Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Listeria monocytogenes

Listeria monocytogenes és un bacil curt, grampositiu, no esporulat i mòbil gràcies a la presència de flagels. Les seves condicions òptimes de creixement es troben entre temperatures de 30 °C a 37 °C però, sorprenentment, es pot multiplicar en un ampli rang de temperatures que va des de -2 °C fins a 45 °C, la qual cosa representa un risc significatiu en aliments refrigerats.

En relació amb el pH, la seva activitat òptima es produeix al voltant de 7, tot i que pot créixer en ambients amb un pH tan baix com 4. La seva activitat d’aigua (aw) òptima és de 0,99, però pot resistir fins a 0,92 (i fins a 0,90 en presència de glicerol).

Aquest bacteri és notablement resistent, ja que pot suportar la congelació, però es destrueix mitjançant la pasteurització a 71 °C durant 15 segons. A més, és capaç de sobreviure en condicions de sequedat i pot proliferar en ambients humits i amb poc oxigen. L. monocytogenes es troba àmpliament distribuïda en el medi ambient, i se’n pot aïllar habitualment en sòls, farratges, aliments i fems d’animals.

És important destacar que menys de 1.000 cèl·lules d’aquest bacteri poden causar la malaltia en persones susceptibles, incloses dones embarassades, persones immunodeprimides, nadons i persones grans. Les concentracions del bacteri inferiors a 100 unitats formadores de colònies per gram (UFC/g) no es consideren significatives, ja que no provoquen malalties en humans.

El període d’incubació de la listeriosi és variable, oscil·lant entre 1 i 70 dies, amb una mitjana aproximada de 21 dies. S’ha observat que alguns brots de listeriosi s’han produït per la ingestió d’aliments amb una alta càrrega bacteriana, superant les 10^7 unitats formadores de colònies per gram (UFC/g).

La malaltia sovint es presenta amb símptomes gastrointestinals, com diarrea, febre, cefalea i miàlgia. Els casos més greus corresponen a la listeriosi invasiva, que es produeix quan, després de la infecció inicial del teixit intestinal, es desenvolupa una infecció sistèmica. Les formes més greus de la malaltia es poden manifestar com a meningoencefalitis, que pot deixar seqüeles permanents, o com sèpsia. A més, Listeria monocytogenes té la capacitat de travessar la barrera placentària i causar complicacions greus com avortaments, parts prematurs i infeccions en el fetus. Encara que les formes greus de la malaltia són poc comunes, presenten taxes de mortalitat elevades, que oscil·len entre el 20% i el 30%.

Listeria monocytogenes és un patogen oportunista que afecta principalment persones amb condicions subjacents greus, com ara immunodeficiències, així com dones embarassades, nadons i persones grans. En la població general, la infecció per listèria sovint no provoca malalties greus, però pot ser més greu per a aquells grups vulnerables.

La via alimentària és el principal mode de transmissió de Listeria monocytogenes, responsable de la majoria dels casos de listeriosi. Aquest bacteri pot contaminar els aliments en qualsevol etapa de la cadena alimentària, des de la producció fins al consum. Això significa que tant els aliments crus com els cuits poden ser vehicles de la infecció.

Els aliments més associats als brots de listeriosi inclouen productes de carn i embotits cuits, formatges de pasta tova (especialment aquells elaborats amb llet crua), plats preparats a punt per al consum i vegetals trossejats com melons i llavors germinades. La contaminació es pot produir durant el processament, la manipulació o l’emmagatzematge, i el bacteri és capaç de sobreviure en condicions adverses, com temperatures de refrigeració i pH àcids, la qual cosa en facilita la presència en aliments refrigerats i processats.

En els darrers anys, s’ha observat un increment del nombre de notificacions relacionades amb la listeriosi. L’any 2023, les xarxes d’alerta han registrat un augment del 8% en les notificacions del sistema RASFF (Sistema d’Alertes Ràpides per a Aliments i Pinsos) a la Unió Europea (UE).

A Europa, l’any 2022 es van confirmar un total de 2.738 casos de listeriosi en 27 estats membres de la UE, amb una incidència de 0,62 per 100.000 habitants. Aquesta taxa representa un increment del 15,9% en comparació amb l’any anterior. Els països amb les taxes més altes van ser Dinamarca (1,5), Finlàndia (1,3) i Suècia (1,2), mentre que les taxes més baixes es van registrar a Bulgària, Croàcia, Xipre, Grècia, Malta i Romania (≤0,20).

