Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Dioxines (PCDD) i furans (PCDF)

Descarregar

Amb el terme dioxines es coneix un conjunt de compostos orgànics amb una estructura i toxicitat similars, format per més de dos-cents compostos que es poden agrupar en dibenzodioxines policlorades (PCDD) i dibenzofurans policlorats (PCDF). Són molt lipòfils i persistents en el medi ambient, cosa que en facilita l’acumulació en el teixit adipós d’humans i animals i que fa que arribin fàcilment a la cadena alimentària per bioacumulació i biomagnificació. Es generen de forma no intencionada en els processos de combustió o incineració en presència de clor i en processos de combustió incompleta de matèria orgànica, per exemple quan es crema un bosc. Les dioxines es troben al medi ambient com a mescles de diferents congèneres, i la seva toxicitat individual pot variar de l’ordre de mil vegades entre els diferents compostos. El congènere més tòxic és la 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina (TCDD).
El 1998 l’OMS va establir una ingesta diària tolerable (IDT) en un interval d’1 a 4pg/kg de pes corporal. El 2001 el JECFA (Comitè Mixt FAO/OMS d’Experts en Additius i Contaminats Alimentaris) va establir  una ingesta  de seguretat mensual de 70pg/kg pc/mes. El 2005, per a poder avaluar conjuntament totes les substàncies amb efecte tòxic dioxínic, l’OMS va establir uns factors d’equivalència toxicològics per a dioxines, furans i  PCB similars a les dioxines, així es passaven a avaluar en base a pg OMS-TEQ/g –picograms de toxiequivalents per gram-. El 2015, el Panell de Contaminants de la Cadena Alimentària de l’EFSA (CONTAM) va establir una ingesta setmanal tolerable (IST) de 14 pg OMS-TEQ/kg pc i setmana. El mateix organisme, el 2018, ha establert una IST de 2 pg OMS-TEQ/kg pc i setmana 14.

Descarregar

L’exposició en altes concentracions d’aquests compostos pot causar lesions cutànies, tals com cloracne i taques fosques, així com alteracions funcionals hepàtiques. L’exposició prolongada s’ha relacionat amb alteracions immunitàries del sistema nerviós en desenvolupament, del sistema endocrí i de la funció reproductora2, 3, 8.

L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) classifica la TCDD dins del grup 1, és a dir carcinogen per als humans1, 2, 3,6,7.

El fetus és particularment sensible a l’exposició a les dioxines. Alguns individus o grups d’individus poden estar exposats a majors concentracions de dioxines a causa de les seves dietes o al seu treball (per exemple, treballadors de la indústria del paper i de la pasta de paper, o de plantes d’incineració i abocadors de deixalles perilloses)3.

Els resultats dels programes de vigilància i control dels contaminants químics que es realitzen a Catalunya, que de manera rutinària analitzen mostres d’aliments, indiquen un compliment elevat dels nivells legals establerts. Durant el període 2006-2008 la taxa global de conformitat va ser del 97,2%. Únicament es va detectar una mostra de pit de pollastre amb un contingut superior al legalment establert12. En el període 2009-2016 només es van detectar dues mostres que superessin el valor legal, el 2009 i el 2011, ambdues eren peces de caça menor13.

D’acord amb les dades de l’Estudi de dieta total a Catalunya11 . El 2017, la ingesta de dioxines ha disminuït un 89% respecte l’any 2000 i un 17% respecte l’any 2008.

Tot i que les dioxines ja eren conegudes des de finals del segle XIX, fins al 1957 no es van descriure els seus efectes tòxics, i més concretament els episodis de cloracne descrits en treballadors que manipulaven productes orgànics clorats 4. També l’any 1957 es va identificar, en un pinso d’aus als Estats Units d’Amèrica, el 2,3,7,8,9-hexaclorodibenzop- dioxina, que es va relacionar amb una afecció desconeguda fins al moment que havia causat una mortalitat elevada en les aus alimentades amb aquest pinso.

