Quan la dosi de radiació supera cert llindar pot provocar efectes aguts, com ara enrogiment de la pell (eritemes), pèrdua de cabells, cremades i síndrome aguda per irradiació.

L’exposició a la radiació pot augmentar la mutagènesi, així com la prevalença de certs càncers en el futur.

L’efecte més important de l’exposició crònica a la radiació és l’augment del nombre de càncers en la població exposada.

La població general pot veure’s exposada a la radioactivitat, ja sigui perquè està present a l’aire o perquè ha contaminat els aliments i/o l’aigua.

El risc de càncer de la tiroide degut a una irradiació és més elevat en els nens i els adults joves.

La irradiació pot comportar un risc de lesió cerebral per als fetus de 8 a 25 setmanes de gestació.

Com a conseqüència d’un accident nuclear, els nens són un dels grups de població més vulnerables per la repercussió que pot produir a curt i llarg termini.

La gravetat del risc depèn del tipus de radiació, de la vida mitjana dels radionúclids isòtops radioactius i de la quantitat de radiació emesa.

La radioactivitat es pot transmetre a les persones que consumeixen aliments contaminats amb la radiació.

Altres aliments de la zona, com ara bolets, fruits silvestres o carns de caça, poden ser problemàtics durant períodes llargs de temps.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), del 2015 fins al 2025 s’han declarat 40 notificacions d’aliments amb nivells excessius de radioactivitat. Els principals aliments afectats són fruites i verdures, herbes aromàtiques, suplements dietètics, i carn congelada. La majoria de productes provenien de Rússia, Polònia, Ucraïna i Xina.

En el cas d’un accident nuclear o de qualsevol emergència radiològica, els primers aliments afectats són els vegetals i les plantes conreats a l’aire lliure (sobretot els vegetals de fulla) −per la contaminació atmosfèrica amb material radioactiu−, i els pinsos elaborats a partir d’aquests vegetals.

La llet és un altre dels aliments afectats, donada la relativa facilitat amb la qual el iode i el cesi radioactiu poden passar a la llet dels animals que pasturen a les àrees afectades.

Amb el temps, els materials radioactius passen a les aigües continentals (llacs, rius…) que van a parar al mar. Alguns peixos i la flora aquàtica poden arribar a acumular aquests materials, però donat l’efecte dilució del volum d’aigua marina, la contaminació estaria localitzada en àrees pròximes a l’accident.

Els aliments envasats (aliments enllaunats o embolicats amb plàstic) no es contaminen de radioactivitat mentre el tancament sigui hermètic.

Els radionúclids més freqüents en aliments són el K⁴⁰, el Ra²²⁶ i l’U²³⁸.

La població està exposada quotidianament a la radiació natural procedent de l’espai (en forma de raigs còsmics) i del material radioactiu present de forma natural en el sòl, l’aigua i l’aire. La radioactivitat natural es pot transferir als conreus, al peix i al marisc.

Els aliments poden contaminar-se amb materials radioactius com a resultat de fuites accidentals per un accident nuclear (com va ser el cas de Txernòbil i Fukushima) i/o radiològic. El material radioactiu alliberat pot ser transportat per l’aire, la pluja o la neu i pot dipositar-se a la superfície de fruites, verdures i pinsos. Aquesta contaminació passa als animals alimentats amb pastures o pinsos contaminats.

 

En el supòsit d’un accident nuclear o d’emergència radiològica, el control dels aliments i de l’aigua és una de les primeres mesures dels protocols internacionals d’actuació, tant pel que fa a l’exportació com al consum.

Des dels anys 80, a la Unió Europea existeixen els Reglaments EURATOM que estableixen les toleràncies màximes de contaminació radioactiva dels aliments i els pinsos després d’un accident nuclear o en qualsevol altre cas d’emergència radiològica.

Actualment, el Reglament (Euratom) 2016/52 estableix que les toleràncies màximes de contaminació radioactiva dels aliments i dels pinsos no han de ser superiors als que estableix la taula de l’Annex I.

Aquestes mesures de control de radioactivitat s’actualitzen periòdicament d’acord amb el resultat dels assaigs de presència de radioisòtops realitzats sobre els aliments.

A nivell internacional, el Codex Alimentarius disposa d’aquests valors a la Norma general per als contaminants i les toxines presents als aliments i pinsos (CXS 193-1995).

L’Organisme Internacional d’Energia Atòmica és el principal fòrum mundial intergovernamental de cooperació científica i tècnica a l’esfera nuclear.

A la Unió Europea s’han adoptat dues vegades mesures excepcionals per a la protecció de la població contra la presència de radioisòtops als aliments. Les primeres mesures es van prendre com a conseqüència de l’accident ocorregut a la central nuclear de Txernòbil el 26 d’abril del 1986 en què es van alliberar a l’atmosfera quantitats considerables de materials radioactius, que van contaminar els aliments i els pinsos de diversos països europeus a uns nivells significatius des del punt de vista de la salut.

La segona de les mesures es va establir arran de l’accident sofert a la central nuclear de Fukushima l’11 de març de 2011, atesos els nivells de radionúclids en alguns productes alimentaris originaris del Japó, com la llet i els espinacs, que superaven els llindars d’intervenció aplicables al Japó i veient que aquesta contaminació podia constituir un risc per la salut pública, es van adoptar mesures urgents per garantir la seguretat dels aliments, amb inclusió del peix i dels productes de la pesca originaris o procedents del Japó.