A Espanya, el 2022 es van declarar 459 casos de listeriosi, un augment respecte als 374 casos de l’any anterior. La incidència de la listeriosi a Espanya va ser de 0,95 per 100.000 habitants, fet que la situa entre els països amb les taxes més altes a Europa. La tendència a Espanya és d’un augment constant dels casos de listeriosi des del 2018, amb un pic notable el 2019, any en què es va produir un brot que va afectar a 225 persones a la comunitat autònoma de Castilla y León, el qual es va associar al consum de productes alimentaris contaminats, concretament de carn i embotits.

Els aliments més implicats en els brots i els casos esporàdics de listeriosi inclouen una varietat de productes que poden ser tant d’origen animal com vegetal. Entre els aliments més associats a la contaminació per Listeria monocytogenes es troben:

  1. Aliments crus: Carn (especialment de pollastre) i vegetals crus, així com embotits cuits i crus curats.
  2. Productes lactis: Formatges de pasta tova, especialment els elaborats amb llet crua.
  3. Aliments a punt per al consum.
  4. Patés i productes de la pesca: Patés i productes de la pesca crus o fumats en fred.

 

Listeria pot contaminar la carn i la llet obtingudes d’animals portadors, i la seva resistència fa que suporti temperatures de pasteurització baixes i que es multipliqui a temperatures de refrigeració (de 4 °C a 6 °C) fins a assolir xifres significatives si passa un temps suficient. És freqüent trobar L. monocytogenes en aliments que han sofert un tractament tèrmic i que es tornen a contaminar durant la manipulació posterior.

  • Assegurar les mesures d’higiene en les explotacions agrícoles i de processament d’aliments amb la finalitat d’evitar la contaminació dels aliments. Això inclou la neteja regular i la desinfecció de les instal·lacions i els equips.
  • Mantenir bones pràctiques d’higiene a l’entorn de la producció: Inclou la formació del personal en pràctiques d’higiene i seguretat alimentària, així com la implementació de protocols d’higiene personal.
  • Desenvolupar un pla per controlar la contaminació dels ambients de producció sensibles: Això implica el monitoratge regular de les superfícies i l’ús de tècniques de control microbiològic.
  • Respectar la cadena del fred: Mantenir els aliments a temperatures adequades per evitar el creixement de  L. monocytogenes és crucial. Això inclou el transport, l’emmagatzematge i la manipulació dels aliments.
  • Implementar un sistema de traçabilitat: Permet identificar l’origen dels aliments i gestionar ràpidament qualsevol brot de contaminació.

Els problemes relacionats amb L. monocytogenes són importants en tres escenaris principals:

  • La presència de monocytogenes en superfícies en contacte directe amb els aliments, fet que indica una higiene insuficient.
  • La presència de monocytogenes en aliments a punt per al consum en què aquest bacteri pot créixer.
  • La presència de més de 100 UFC/g monocytogenes en aliments a punt per al consum en què aquest bacteri no pot créixer.

AESAN. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Informe del comitè científico sobre la protección de peligros biológicos de interés en seguridad alimentaria. (2022).

ANSES. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentation, de l’environnement et du travail. Fiche de description de danger biologique transmissible par les aliments: Listeria monocytogenes”. (2020).

Departament de Salut. Generalitat de Catalunta. Guia per a la Prevenció i el Control de les Toxiinfeccions Alimentàries. (2006).

ECDC. European Centre for Disease Prevention and Control. Annual epidemiological report: Listeriosis. (2022).

EFSA. European Food Safety Authority. The European Union One Health 2022 Zoonoses Report. EFSA Journal. (2022).

European Comission. Alert and Cooperation Network. Annual Report. (2023).

European Comission. The Rapid Alert System for Food and Feed – Annual Report (2020).

FDA. US Food and Drug Administration. Bad Bug Book Handbook of Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins (Second Edition). (2022).

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Gobierno de España. Informe de las resistencias antimicrobianas en bacterias zoonósicas e indicadoras de personas, animales y alimentos en 2020. (2020).

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Gobierno de España. Informe de Zoonósis «Una sola salud». (2022).

 

Altres:

Ripolles-Avila C, Hascoët AS, Guerrero-Navarro AE, Rodríguez-Jerez JJ. Establishment of incubation conditions to optimize the in vitro formation of mature Listeria monocytogenes biofilms on food-contact surfaces. Food Control. 1 octubre 2018;92:240-8.

Ripollès-Ávila C, Hascoët AS, Martínez-Suárez J V, Capita R, Rodríguez-Jerez JJ. Evaluation of the microbiological contamination of food processing environments through implementing surface sensors in an iberian pork processing plant: An approach towards the control of Listeria monocytogenes. Food Control. 1 maig 2019;99:40-7.

 

 

Actualitzat: octubre de 2024