Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Residus de medicaments veterinaris

Els animals productors d’aliments per al consum humà poden ser tractats al llarg de la seva vida productiva amb diferents medicaments veterinaris (d’aplicació directa o a través de pinsos medicamentosos) per tractar malalties, així com per restablir, corregir o modificar les seves funcions fisiològiques. Això pot donar lloc a l’aparició de residus d’aquestes substàncies en els aliments que se’n deriven, com ara la carn, la llet, els ous, etc. Aquests nivells de residus, però, no poden ser de cap manera perjudicials per a la salut dels consumidors.

S’entén com a residu de medicament veterinari totes les substàncies farmacològicament actives, siguin principis actius o productes de degradació i els seus metabòlits, que romanguin en els productes alimentaris obtinguts a partir d’animals als quals s’hagi administrat un medicament veterinari.

Per garantir la salut dels consumidors, abans que un medicament veterinari d’ús en animals productors d’aliments sigui autoritzat a la Unió Europea, les substàncies farmacològicament actives que formen part d’aquest medicament han d’haver estat prèviament avaluades amb resultat favorable per l’Agència Europea del Medicament (AEM) i autoritzades per la Comissió Europea.

L’avaluació científica del risc ha d’establir la quantitat corresponent que pot ser ingerida per les persones durant tota la vida sense risc aparent per a la salut, expressada en termes d’ingesta diària admissible (IDA). També ha d’establir els límits màxims de residus (LMR) de medicaments veterinaris que poden estar presents en els aliments d’origen animal sense suposar cap risc per a la salut.

La ingesta crònica o contínua de qualsevol residu de substància farmacològicament activa en una quantitat superior a l’IDA pot suposar la presentació d’efectes nocius sobre l’organisme, que poden ser des d’un efecte farmacològic indesitjable, fins a una alteració de la flora intestinal o un dany sobre un teixit de l’organisme. Alguns medicaments causen reaccions al·lèrgiques en persones sensibles.

Tota la població és vulnerable, especialment la que pugui ser al·lèrgica a alguna substància activa com ara la penicil·lina o les cefalosporines.

Els residus de medicaments veterinaris es poden presentar en qualsevol tipus d’aliment d’origen animal, i la via de transmissió és la ingesta a través de la dieta.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF) entre el 2020 i el 2025 a la Unió Europea hi va haver 49 notificacions d’alertes per residus de medicaments veterinaris en productes com el peix, el marisc, la carn i els derivats procedents de països com el Vietnam o l’Índia.

Segons l’informe sobre els resultats del seguiment de residus de medicaments veterinaris i altres substàncies en animals i productes animals de l’any 2023 publicat per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), els residus de medicaments veterinaris segueixen sent baixos a la Unió Europea. Aquest informe recull el mostreig realitzat als estats membres, Islàndia i Noruega, amb un total de 548.194 mostres analitzades.

Segons aquest informe, al 2023 només el 0,11 % de les mostres van excedir els nivells màxims legalment permesos. A l’informe de 2022 aquesta xifra va ser del 0,18 %. La quantitat de mostres no conformes és comparable a la dels 14 anys anteriors.

Aquest és el primer informe que presenta les dades detallades de tres plans:

  • – Pla nacional de control basat en el risc per a la producció als estats membres: 284.850 mostres analitzades (0,15 % d’incompliment).
  • – Pla nacional de vigilància aleatòria: 13.709 mostres (0,29 % d’incompliment).
  • – Pla nacional de control basat en el risc per a les importacions de països tercers: 5.162 mostres (0,23 % d’incompliment).

 

A més, es van analitzar 8.741 mostres sospitoses com a seguiment de resultats no conformes (de les quals l’1,14 % van resultar no conformes) i es van recol·lectar 235.732 mostres en el marc d’altres programes desenvolupats sota la legislació nacional (0,01 % no conformes).

Tots els aliments d’origen animal són susceptibles de presentar residus de medicaments veterinaris.

Els fabricants de mescles medicamentoses i de pinsos compostos que les incorporen han de tenir un sistema d’autocontrol basat en els principis de l’APPCC que prevegi el perill de sobredosificació i el de contaminació encreuada.

  • – Els ramaders han de tenir sota control els pinsos medicats i els medicaments.
  • – S’ha de portar un registre dels tractaments veterinaris que serveixi per respectar el període de supressió.
  • – S’han de guardar les receptes veterinàries per comprovar les dosis, via d’administració i durada del tractament.
  • – I, sobretot, s’han d’identificar els animals tractats inequívocament.

És recomanable disposar de sitges d’ús exclusiu per als pinsos medicats i buidar-les quan ja no sigui necessari el tractament, a fi d’evitar-ne la contaminació encreuada amb altres pinsos o l’administració accidental als animals. Les indústries alimentàries han d’incorporar aquest perill en els seus sistemes d’autocontrol i analitzar-ne periòdicament la presència per assegurar que els seus proveïdors els subministren aliments o animals conformes.

 En l’àmbit oficial, el Pla d’Investigació de Residus en animals i aliments d’origen animal a Catalunya (PIR) és un programa de mostreig aleatori que té com a principal objectiu controlar substàncies farmacològiques així com els seus residus. Està inclòs dins del Programa europeu d’investigació de residus i englobat dins del Pla Nacional d’Investigació de Residus (PNIR).