Després de la ingestió de VTEC i un període d’incubació de 3-4 dies, la producció de verotoxines danya el revestiment intestinal produint diarrees agudes i colitis hemorràgica caracteritzada per dolors abdominals i diarrees sanguinolentes. La malaltia pot durar una setmana i normalment s’ auto inhibeix. El síndrome urèmic hemolític (HUS) que es caracteritza per insuficiència renal aguda, sagnat i símptomes neurològics, o la porpra trombocitopènica trombòtica són les complicacions més habituals. El vehicle més freqüent d’infecció humana és la carn de boví (ref.1, 2, 4).

El percentatge de notificació és major en nens menors de cinc anys, ancians i persones immunocompromeses. Les infeccions en l’home es presenten amb major freqüència com a brots de transmissió alimentària en comunitats tals com a famílies, col·legis, guarderies i residències d’ancians (ref.2, 4, 5).

El principal reservori d’E. coli verotoxigènicas és el bestiar (fonamentalment en bovins i ovins) (ref.4, 5).

E. coli  O157:H7 es vincula amb infeccions a tot el món, provocant nombrosos brots de colitis hemorràgica especialment a Canadà, EUA, Japó i el Regne Unit. A Espanya, les infeccions intestinals per E. coli verotoxigèniques causen alguns brots, principalment pel serotip O157:H7 ⁶. E. coli O104:H4 va produir un brot en el centre d’Europa en el 2011, infectant a prop de 4000 persones, principalment a
Alemanya, produint més de 900 casos de síndrome urèmic hemolític (SUH), resultant en 54 morts provocada per brots germinats contaminats ^{5, 7}.
En 2017, es van reportar 6.073 casos confirmats d’infeccions per E. coli STEC, obtenint una taxa de notificacions de 1,66 casos per cada 100.000 habitants. Durant els últims 5 anys, del 2013 al 2017, la tendència a la UE s’ha mantingut estable. En 2017, es van informar de 20 morts a causa d’infecció per STEC, el que va resultar en una letalitat a la UE del 0,5 % ¹³.  Durant el transcurs de l’any 2018, hi ha hagut 72 notificacions relacionades amb aquest tipus d’E coli emeses pel RASFF, incloent categories d’aliments molt diferents.

– La prevenció passa pel control de la producció dels aliments frescos, especialment els de origen animal: llet i carn; la vigilància d’una possible contaminació posterior.
– Neteja dels animals que ingressen minimitzant la matèria fecal sobre els animals.
– Ús d’equips nets i bones pràctiques higièniques que previnguin la contaminació de les carcasses.
– Evitar la contaminació intestinal durant la evisceració.
– Prendre accions correctives si es produeix contaminació.
– La refrigeració limita la multiplicació dels microorganismes patògens presents en els aliments (ref.1, 8, 10).