Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Listeria monocytogenes

Bacil curt, Gram positiu, no esporulat, mòbil per presència de flagels. Les característiques òptimes de creixement són: temperatures de 30°C a 37°C, però pot multiplicar-se entre -2°C i 45°C; pH de 7, però pot créixer a pH de 4; aw de 0,99, però pot resistir fins a 0,92 (0,90 amb glicerol). Pot suportar la congelació, però es destrueix amb la pasteurització (71°C durant 15 segons), igualment és resistent a condicions seques i pot créixer en ambients humits i amb poc oxigen. L. monocytogenes està àmpliament distribuït en el medi ambient i s’aïlla en sòls, farratges, aliments i fems d’animals 1, 2, 9
Menys de 1000 cèl·lules poden causar la malaltia en persones susceptibles, com ara dones embarassades, immunodeprimits, nadons i gent gran. Concentracions inferiors a 100 UFC/g no es consideren significatives, perquè no provoquen malalties en humans 3

El període d’incubació es variable i oscil·la entre 3 i 70 dies, amb una mitjana de 21 dies. S’ha trobat que alguns brots de listeriosi s’han produït per ingestió d’aliments molt contaminats (>10^7 UFC/g). La malaltia sol cursar amb símptomes gastrointestinals com diarrea, febre, cefalea i miàlgia. Els casos més greus són els de listeriosi invasiva, que es produeix quan després de la infecció inicial del teixit intestinal hi ha una infecció sistèmica. Les formes més greus es presenten amb meningoencefalitis, que pot deixar seqüeles, o amb sèpsia. Pot travessar la barrera placentària i causar avortaments, parts prematurs i atacar el fetus. Encara que les formes greus de la malaltia són molt poc comunes, aquestes tenen taxes de mortalitat altes (entre el 20% i el 30%) (ref.7, 8).

Listeria monocytogenes és un patogen oportunista que gairebé sempre afecta les persones amb una malaltia o circumstància subjacent greu (per exemple, persones amb immunodeficiència), les dones embarassades, els nadons i la gent gran. En la població general, la infecció no sol comportar malaltia (ref.4, 5, 7, 12, 13).

Els brots s’han associat al consum de formatges frescos, formatges de pasta tova elaborats amb llet no pasteuritzada, productes carnis elaborats, hortalisses, llet no pasteuritzada, hortalisses crues i amanides preparades (ref.10).

A Europa, la listeriosis és una malaltia poc freqüent però greu i el risc major és per a la població d’edat avançada, a més de les dones embarassades 4. A Espanya, en 2011 es van produir 101 notificacions d’incidències per L. monocytogenes, amb un augment respecte a l’any 2010 (86 notificacions). Els mes implicats van ser: orelles de porcs, formatge, paté de fetge i formatge de llet crua d’ovella 11. En 2011 als Estats Units un brot de L. monocytogenes causat per melons contaminats d’un centre d’empaquetat va afectar 139 persones amb 29 morts i un avortament 6.
En 2017, hi va haver a Sudàfrica el brot més gran del món per listeriosi, que va afectar a gairebé 1.000 persones i va causar al voltant de 180 morts. Funcionaris de salut de Sudàfrica van indicar que va ser un preparat carni. Durant el transcurs de l’any 2018, hi ha hagut 126 notificacions relacionades amb aquest patogen emeses pel RASFF, incloent categories d’aliments molt diferents.

Els aliments més implicats en els brots i els casos esporàdics de listeriosi són els crus (tant d’origen animal com vegetal), els productes lactis (especialment els formatges de pasta tova), els patés, els productes de la pesca crus o fumats en fred, la carn de pollastre i els embotits cuits i crus curats. Listeria pot contaminar la carn i la llet obtinguda d’animals portadors, i la seva resistència fa que suporti temperatures de pasteurització baixes i que es multipliqui a temperatures de refrigeració (de 4°C a 6°C) fins a assolir xifres significatives si passa un temps suficient. És freqüent trobar L. monocytogenes en aliments que han sofert un tractament tèrmic i que es tornen a contaminar posteriorment (ref.2, 3, 7).

Control:
– Assegurar les mesures d’higiene en les explotacions agrícoles i de processament d’aliments amb la finalitat d’evitar la contaminació dels aliments.
– Mantenir bones pràctiques d’higiene a l’entorn de la producció.
– Desenvolupar un pla per controlar la contaminació dels ambients de producció sensibles.
– Respectar la cadena de fred.
Els problemes relacionats amb L. Monocytogenes són importants en tres escenaris principals:
– La presència en superfícies en contacte directe amb els aliments (indicadora d’una higiene insuficient).
– La presència en aliments a punt per consumir en què L. monocytogenes pot créixer.
– La presència de més de 100 UFC/g en aliments a punt per consumir en què L. monocytogenes no pot créixer (ref.7, 8, 9).

    1. Ripolles-Avila, Hascoët, A.S., Martínez-Suárez, J.V., Capita, R., Rodríguez-Jerez, J.J. (2019).Evaluation of the microbiological contamination of food processing environments through implementing surface sensors in an Iberian pork processing plant: An approach towards the control of Listeria monocytogenes. Food Control, 99:40-47

 

    1. Ripolles-Avila, C., Hascoët, A.S., Guerrero-Navarro, A.E., Rodríguez-Jerez, J.J. (2018) Establishment of incubation conditions to optimize the in vitro formation of mature Listeria monocytogenes biofilms on food-contact surfaces. Food Control, 92: 240–248.

 

    1. U.S. Food and Drug Administration(FDA). 2009. Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins Handbook, Salmonella spp. Disponible a: http://www.fda.gov/Food/FoodSafety/FoodborneIllness/FoodborneIllnessFoodbornePathogensNaturalToxins/BadBugBook/ucm070064.htm

 

    1. European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC). 2011. Annual Epidemiological Report 2011. Reporting on 2009 surveillance data and 2010 epidemic intelligence data. Stockholm: Eurosurveillance, 16(45), 1-248.

 

    1. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. 2011. Informe anual sobre zoonosis y brotes de enfermedades de transmisión alimentaria en la Unión Europea para 2009.

 

    1. Reported to CDC November 2, 2011. Disponible a: http://www.cdc.gov/listeria/outbreaks/cantaloupes-jensen-farms/110211/index.html

 

    1. EFSA-ECDC. (2018). The European Union summary report on trends and sources of zoonoses, zoonotic agents and food-borne outbreaks in 2017.

 

    1. Agència Catalana de Seguretat Alimentaria (ACSA). 2012. Fitxes de seguretat alimentaria. “La listeriosi”. http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir3572/fitxa_listeriosi_2011.pdf

 

    1. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentoation, de l’environnement et du travail. ANSES, France. Fiche de description de danger biologique transmissible par les aliments. Listeria monocytogeneshttp://www.anses.fr/sites/default/files/documents/MIC2011sa0171Fi.pdf

 

    1. FAO, OMS. 2004. Evaluación de riesgos de Listeria monocytogenesen alimentos listos para el consumo. Resumen Interpretativo Serie de Evaluación de Riesgos Microbiológicos 4. Roma, Italia, 86 pg.

 

    1. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN). 2011. Memoria Anual del Sistema Coordinado de Intercambio Rápido de Información (SCIRI) (Año 2011).

 

    1. Generalitat de Cataluña. 2016. Informe de les Zoonosis Transmeses pels Aliments i de la Resistència Antimicrobiana a Cataluña. 2011 – 2013. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/web/.content/Documents/eines_i_recursos/informe_barometre_seg_ali_cat.pdf