Totes les substàncies farmacològicament actives, expressades en mg/kg o µg/kg sobre la base del pes en fresc, ja siguin substàncies actives, excipients o productes de degradació, i els seus metabòlits que romanguin en els aliments obtinguts a partir d’animals (ref.1). Qualsevol substància farmacològicament activa destinada a utilitzar-se en la Unió Europea en medicaments veterinaris que s’hagi d’administrar als animals productors d’aliments ha de ser objecte d’una avaluació del risc de l’Agència Europea de Medicaments (EMEA). L’avaluació científica del risc ha d’establir la quantitat corresponent que pot ser ingerida per les persones durant tota la vida sense risc aparent per a la salut, expressada en termes d’ingesta diària admissible (IDA). També l’avaluació ha d’establir el contingut màxim de residu (LMR) que es pot permetre en un aliment, per evitar que la ingesta de residus sigui superior a la IDA (ref.2). Les IDA i els LMR de cada substància autoritzada es poden consultar al web de l’EMEA en l’ informe sobre el límit màxim de residu de la dita substància (ref.3).
La ingesta crònica o continua de qualsevol residu de substància farmacològicament activa en una quantitat superior a la IDA presenta un efecte tòxic sobre l’organisme. Aquests efectes tòxics poden ser des d’un efecte farmacològic indesitjable, una alteració de la flora intestinal o un dany sobre un teixit de l’organisme (ref.4). Alguns medicaments causen reaccions al·lèrgiques en persones sensibles (ref.4).
Tota la població és vulnerable, especialment la que pugui ser al·lèrgica a alguna substància activa com ara la penicil·lina o les cefalosporines.
En 2011, es van analitzar 742.902 mostres d’animals i productes d’origen animal en la Unió Europea. Els resultats mostren que només un 0,28% de les mostres excedien els LMR establerts a la legislació europea. En destaquen els antibiòtics, les substàncies antitiroïdals (tiouracil, per consum de pinsos a base de plantes crucíferes), hormones esteroides, corticoides, àcid resorcíclic lactona (per consum de pinsos contaminats per fongs Fusarium), zearalenona i derivats (per consum de pinsos contaminants per fongs), beta-agonistes, substàncies prohibides (cloramfenicol, nitrofurans i nitroimidazols) (ref.5).
En 2010, a Catalunya es van agafar 12.709 mostres en pinsos, animals i aliments en el marc del Pla d’Investigació de Residus en Animals i Aliments d’Origen Animal, de les quals, 28 (0,16%) mostres van resultar no conformes: 6 en pinso, 6 en llet, 6 en mel i 3 en carn, totes elles relacionades amb els antibiòtics i coccidiostàtics. Solament en una mostra es va detectar un medicament prohibit, la furazolidona (ref.6).
Al llarg de l’any 2011 en la investigació de residus de medicaments veterinaris o altres substàncies amb acció farmacològica es van analitzar un total de 12.431 mostres de pinso, animals i aliments. D’aquestes mostres analitzades, dotze van presentar resultats no conformes (0,096%): 2 mostres de carn, 5 de pinso i 5 de llet, totes elles relacionades amb antibiòtics excepte una mostra de carn no conforme a nicarbacina (substància anticoccidiana). EL 2012 es van analitzar 12.790 mostres amb l’obtenció de quinze resultats no conforme (0,1%): 12 en carn, 2 en pinso i 1 en llet, totes elles relacionades amb antibiòtics excepte una mostra de carn no conforme a cloramfenicol.
El 2012 va haver a Europa 13 notificacions per presència de medicaments prohibits (gambes d’Índia, tripa de Xina per a embotits); 21 casos de substàncies no autoritzades (anticoccidi clopidol en pollastre de Brasil, fenilbutazona en carn de cavall, verd de malaquita en productes de la pesca d’Indonèsia); 6 notificacions per residus per damunt del LMR i 12 notificacions per medicaments no autoritzats en certes espècies (ivermectina en carn de boví de Brasil) (ref.6).
Tots els aliments d’origen animal.
Els fabricants de mescles medicamentoses i de pinsos compostos que les incorporen han de tenir un sistema d’autocontrol basat en els principis de l’APPCC que prevegi el perill de sobredosificació i el de contaminació encreuada. Els ramaders han de tenir sota control els pinsos medicats i els medicaments. S’ha de portar un registre dels tractaments veterinaris que serveixi per a respectar el període de supressió, s’han de guardar les receptes veterinàries per comprovar les dosis, via d’administració i durada del tractament i, sobretot, s’han d’identificar els animals tractats inequívocament. És recomanable disposar de sitges d’ús exclusiu per als pinsos medicats i buidar-les quan ja no sigui necessari el tractament, a fi d’evitar-ne la contaminació encreuada amb altres pinsos o l’administració accidental als animals. Les indústries alimentàries han d’incorporar aquest perill en els seus sistemes d’autocontrol i analitzar-ne periòdicament la presència per assegurar-se’n que els seus proveïdors els subministren aliments o animals conformes.
1. Unión Europea, 2009. Reglament (UE) Núm. 470/2009 del Parlament i del Consell de 6 de maig de 2009 pel qual s’ estableixen un procediments comunitaris de fixació dels límits màxims de residus de medicaments veterinaris en els aliments d’ origen animal. Diario Oficial de la Unión Europea L 152, de 16/06/2009.
2. ACSA. Avaluació de la seguretat dels medicaments veterinaris: els límits màxims de residus. Acsa brief, gener/febrer de 2013.
http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir2914/acsabrief03-2013medicaments_vet.pdf
3. EMEA. Veterinary medicines. Maximum Residue Limits Reports (EPMAR).
http://www.ema.europa.eu/ema/index.jsp?curl=pages/medicines/landing/vet_mrl_search.jsp&mid=WC0b01ac058008d7ad
4. WHO, 1997. Chemical risk in food. Risk management and food safety, a Joint FAO/WHO consultation. http://www.who.int/foodsafety/publications/chem/exposure_feb1997/en/index.html
5. EFSA, 2013. Report for 2011 on the results from the monitoring of veterinary medicinal product residues and other substances in live animals and animal products.
http://www.efsa.europa.eu/en/scdocs/doc/1559.pdf
6. ACSA, 2011. La vigilància i el control de medicaments veterinaris els seus residus en animals i aliments d’origen animal a Catalunya, any 2010.
http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir2911/svc_medicaments_2010.pdf
7. European Commission. RASFF, Annual Report 2012.
http://ec.europa.eu/food/food/rapidalert/docs/rasff_annual_report_2012_en.pdf