Els animals productors d’aliments per al consum humà poden ser tractats al llarg de la seva vida productiva amb diferents medicaments veterinaris (d’aplicació directa o a través de pinsos medicamentosos) per tractar malalties, així com per restablir, corregir o modificar les seves funcions fisiològiques. Això pot donar lloc a l’aparició de residus d’aquestes substàncies en els aliments que se’n deriven, com ara la carn, la llet, els ous, etc. Aquests nivells de residus, però, no poden ser de cap manera perjudicials per a la salut dels consumidors.
S’entén com a residu de medicament veterinari totes les substàncies farmacològicament actives, siguin principis actius o productes de degradació i els seus metabòlits, que romanguin en els productes alimentaris obtinguts a partir d’animals als quals s’hagi administrat un medicament veterinari.
Per garantir la salut dels consumidors, abans que un medicament veterinari d’ús en animals productors d’aliments sigui autoritzat a la Unió Europea, les substàncies farmacològicament actives que formen part d’aquest medicament han d’haver estat prèviament avaluades amb resultat favorable per l’Agència Europea del Medicament (AEM) i autoritzades per la Comissió Europea.
L’avaluació científica del risc ha d’establir la quantitat corresponent que pot ser ingerida per les persones durant tota la vida sense risc aparent per a la salut, expressada en termes d’ingesta diària admissible (IDA). També ha d’establir els límits màxims de residus (LMR) de medicaments veterinaris que poden estar presents en els aliments d’origen animal sense suposar cap risc per a la salut.