Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

La melamina (2,4,6-triamino-1,3,5-triazina) és un compost químic principalment provinent de la producció de resines utilitzades per fabricar laminats, plàstics i recobriments emprats en materials en contacte amb els aliments. També s’ha utilitzat per a la fabricació de materials retardants de flama. A més, és un metabòlit de la ciromazina, un medicament veterinari i pesticida.

També pot estar present als aliments com a conseqüència de l’adulteració, ja que la melamina, rica en nitrogen, s’addiciona de manera fraudulenta als productes alimentaris per augmentar-ne aparentment el contingut proteic. La melamina es degrada a amelina, amelida i àcid cianúric, que en causen la toxicitat.

L’Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer (IARC) va classificar l’any 2019 la melamina com a possible carcinogen per als humans (grup 2B).

El Comitè Permanent de Plantes, Animals, Aliments i Pinsos de la Comissió Europea va establir una ingesta diària admissible (IDA) per a la melamina de 0,5 mg/kg que, posteriorment, a l’abril del 2010, va ser revisada i reduïda per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), a una IDA de 0,2 mg/kg.

La melamina presenta una toxicitat aguda baixa, ja que els animals l’absorbeixen ràpidament a través del tracte gastrointestinal i l’excreten en forma d’orina. Els estudis de la melamina en l’alimentació animal i humana demostren que l’exposició a la melamina pot provocar la formació de cristalls en les vies urinàries. Aquests cristalls causen tubulopaties proximals en infants i animals, i, també, la mort.

La incorporació fraudulenta de melamina en els aliments i pinsos és la forma més habitual d’entrada d’aquesta substància a la cadena alimentària.

La melamina també pot aparèixer en els aliments per migració des dels envasos, on s’utilitza per les seves propietats de resistència i lleugeresa.

També hi pot aparèixer com a producte resultant de la degradació de la ciromazina, un producte utilitzat com a fitosanitari i medicament veterinari.

Al setembre de 2008 es van notificar més de 40.000 casos de pedres al ronyó en infants. Aquests casos es van relacionar amb el consum de llet en pols procedent de la Xina, on va haver el cas més greu d’incidents relacionats amb la melamina, amb prop de 13.000 hospitalitzacions i quatre morts, i on es va adulterar amb melamina llet per a nadons. El nivell de melamina detectat a la llet va arribar a 2,560 ppm en el producte a punt per consumir. En aquest cas, la melamina s’havia afegit a la llet de manera fraudulenta a les granges i centrals productores per augmentar-ne aparentment el contingut proteic.

A la Xina s’ha detectat melamina en altres productes lactis, com ara llet líquida, iogurt gelat i begudes a base de cafè, que probablement s’havien fabricat amb llet en pols amb melamina. 

L’any 2007 es va produir als Estats Units un incident relacionat amb la presència de melamina i àcid cianúric en pinsos per a mascotes causat pel gluten del blat procedent de la Xina amb melamina.

El 2008, arran dels elevats nivells de melamina detectats a la llet i altres productes lactis destinats a l’alimentació especial de lactants i infants petits procedents de la Xina, es va introduir una mesura d’emergència comunitària que prohibia la importació a la Unió Europea de productes lactis originaris de la Xina mitjançant la Decisió 2008/798/CE de la Comissió, de 14 d’octubre del 2008.

Durant els últims anys, la majoria d’alertes per melamina han estat relacionades amb vaixelles de bambú procedents de la Xina, en les quals es va detectar una migració elevada d’aquest contaminant en els aliments.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), entre 2020 i 2024, s’han comunicat 27 alertes relacionades amb la melamina. En la totalitat d’aquestes alertes, el producte afectat ha estat el material en contacte amb els aliments (MECA).

La melamina i l’àcid cianúric es poden trobar en pinsos procedents de l’ús de la ciromazina (plaguicida i medicament d’ús veterinari), d’additius o de l’adulteració d’una matèria primera (com el gluten de cereals, el panís o farines de cereals) per a incrementar-ne el contingut proteic. D’aquesta manera, la melamina es pot transmetre del pinso als teixits animals a través del peix, la llet o els ous.

La melamina també es pot trobar en aliments envasats per migració des del mateix envàs, ja que s’utilitza en la formulació de resines utilitzades per fabricar laminats, plàstics i recobriments.

Actualment, no hi ha cap mètode per descontaminar productes o matèries primeres que continguin melamina o els derivats de la degradació i, per tant, les mesures de control d’aquest perill es basen en la prevenció, en què el Pla de control de proveïdors resulta essencial.

S’han de verificar els límits que estableix el Reglament (UE) 594/2012 de la Comissió, de 5 de juliol de 2012, i també, si escau, la migració des del material d’envasament.

En els últims anys, s’han produït nombroses notificacions i alertes per incompliment de requisits en articles plàstics procedents de la Xina. Aquests incompliments s’han relacionat amb l’alliberament d’amines aromàtiques primàries i formaldehid als aliments a partir d’envasos de plàstic per a la cuina de compostos de poliamida i melamina, respectivament. Per això, la Unió Europea ha establert mesures específiques per minimitzar els riscos derivats d’aquests materials plàstics, que es recullen al Reglament (UE) 284/2011 de la Comissió, de 22 de març de 2011.

Aquest Reglament estableix que aquests articles plàstics només es poden importar als estats membres si l’importador presenta a l’autoritat competent, amb cada partida, una declaració en la qual confirmi el compliment dels requisits relatius a l’alliberament d’amines aromàtiques primàries i de formaldehid. Aquesta declaració ha d’anar acompanyada dels resultats analítics que demostrin que aquestes substàncies no superen el límit de migració establert.

El 2021 es va engegar el “Pla coordinat de control sobre objectes compostos per plàstic amb bambú o altres fibres vegetals en pols destinades a entrar en contacte amb els aliments” per a un control més exhaustiu d’aquests materials.