EFSA, considerant el consum d’aliments, alguns subgrups específics com els vegetarians i els infants poden presentar una exposició més elevada a aquest contaminant.

Els resultats dels programes de vigilància i control dels contaminants químics que es realitzen a Catalunya, que de manera rutinària analitzen mostres d’aliments, indiquen un compliment elevat dels nivells legals establerts. Durant el període 2004-2007 es van analitzar 2.001 mostres. La taxa global de conformitat és del 98% 5. En el període 2006-2008 la taxa de conformitat va ser del 100% excepte en productes de la pesca i productes carnis 8.

La major contribució dels diferents grups d’aliments a la ingesta diària de cadmi correspon al pa i cereals (39,53%) seguidament del peix i marisc (24,29%) 7.

En 1968, al Japó es va declarar un enverinament crònic per cadmi a una població propera a la conca del riu Jinzu. La causa de l’enverinament es va produir per l’extracció minera de metalls pesants i la contaminació de l’aigua per al reg de cultius de verdures, arròs, i el peix de la zona de la conca d’aquest riu.

Durant el 2019, es van produir 34 notificacions d’alertes per cadmi a Europa, la majoria relacionades amb productes de la pesca, especialment crustacis, mol·luscs, cefalòpodes i peix 9.

Els nivells més elevats es detecten en el pa i cereals, peixos i mariscs, algues marines, complements alimentosos, bolets, xocolata 5. Els grups d’aliments que contribueixen de forma significativa a la ingesta són el pa i els cereals, els llegums i la carn i derivats 1, 5.

El control d’aquest químic comprèn:

  • Incorporar aquest perill en els plans d’HACCP.
  • Control de matèries primeres.
  • Control d’aigua de processament.
  • Vigilància de fonts d’emissió properes.
  • Verificació compliment límits màxims en aliments.

1. EFSA. 2009. EFSA sets lower tolerable intake level for cadmium in food. Disponible a: http://www.efsa.europa.eu/en/press/news/contam090320.htm
2. AESAN, 2008. Informe resumen de datos de cadmio 2000-2007. Disponible a: http://www.aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/docs/documentos/seguridad_alimentaria/evaluacion_riesgos/informes_comite/CADMIO_ALIMENTOS.pdf
3. EFSA. 2011. Contaminants in food and feed. Metals as contaminants in food. Disponible a: http://www.efsa.europa.eu/en/topics/topic/metals.htm
4. EFSA, 2009. Scientific opinion of Cadmium in food. Disponible a:http://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/doc/980.pdf
5. Agencia Catalana de Seguridad Alimentaria (ACSA). (2009). Cadmi. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/web/.content/Documents/eines_i_recursos/acsaBrief/acsa_brief_castella/2009/12.-cadmio_acsa_brief_castella.pdf
6. ACSA. 2010. Contaminants químics. Estudi de dieta total a Catalunya 2005-2007. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/web/.content/_Publicacions/Estudis_de_dieta_total/contaminants_quimics/EDT_Contaminants_2005_2007/EDT_Contaminants_2005_2007_cat.pdf
7. ACSA. 2012. Contaminants químics. Estudi de dieta total a Catalunya 2012. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/web/.content/_Publicacions/Estudis_de_dieta_total/contaminants_quimics/EDT_Contaminants_2012/dieta_total-IV_contaminants-quimics_2012_17.pdf
8. Generalitat de Catalunya. 2011. La vigilància i el control dels contaminants químics ambientals a Catalunya 2006-2008. Disponible a:http://acsa.gencat.cat/web/.content/Documents/eines_i_recursos/svc_contquim2006-08.pdf
9. European Comission. Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF). Notification portal. Disponible a: https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/?event=SearchForm&cleanSearch=1