Una altra polèmica sobre la presència d’aquests contaminants en aliments va tenir lloc a principis de 2004 arran de la publicació de les dades d’un estudi sobre la contaminació dels salmons, publicat a la revista Science. La contaminació a Irlanda de pinsos amb gasos provinents de la combustió d’olis durant l’assecatge del pinso va provocar la contaminació per dioxines de la carn de porc amb concentracions 100 vegades superiors al nivell màxim permès en la UE. Aquest fet va fer que Irlanda retirés tota la carn de porc distribuïda al mercat intern i extern produït al país a causa de la gravetat de la contaminació.

Durant el 2019, es van produir 9 notificacions d’alerta per dioxines a Europa en diferents categories d’aliments, de les que es destaquen carn i productes carnis, ous i derivats, peix i productes de la pesca i productes d’alimentació animal 9.

Més del 90% de l’exposició humana a les dioxines procedeix dels aliments. Dioxines i PCB es troben majoritàriament en aliments amb elevat contingut en greix com carn i fetge de boví, oví, aus de granja, porc, peix i olis de peix, llet i productes lactis, ous, greix animal, olis i greixos vegetals3.

Incorporar aquest perill en els plans d’HACCP.
Control de matèries primeres.
Vigilància de fonts d’emissió properes.
Verificació compliment límits màxims en pinsos.
Verificació compliment límits màxims en aliments.

    1. Koss, G. & Wölfle, D. (1999). Dioxin and Dioxin-like Polychlorinated Hydrocarbons and Biphenyls.

Toxicology

    1. , 699-728.

 

    1. Loganathan, B. & Masunaga, S. (2009). PCBs, Dioxins, and Furans: Human Exposure and Health Effects. Handbook of Toxicology of Chemical Warfare Agents, 245-253.

 

    1. Scharfer, C. (2007). Industrial chemicals and environmental contaminants. Drugs During Pregnancy and Lactation (Second Edition), 810-826.

 

    1. Organización Mundial de la Salud (OMS). (2010). Las dioxinas y sus efectos en la salud humana. Nota descriptiva N°225. Disponible a:

http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs225/es/index.html

    1. Yoshimura; et al. (2001). Sex ratio in offspring of those affected by dioxin and dioxin-like compounds: the Yusho, Seveso, and Yucheng incidents.

Occup Environ Med

    1. , 58, 540-541.

 

    1. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. (AESAN). Dioxinas, furanos y PCBs. Disponible a:

http://www.aesa.msc.es/AESAN/web/cadena_alimentaria/subdetalle/org_dioxi_furanos_pcb.shtml

    1. Scientific Committee on Food, 2001. Opinion of the SCF on the Risk Assessment of Dioxins and Dioxin-like PCBs in Food (update on the new scientific information available since the adoption of the SCF Opinions of 22 November 2000). Disponible a:

http://ec.europa.eu/food/fs/sc/scf/out90_en.pdf

    1. Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Dioxines i furans. Data de publicació: 13/09/2007. Disponible en:

http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1351/doc16289.html

    European Comission. Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF). Notification portal. Disponible en: https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/?event=SearchForm&cleanSearch=1

 

    1. Contaminants químics. Estudi de dieta total a Catalunya 2000-2002. ACSA 2005. Disponible a:

http://acsa.gencat.cat/ca/Publicacions/estudis/estudis_de_dieta_total/contaminants-quimics/

    1. Contaminants químics. Estudi de dieta total a Catalunya 2017. ACSA, 2019 (pendent de publicar). Disponible a:

http://acsa.gencat.cat/ca/Publicacions/estudis/estudis_de_dieta_total/contaminants-quimics/

    1. La vigilància i el control dels contaminants químics ambientals a Catalunya 2006-2008

 

    1. Memòries anuals sobre la situació de la seguretat alimentària a Catalunya. ACSA 2010-2016. Disponible a:

http://acsa.gencat.cat/ca/Publicacions/memories/memoria-sobre-la-situacio-de-la-seguretat-alimentaria/

    1. European Food Safety Authority (EFSA). Risk for animal and human health related to the presence of dioxins and dioxin-like PCBs in feed and food. EFSA Journal 2018;16(11):5333. Disponible a:

https://efsa.onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.2903/j.efsa.2018.5333

Tipus d'aliments