Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

La semicarbazida (SEM) és una molècula que pertany al grup químic de les hidrazines i es pot trobar en aliments fruit de la transformació metabòlica o degradació d’altres compostos. La semicarbazida és un metabòlit de la nitrofurazona, un medicament veterinari prohibit a la Unió Europea (UE) en animals productors d’aliments, de manera que s’utilitza com a indicador de l’ús d’aquest antibiòtic prohibit en els aliments d’origen animal.

La SEM és també metabòlit de l’azodicarbonamida, additiu que s’utilitza en juntes de PVC de tapes de pots i ampolles. En alguns països (EUA, Canadà, Brasil), l’azodicarbonamida també s’utilitza com un additiu alimentari per a ús com a agent blanquejador de la farina de cereals i com a condicionador de massa.

La SEM també s’ha detectat en els productes derivats d’algues marines, de les quals s’extreuen els compostos carragahens (polisacàrids) utilitzats àmpliament com a additius alimentaris.

El 1987, l’Agència Internacional de la Investigació sobre el Càncer (IARC) va determinar que l’evidència de carcinogenicitat és inadequada en humans i limitada en animals experimentals (grup 3).

Els efectes tant aguts com crònics de la semicarbazida són difícils d’establir, atès que només hi ha estudis in vitro relacionats amb aquest contaminant. Pel que fa a la toxicitat aguda, els estudis en animals mostren que poden arribar a causar convulsions i mortalitat.

Tot i que no hi ha evidències concloents de carcinogenicitat en humans, en animals alguns estudis mostren un augment de tumors pulmonars i vasculars amb dosis altes de semicarbazida.

Com que la semicarbazida és producte de la degradació o metabolització d’altres substàncies, s’han identificat cinc fonts químiques a les quals s’atribueix la presència de SEM en aliments:

– Com a metabòlit del medicament veterinari nitrofurazona.

– Com a producte de descomposició tèrmica derivat de l’ús d’azodicarbonamida per fabricar juntes de plàstic escumat per a tapes metàl·liques en pots de vidre per a aliments.

– Com a producte de descomposició de l’azodicarbonamida utilitzada com a agent de tractament de la farina.

– Com a producte de reacció format per l’acció de l’hipoclorit sobre additius alimentaris i/o aliments.

– Present a nivells de fons de manera natural o de fonts encara no identificades.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), entre el 2020 i el 2024 no s’ha comunicat cap alerta per la presència de semicarbazida en aliments.

A principis dels 2000, es va detectar semicarbazida en aliments envasats en flascons i ampolles de vidre, metall o PVC. Els exemples dels aliments implicats inclouen alguns tipus d’aliments infantils, sucs de fruites, conserves de melmelades, mel, vegetals esterilitzats, maionesa, mostassa, salses i quetxup. La SEM també s’ha detectat en els productes derivats d’algues marines, que són àmpliament utilitzats com a additius alimentaris, pinsos per animals, carn i peix. Aquest contaminant es pot trobar en múltiples matrius alimentàries.

En els casos que la font de contaminació pugui ser l’envàs, es recomana reduir la mida i forma dels envasos i de les juntes per limitar la superfície de contacte i, per tant, la migració de SEM a l’aliment. També, la reducció de l’ús d’azodicaronbamida per fabricar aquests envasos en seria una opció.

La nitrofurazona, tot i ser un antibiòtic prohibit en aliments d’origen animal, pot ser la font de la presència de semicarbazida en el producte final, així que resulta essencial realitzar controls sobre els proveïdors i la matèria primera obtinguda, ja que pot provenir de la producció primària.

Per últim, també resultaria útil verificar que els processos de fabricació no impliquin l’ús d’hipoclorit en combinació amb additius alimentaris amb els quals pugui reaccionar per formar semicarbazida, com és els cas dels carragahens.